Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   hr Posvojne zamjenice

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [šezdeset i šest]

Posvojne zamjenice

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
jo – el meu ja-- m-j-/ -oj--/--oje j- – m-- / m--- / m--- j- – m-j / m-j- / m-j- ---------------------- ja – moj / moja / moje 0
No trobo la meva clau. N- -og---ać- -----l---. N- m--- n--- m-- k----- N- m-g- n-ć- m-j k-j-č- ----------------------- Ne mogu naći moj ključ. 0
No trobo el meu bitllet. N--mo-u -a-- ---- p--nu -a---. N- m--- n--- m--- p---- k----- N- m-g- n-ć- m-j- p-t-u k-r-u- ------------------------------ Ne mogu naći moju putnu kartu. 0
tu – el teu t--- ---j-- -voja---t-o-e t- – t--- / t---- / t---- t- – t-o- / t-o-a / t-o-e ------------------------- ti – tvoj / tvoja / tvoje 0
Has trobat la teva clau? J--i li -------voj k-ju-? J--- l- n---- t--- k----- J-s- l- n-š-o t-o- k-j-č- ------------------------- Jesi li našao tvoj ključ? 0
Has trobat el teu bitllet? J--i-li-n-š----v--u put-u -a---? J--- l- n---- t---- p---- k----- J-s- l- n-š-o t-o-u p-t-u k-r-u- -------------------------------- Jesi li našao tvoju putnu kartu? 0
ell – el seu o- - ----ov / nj---va - -j-g-vo o- – n----- / n------ / n------ o- – n-e-o- / n-e-o-a / n-e-o-o ------------------------------- on – njegov / njegova / njegovo 0
Saps on és la seva clau? Zn-š--i-g-j- j- nj-gov klju-? Z--- l- g--- j- n----- k----- Z-a- l- g-j- j- n-e-o- k-j-č- ----------------------------- Znaš li gdje je njegov ključ? 0
Saps on és el seu bitllet? Znaš -- ---e--e--jego-a -u-na-karta? Z--- l- g--- j- n------ p---- k----- Z-a- l- g-j- j- n-e-o-a p-t-a k-r-a- ------------------------------------ Znaš li gdje je njegova putna karta? 0
ella – el seu o-a----j---- -j--a-- n--no o-- – n--- / n---- / n---- o-a – n-e- / n-e-a / n-e-o -------------------------- ona – njen / njena / njeno 0
Els seus diners han desaparegut. Njen--ov-c -e nesta-. N--- n---- j- n------ N-e- n-v-c j- n-s-a-. --------------------- Njen novac je nestao. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. N---a--re--t-a-ka---ca--e--ak---r----tal-. N---- k------- k------ j- t------ n------- N-e-a k-e-i-n- k-r-i-a j- t-k-đ-r n-s-a-a- ------------------------------------------ Njena kreditna kartica je također nestala. 0
nosaltres – el nostre m- –---š - --š- / n-še m- – n-- / n--- / n--- m- – n-š / n-š- / n-š- ---------------------- mi – naš / naša / naše 0
El nostre avi està malalt. Na------ -e b-lesta-. N-- d--- j- b-------- N-š d-e- j- b-l-s-a-. --------------------- Naš djed je bolestan. 0
La nostra àvia està bé de salut. Naš---a-a -e-zdra-a. N--- b--- j- z------ N-š- b-k- j- z-r-v-. -------------------- Naša baka je zdrava. 0
vosaltres – el vostre vi-– va- /----a----a-e v- – v-- / v--- / v--- v- – v-š / v-š- / v-š- ---------------------- vi – vaš / vaša / vaše 0
Nens, on és el vostre pare? D-e----gdj- j---aš t-ta? D----- g--- j- v-- t---- D-e-o- g-j- j- v-š t-t-? ------------------------ Djeco, gdje je vaš tata? 0
Nens, on és la vostra mare? D-eco,-gdj-----v----m---? D----- g--- j- v--- m---- D-e-o- g-j- j- v-š- m-m-? ------------------------- Djeco, gdje je vaša mama? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!