Manual de conversa

ca Treballar   »   hr Raditi

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [pedeset i pet]

Raditi

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
De què treballa vostè? Š-o-s-- p---a--ma-ju? Što ste po zanimanju? Š-o s-e p- z-n-m-n-u- --------------------- Što ste po zanimanju? 0
El meu marit és metge. M-- -u-----liječ-i--po-z---m---u. Moj muž je liječnik po zanimanju. M-j m-ž j- l-j-č-i- p- z-n-m-n-u- --------------------------------- Moj muž je liječnik po zanimanju. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. R--i- -o-a-r-d-og--re---a -a-----ic---ka----tr-. Radim pola radnog vremena kao medicinska sestra. R-d-m p-l- r-d-o- v-e-e-a k-o m-d-c-n-k- s-s-r-. ------------------------------------------------ Radim pola radnog vremena kao medicinska sestra. 0
Aviat ens jubilarem. U-ko-- --mo -ob-ti m--ovin-. Uskoro ćemo dobiti mirovinu. U-k-r- ć-m- d-b-t- m-r-v-n-. ---------------------------- Uskoro ćemo dobiti mirovinu. 0
Però els impostos són alts. Al- p-r--- -u v-----. Ali porezi su visoki. A-i p-r-z- s- v-s-k-. --------------------- Ali porezi su visoki. 0
I l’assegurança de salut és cara. I ------t-eno-o--g---n-e ---s-upo. I zdravstveno osiguranje je skupo. I z-r-v-t-e-o o-i-u-a-j- j- s-u-o- ---------------------------------- I zdravstveno osiguranje je skupo. 0
Què vols fer de gran? Š---ž-l-- jednom --st-t-? Što želiš jednom postati? Š-o ž-l-š j-d-o- p-s-a-i- ------------------------- Što želiš jednom postati? 0
M’agradaria ser enginyer. Ž-li- bi-- i-že-j--. Želim biti inženjer. Ž-l-m b-t- i-ž-n-e-. -------------------- Želim biti inženjer. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Ž---m s--dira-i--a s-e--i--š-u. Želim studirati na sveučilištu. Ž-l-m s-u-i-a-i n- s-e-č-l-š-u- ------------------------------- Želim studirati na sveučilištu. 0
Sóc un becari / una becària. Ja--am ----ravn-k. Ja sam pripravnik. J- s-m p-i-r-v-i-. ------------------ Ja sam pripravnik. 0
No guanyo gaire. N- --r-đujem-p--o. Ne zarađujem puno. N- z-r-đ-j-m p-n-. ------------------ Ne zarađujem puno. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Odra----m-----r-vni--i-sta--- -no--ms-vu. Odrađujem pripravnički staž u inozemstvu. O-r-đ-j-m p-i-r-v-i-k- s-a- u i-o-e-s-v-. ----------------------------------------- Odrađujem pripravnički staž u inozemstvu. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. O-- j- mo- -e-. Ovo je moj šef. O-o j- m-j š-f- --------------- Ovo je moj šef. 0
Tinc bons companys de feina. Ima---r-g- ---ege. Imam drage kolege. I-a- d-a-e k-l-g-. ------------------ Imam drage kolege. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. U --dn--u--------e-- ----nti-u. U podne uvijek idemo u kantinu. U p-d-e u-i-e- i-e-o u k-n-i-u- ------------------------------- U podne uvijek idemo u kantinu. 0
Estic buscant feina. T---im ra--o---e-to. Tražim radno mjesto. T-a-i- r-d-o m-e-t-. -------------------- Tražim radno mjesto. 0
Estic desocupat des de fa un any. Ja sa- --ć g---nu ---- ---ap-s--n-/ -a. Ja sam već godinu dana nezaposlen / -a. J- s-m v-ć g-d-n- d-n- n-z-p-s-e- / --. --------------------------------------- Ja sam već godinu dana nezaposlen / -a. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. U----j z-ml-i i-a -r--i-e ---ap-s-e--h. U ovoj zemlji ima previše nezaposlenih. U o-o- z-m-j- i-a p-e-i-e n-z-p-s-e-i-. --------------------------------------- U ovoj zemlji ima previše nezaposlenih. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?