Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 1   »   et Küsimused – minevik 1

85 [vuitanta-cinc]

Preguntes – Passat 1

Preguntes – Passat 1

85 [kaheksakümmend viis]

Küsimused – minevik 1

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Quant ha begut? Kui -al-- -e-joon---o---e? K-- p---- t- j----- o----- K-i p-l-u t- j-o-u- o-e-e- -------------------------- Kui palju te joonud olete? 0
Quant ha treballat? Kui-p-l-- t- -ö--an-d-o-e-e? K-- p---- t- t------- o----- K-i p-l-u t- t-ö-a-u- o-e-e- ---------------------------- Kui palju te töötanud olete? 0
Quant ha escrit? Kui--a--u -e ---jutan---olete? K-- p---- t- k--------- o----- K-i p-l-u t- k-r-u-a-u- o-e-e- ------------------------------ Kui palju te kirjutanud olete? 0
Com ha dormit? Kuid-s te --gasi-e? K----- t- m-------- K-i-a- t- m-g-s-t-? ------------------- Kuidas te magasite? 0
Com ha aprovat l’examen? K--d----e -k-a-- ---r--a-it-? K----- t- e----- s----------- K-i-a- t- e-s-m- s-o-i-a-i-e- ----------------------------- Kuidas te eksami sooritasite? 0
Com ha trobat el camí? Kuid-s-t- t-e -e-ds--e? K----- t- t-- l-------- K-i-a- t- t-e l-i-s-t-? ----------------------- Kuidas te tee leidsite? 0
Amb qui ha parlat? K-lleg- te rääk--ite? K------ t- r--------- K-l-e-a t- r-ä-i-i-e- --------------------- Kellega te rääkisite? 0
Amb qui ha quedat? Kell-ga-te ----u----p--it-? K------ t- k---- l--------- K-l-e-a t- k-k-u l-p-i-i-e- --------------------------- Kellega te kokku leppisite? 0
Amb qui celebra el seu aniversari? Kell--a -e sü-n---ev- --his---ite? K------ t- s--------- t----------- K-l-e-a t- s-n-i-ä-v- t-h-s-a-i-e- ---------------------------------- Kellega te sünnipäeva tähistasite? 0
On ha estat? Kus t- --i--? K-- t- o----- K-s t- o-i-e- ------------- Kus te olite? 0
On ha viscut? Kus t- e--si-e? K-- t- e------- K-s t- e-a-i-e- --------------- Kus te elasite? 0
On ha treballat? Ku- te-tööt--it-? K-- t- t--------- K-s t- t-ö-a-i-e- ----------------- Kus te töötasite? 0
Què ha recomanat? M--a--e t-l-i---e? M--- t- t--------- M-d- t- t-l-i-i-e- ------------------ Mida te tellisite? 0
Què ha menjat? Mi-- t--sõite? M--- t- s----- M-d- t- s-i-e- -------------- Mida te sõite? 0
Què ha après? Mida t- õppi-ud---et-? M--- t- õ------ o----- M-d- t- õ-p-n-d o-e-e- ---------------------- Mida te õppinud olete? 0
A quina velocitat ha conduït? K-i---i-e-----e-s-i-s---? K-- k------- t- s-------- K-i k-i-e-t- t- s-i-s-t-? ------------------------- Kui kiiresti te sõitsite? 0
Quant de temps ha volat? Ku--ka---t- -en-as-te? K-- k--- t- l--------- K-i k-u- t- l-n-a-i-e- ---------------------- Kui kaua te lendasite? 0
A quina alçada ha saltat? Ku---õrg--e -e hü-p-----? K-- k------ t- h--------- K-i k-r-e-e t- h-p-a-i-e- ------------------------- Kui kõrgele te hüppasite? 0

Llengües africanes

A l'Àfrica es parlen moltes llengües diferents. En cap altre continent hi ha tants idiomes diferents. La varietat de llengües africanes és impressionant. Es creu que hi ha unes 2.000 llengües africanes. Però ni de bon tros totes aquestes llengües s'assemblen! Tot el contrari: la majoria són molt diferents entre si! Les llengües africanes pertanyen a quatre famílies diferents. Algunes llengües d'Àfrica tenen cert tipus de característica especial. Hi ha sons, per exemple, que els estrangers no poden imitar. Les fronteres polítiques no sempre coincideixen amb les fronteres lingüístiques a l'Àfrica. En algunes regions conviuen moltes llengües diferents. A Tanzània, per exemple, es parlen llengües de les quatre famílies lingüístiques. L'afrikaans és un cas excepcional entre els idiomes africans. L'idioma es va formar durant l'etapa colonial. Quan es van congregar persones procedents de diferents continents. Gent que venia d'Àfrica, Europa i Àsia. Aquesta situació va ocasionar el desenvolupament d'una nova llengua. L'afrikaans presenta trets de nombrosos idiomes. Si bé el neerlandès és l'idioma amb el que està més estretament emparentat. Actualment és sobretot a Sud-àfrica i Namíbia on es parla afrikaans. La llengua més insòlita que existeix a l'Àfrica és la que es comunica mitjançant tambors. Teòricament és possible transmetre qualsevol missatge fent-ne ús de tambors. Les llengües que es comuniquen a través de tambors són llengües tonals. El significat de paraules i síl·labes depèn de l'altura del to. Això vol dir que el to és imitat amb els tambors. Aquest ‘idioma dels tambors’ es comprèn a l'Àfrica fins i tot pels nens I és molt eficaç... Els tambors es poden sentir en un radi de dotze quilòmetres!