Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   hr nešto željeti

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sedamdeset]

nešto željeti

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Žel-----i pušit-? Ž----- l- p------ Ž-l-t- l- p-š-t-? ----------------- Želite li pušiti? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Že-ite-l- --es---? Ž----- l- p------- Ž-l-t- l- p-e-a-i- ------------------ Želite li plesati? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Žel-te -- s- --t-t-? Ž----- l- s- š------ Ž-l-t- l- s- š-t-t-? -------------------- Želite li se šetati? 0
M’agradaria fumar. Žel---p-ši-i. Ž---- p------ Ž-l-m p-š-t-. ------------- Želim pušiti. 0
Voldries un cigarret? Ž--iš li-ci-a----? Ž---- l- c-------- Ž-l-š l- c-g-r-t-? ------------------ Želiš li cigaretu? 0
(Ell) voldria foc. O- ž---------. O- ž--- v----- O- ž-l- v-t-u- -------------- On želi vatru. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Želi------o ----. Ž---- n---- p---- Ž-l-m n-š-o p-t-. ----------------- Želim nešto piti. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Žel-m-nešto-jes-i. Ž---- n---- j----- Ž-l-m n-š-o j-s-i- ------------------ Želim nešto jesti. 0
M’agradaria descansar una mica. Ž--i- -- -a-- --mo-it-. Ž---- s- m--- o-------- Ž-l-m s- m-l- o-m-r-t-. ----------------------- Želim se malo odmoriti. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Že-i- V-s-n--to pit-t-. Ž---- V-- n---- p------ Ž-l-m V-s n-š-o p-t-t-. ----------------------- Želim Vas nešto pitati. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ž---- V-- ----o---moliti. Ž---- V-- n---- z-------- Ž-l-m V-s n-š-o z-m-l-t-. ------------------------- Želim Vas nešto zamoliti. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Žel----a--n--n---- --z-at-. Ž---- V-- n- n---- p------- Ž-l-m V-s n- n-š-o p-z-a-i- --------------------------- Želim Vas na nešto pozvati. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Šta------e----lim? Š-- ž------ m----- Š-a ž-l-t-, m-l-m- ------------------ Šta želite, molim? 0
Voldria un cafè? Žel-te--i kav-? Ž----- l- k---- Ž-l-t- l- k-v-? --------------- Želite li kavu? 0
O preferiria un te? I----el-te-ra-i------? I-- ž----- r----- č--- I-i ž-l-t- r-d-j- č-j- ---------------------- Ili želite radije čaj? 0
Ens agradaria anar a casa. Žel----s- --z-t- ---i. Ž----- s- v----- k---- Ž-l-m- s- v-z-t- k-ć-. ---------------------- Želimo se voziti kući. 0
Voleu un taxi? Želit---i-----i? Ž----- l- t----- Ž-l-t- l- t-k-i- ---------------- Želite li taksi? 0
Voldrien trucar per telèfon. O-- --l- tele--ni--ti. O-- ž--- t------------ O-i ž-l- t-l-f-n-r-t-. ---------------------- Oni žele telefonirati. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...