Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   zh 在火车站

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33[三十三]

33 [Sānshísān]

在火车站

[zài huǒchē zhàn]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? 下----往柏-的 火车-什么 时候 --？ 下一列 开往柏林的 火车 什么 时候 开 ？ 下-列 开-柏-的 火- 什- 时- 开 ？ ---------------------- 下一列 开往柏林的 火车 什么 时候 开 ？ 0
x-à---li- kāi wǎ----ólí- -e h-------hé-me--h-h---k--? xià yīliè kāi wǎng bólín de huǒchē shénme shíhòu kāi? x-à y-l-è k-i w-n- b-l-n d- h-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- k-i- ----------------------------------------------------- xià yīliè kāi wǎng bólín de huǒchē shénme shíhòu kāi?
Quan surt el pròxim tren cap a París? 下-------的 -车----时----？ 下一列 开往巴黎的 火车 什么 时候 开 ？ 下-列 开-巴-的 火- 什- 时- 开 ？ ---------------------- 下一列 开往巴黎的 火车 什么 时候 开 ？ 0
Xià--ī----k-- --n- --l---e-huǒ--- --é-m- -h-hòu k-i? Xià yīliè kāi wǎng bālí de huǒchē shénme shíhòu kāi? X-à y-l-è k-i w-n- b-l- d- h-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- k-i- ---------------------------------------------------- Xià yīliè kāi wǎng bālí de huǒchē shénme shíhòu kāi?
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? 下一- 开往-敦的 -车-什么 时--- ？ 下一列 开往伦敦的 火车 什么 时候 开 ？ 下-列 开-伦-的 火- 什- 时- 开 ？ ---------------------- 下一列 开往伦敦的 火车 什么 时候 开 ？ 0
Xià-yī--è -ā---ǎ-g---n-ū- -e -uǒch----é-m- shíh---kāi? Xià yīliè kāi wǎng lúndūn de huǒchē shénme shíhòu kāi? X-à y-l-è k-i w-n- l-n-ū- d- h-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- k-i- ------------------------------------------------------ Xià yīliè kāi wǎng lúndūn de huǒchē shénme shíhòu kāi?
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? 开往-华沙---车-几- 开 ? 开往 华沙的 火车 几点 开 ? 开- 华-的 火- 几- 开 ? ---------------- 开往 华沙的 火车 几点 开 ? 0
Kāi-wǎ-- -uáshā -- hu-ch- -ǐ-di-- kāi? Kāi wǎng huáshā de huǒchē jǐ diǎn kāi? K-i w-n- h-á-h- d- h-ǒ-h- j- d-ǎ- k-i- -------------------------------------- Kāi wǎng huáshā de huǒchē jǐ diǎn kāi?
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? 开- -------火车 -点 --？ 开往 斯德哥尔摩的 火车 几点 开 ？ 开- 斯-哥-摩- 火- 几- 开 ？ ------------------- 开往 斯德哥尔摩的 火车 几点 开 ？ 0
K---w-n---īd-------- -e--u-ch- -ǐ -i-n-k-i? Kāi wǎng sīdégē'ěrmó de huǒchē jǐ diǎn kāi? K-i w-n- s-d-g-'-r-ó d- h-ǒ-h- j- d-ǎ- k-i- ------------------------------------------- Kāi wǎng sīdégē'ěrmó de huǒchē jǐ diǎn kāi?
A quina hora surt el tren que va a Budapest? 开往 ---斯的 -车----- ？ 开往 布达佩斯的 火车 几点 开 ？ 开- 布-佩-的 火- 几- 开 ？ ------------------ 开往 布达佩斯的 火车 几点 开 ？ 0
Kā--w--g---d-pè-sī d- h-ǒ-hē j---i-n k-i? Kāi wǎng bùdápèisī de huǒchē jǐ diǎn kāi? K-i w-n- b-d-p-i-ī d- h-ǒ-h- j- d-ǎ- k-i- ----------------------------------------- Kāi wǎng bùdápèisī de huǒchē jǐ diǎn kāi?
Voldria un bitllet per Madrid. 我-要-一张 ---里的-票-。 我 要 一张 到马德里的 票 。 我 要 一- 到-德-的 票 。 ---------------- 我 要 一张 到马德里的 票 。 0
Wǒ yào-y--zh-ng -à--m---l- -e-piào. Wǒ yào yī zhāng dào mǎdélǐ de piào. W- y-o y- z-ā-g d-o m-d-l- d- p-à-. ----------------------------------- Wǒ yào yī zhāng dào mǎdélǐ de piào.
Voldria un bitllet per Praga. 我-要-一张-到布--的 票 。 我 要 一张 到布拉格的 票 。 我 要 一- 到-拉-的 票 。 ---------------- 我 要 一张 到布拉格的 票 。 0
Wǒ--à--y- --ān--dào----āgé----pià-. Wǒ yào yī zhāng dào bùlāgé de piào. W- y-o y- z-ā-g d-o b-l-g- d- p-à-. ----------------------------------- Wǒ yào yī zhāng dào bùlāgé de piào.
Voldria un bitllet per Berna. 我 要-一- -伯--的-票-。 我 要 一张 到伯尔尼的 票 。 我 要 一- 到-尔-的 票 。 ---------------- 我 要 一张 到伯尔尼的 票 。 0
W----o-y- z-āng---- -ó'ě--í-de -i-o. Wǒ yào yī zhāng dào bó'ěrní de piào. W- y-o y- z-ā-g d-o b-'-r-í d- p-à-. ------------------------------------ Wǒ yào yī zhāng dào bó'ěrní de piào.
Quan arriba a Viena el tren? 火--什- 时候----维也纳 ? 火车 什么 时候 到达 维也纳 ? 火- 什- 时- 到- 维-纳 ? ----------------- 火车 什么 时候 到达 维也纳 ? 0
H-ǒ--- s--nme s-íhò------á----yěn-? Huǒchē shénme shíhòu dàodá wéiyěnà? H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á w-i-ě-à- ----------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá wéiyěnà?
Quan arriba a Moscou el tren? 火车--- 时候 到--莫-- ? 火车 什么 时候 到达 莫斯科 ? 火- 什- 时- 到- 莫-科 ? ----------------- 火车 什么 时候 到达 莫斯科 ? 0
H----ē-sh-n-e -híhò--d---á----ī--? Huǒchē shénme shíhòu dàodá mòsīkē? H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á m-s-k-? ---------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá mòsīkē?
Quan arriba a Amsterdam el tren? 火车-什么 时候--达-阿-斯-- ？ 火车 什么 时候 到达 阿姆斯特丹 ？ 火- 什- 时- 到- 阿-斯-丹 ？ ------------------- 火车 什么 时候 到达 阿姆斯特丹 ？ 0
Huǒ--- s--------íhòu---o-á-ām-s--èdā-? Huǒchē shénme shíhòu dàodá āmǔsītèdān? H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á ā-ǔ-ī-è-ā-? -------------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá āmǔsītèdān?
Hauré de canviar de tren? 我 -要 --- 吗 ? 我 需要 换 车 吗 ? 我 需- 换 车 吗 ? ------------ 我 需要 换 车 吗 ? 0
Wǒ----ào--u-n ch- -a? Wǒ xūyào huàn chē ma? W- x-y-o h-à- c-ē m-? --------------------- Wǒ xūyào huàn chē ma?
De quina andana surt el tren? 火车 ---号 -台 开 ? 火车 从 几号 站台 开 ? 火- 从 几- 站- 开 ? -------------- 火车 从 几号 站台 开 ? 0
Huǒ-hē có-g--ǐ---o--h--t-i-k-i? Huǒchē cóng jǐ hào zhàntái kāi? H-ǒ-h- c-n- j- h-o z-à-t-i k-i- ------------------------------- Huǒchē cóng jǐ hào zhàntái kāi?
Que té cotxe-llit el tren? 火- 上-- -铺-吗-? 火车 上 有 卧铺 吗 ? 火- 上 有 卧- 吗 ? ------------- 火车 上 有 卧铺 吗 ? 0
H-ǒ-h--sh-n------wòpù m-? Huǒchē shàng yǒu wòpù ma? H-ǒ-h- s-à-g y-u w-p- m-? ------------------------- Huǒchē shàng yǒu wòpù ma?
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. 我 只要 -布--尔的----票 。 我 只要 到布鲁塞尔的 单程 票 。 我 只- 到-鲁-尔- 单- 票 。 ------------------ 我 只要 到布鲁塞尔的 单程 票 。 0
W----ǐ-ào dào--ùl----'------dānché----iào. Wǒ zhǐyào dào bùlǔsài'ěr de dānchéng piào. W- z-ǐ-à- d-o b-l-s-i-ě- d- d-n-h-n- p-à-. ------------------------------------------ Wǒ zhǐyào dào bùlǔsài'ěr de dānchéng piào.
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. 我 要-一- --本哈根的 -返 票-。 我 要 一张 到哥本哈根的 往返 票 。 我 要 一- 到-本-根- 往- 票 。 -------------------- 我 要 一张 到哥本哈根的 往返 票 。 0
W- -------z-----dào g--ě----ē--de-wǎng--- pi-o. Wǒ yào yī zhāng dào gēběnhāgēn de wǎngfǎn piào. W- y-o y- z-ā-g d-o g-b-n-ā-ē- d- w-n-f-n p-à-. ----------------------------------------------- Wǒ yào yī zhāng dào gēběnhāgēn de wǎngfǎn piào.
Quant costa una plaça al cotxe-llit? 一---铺- -- - ? 一张 卧铺票 多少 钱 ? 一- 卧-票 多- 钱 ? ------------- 一张 卧铺票 多少 钱 ? 0
Y- zhā-g --pù-p--- d--s--o-q-án? Yī zhāng wòpù piào duōshǎo qián? Y- z-ā-g w-p- p-à- d-ō-h-o q-á-? -------------------------------- Yī zhāng wòpù piào duōshǎo qián?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.