Manual de conversa

ca A laeroport   »   et Lennujaamas

35 [trenta-cinc]

A laeroport

A laeroport

35 [kolmkümmend viis]

Lennujaamas

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. M- -o-vi--in----d- ---ena--- broneer-da. M- s-------- l---- A-------- b---------- M- s-o-i-s-n l-n-u A-e-n-s-e b-o-e-r-d-. ---------------------------------------- Ma sooviksin lendu Ateenasse broneerida. 0
És un vol directe? K-- ------ o-s-l---? K-- s-- o- o-------- K-s s-e o- o-s-l-n-? -------------------- Kas see on otselend? 0
Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. P--un--ks --na--ht,-m-ttesu--set-j-. P---- ü-- a-------- m--------------- P-l-n ü-s a-n-k-h-, m-t-e-u-t-e-a-a- ------------------------------------ Palun üks aknakoht, mittesuitsetaja. 0
Voldria confirmar la meva reserva. M---o-vi-si--o-a br-n-e-i--u kinnit--a. M- s-------- o-- b---------- k--------- M- s-o-i-s-n o-a b-o-e-r-n-u k-n-i-a-a- --------------------------------------- Ma sooviksin oma broneeringu kinnitada. 0
Voldria anul•lar la meva reserva. Ma--oo-iks-n--ma br-n-eringu-tühis----. M- s-------- o-- b---------- t--------- M- s-o-i-s-n o-a b-o-e-r-n-u t-h-s-a-a- --------------------------------------- Ma sooviksin oma broneeringu tühistada. 0
Voldria canviar la meva reserva. Ma s-o--k-in------ron-e-ing---mu-t-. M- s-------- o-- b----------- m----- M- s-o-i-s-n o-a b-o-e-r-n-u- m-u-a- ------------------------------------ Ma sooviksin oma broneeringut muuta. 0
Quan és el pròxim vol a Roma? Mi-------he- -ärgmine le---- --om-? M----- l---- j------- l----- R----- M-l-a- l-h-b j-r-m-n- l-n-u- R-o-a- ----------------------------------- Millal läheb järgmine lennuk Rooma? 0
Queden seients disponibles? K-----k- kohta-----eel v---d? K-- k--- k---- o- v--- v----- K-s k-k- k-h-a o- v-e- v-b-d- ----------------------------- Kas kaks kohta on veel vabad? 0
No, ja només queda un lloc lliure. E-,-me-l on-vee--a-nu-- -ks k--t -a--. E-- m--- o- v--- a----- ü-- k--- v---- E-, m-i- o- v-e- a-n-l- ü-s k-h- v-b-. -------------------------------------- Ei, meil on veel ainult üks koht vaba. 0
Quan aterrem? M-l-a---- ma--du--? M----- m- m-------- M-l-a- m- m-a-d-m-? ------------------- Millal me maandume? 0
Quan hi arribem? M-------- -a-----? M----- m- s------- M-l-a- m- s-a-u-e- ------------------ Millal me saabume? 0
Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? Mil--- s-i-a---u-- -e---in-a? M----- s----- b--- k--------- M-l-a- s-i-a- b-s- k-s-l-n-a- ----------------------------- Millal sõidab buss kesklinna? 0
Aquesta és la seva maleta? Kas --e------i--k-hve-? K-- s-- o- t--- k------ K-s s-e o- t-i- k-h-e-? ----------------------- Kas see on teie kohver? 0
Aquesta és la seva bossa? Kas s-- on -ei----t-? K-- s-- o- t--- k---- K-s s-e o- t-i- k-t-? --------------------- Kas see on teie kott? 0
És aquest el seu equipatge? Ka---e-----tei- -ag-s? K-- s-- o- t--- p----- K-s s-e o- t-i- p-g-s- ---------------------- Kas see on teie pagas? 0
Quant equipatge puc portar? Kui palj- -agas---v----ka-sa--õ-ta? K-- p---- p------ v--- k---- v----- K-i p-l-u p-g-s-t v-i- k-a-a v-t-a- ----------------------------------- Kui palju pagasit võin kaasa võtta? 0
Vint quilos. Ka----mme-d -i-o. K---------- k---- K-k-k-m-e-d k-l-. ----------------- Kakskümmend kilo. 0
Com? Només vint quilos? M--,-a---lt kaks-----nd---l-? M--- a----- k---------- k---- M-s- a-n-l- k-k-k-m-e-d k-l-? ----------------------------- Mis, ainult kakskümmend kilo? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!
Sabia vostè que?
El portuguès és una llengua romànica, i està estretament relacionat amb l’espanyol i el català. Va evolucionar del llatí vulgar que parlaven els soldats romans. El portuguès europeu és l’idioma natiu d’uns 10 milions de persones. Té una gran importància a nivell mundial degut al poder colonial que Portugal va excercir en el passat. Aquesta nació marítima va exportar el seu idioma a altres continents durant els segles XV i XVI. Avui dia encara es parla en algunes regions de l’Àfrica i l’Àsia. La majoria dels països d’aquests continents solen utilitzar el portuguès europeu, el qual és diferent del brasiler. El portuguès brasiler té les seves pròpies particularitats i alguns inclús el consideren una variant independent. Tot i això, els parlants dels dos idiomes poden entendre’s entre ells sense problema. Junts sumen uns 240 milions de parlants de portuguès en tot el món. A més de les formes estàndards, també hi existeixen al voltant d’unes 20 llengües criolles basades en aquest idioma. El portugués s’hi troba entre les llengües més importants del món!