Manual de conversa

ca A laeroport   »   ti ኣብ ማዕረፎ-ነፈርቲ

35 [trenta-cinc]

A laeroport

A laeroport

35 [ሰላሳንሓሙሽተን]

35 [selasaniḥamushiteni]

ኣብ ማዕረፎ-ነፈርቲ

[abi ma‘irefo-neferitī]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. ኣነ-በ-ራ--ብ--ተን-ክጠል- --የ። ኣነ በረራ ናብ ኣተን ክጠልብ ደልየ። ኣ- በ-ራ ና- ኣ-ን ክ-ል- ደ-የ- ----------------------- ኣነ በረራ ናብ ኣተን ክጠልብ ደልየ። 0
ane-be-----n--i-a-e-i kit----bi --l-y-። ane berera nabi ateni kit’elibi deliye። a-e b-r-r- n-b- a-e-i k-t-e-i-i d-l-y-። --------------------------------------- ane berera nabi ateni kit’elibi deliye።
És un vol directe? እ--በረራ-ብቀ-ታ -ዩ? እቲ በረራ ብቀጥታ ድዩ? እ- በ-ራ ብ-ጥ- ድ-? --------------- እቲ በረራ ብቀጥታ ድዩ? 0
i-- --r-ra bi--e-’i-----y-? itī berera bik’et’ita diyu? i-ī b-r-r- b-k-e-’-t- d-y-? --------------------------- itī berera bik’et’ita diyu?
Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. በጃ----- -ስ-- -ለ- ቦታ፣-ዘ---ኾ። በጃኹም ሓደ መስኮት ዘለዎ ቦታ፣ ዘይትከኾ። በ-ኹ- ሓ- መ-ኮ- ዘ-ዎ ቦ-፣ ዘ-ት-ኾ- --------------------------- በጃኹም ሓደ መስኮት ዘለዎ ቦታ፣ ዘይትከኾ። 0
b--aẖ-m- h-ade --sikoti--el--- bo-a--z-yiti---̱-። bejah-umi h-ade mesikoti zelewo bota፣ zeyitikeh-o። b-j-h-u-i h-a-e m-s-k-t- z-l-w- b-t-፣ z-y-t-k-h-o- -------------------------------------------------- bejaẖumi ḥade mesikoti zelewo bota፣ zeyitikeẖo።
Voldria confirmar la meva reserva. ዘ--ክ-(ዝ--እ--)-ቦ--ረ-ገጽ---የ። ዘሓዝክዎ(ዝሓዛእክዎ) ቦታከረጋገጽ ደልየ። ዘ-ዝ-ዎ-ዝ-ዛ-ክ-) ቦ-ከ-ጋ-ጽ ደ-የ- -------------------------- ዘሓዝክዎ(ዝሓዛእክዎ) ቦታከረጋገጽ ደልየ። 0
zeḥ--i--w-(zih-a-----iwo- -o--k---gage--’--d-----። zeh-azikiwo(zih-aza’ikiwo) botakeregagets’i deliye። z-h-a-i-i-o-z-h-a-a-i-i-o- b-t-k-r-g-g-t-’- d-l-y-። --------------------------------------------------- zeḥazikiwo(ziḥaza’ikiwo) botakeregagets’i deliye።
Voldria anul•lar la meva reserva. ዝሓ-እክ--ቦ- ክ--ፎ-ደል-። ዝሓዛእክዎ ቦታ ክገድፎ ደልየ። ዝ-ዛ-ክ- ቦ- ክ-ድ- ደ-የ- ------------------- ዝሓዛእክዎ ቦታ ክገድፎ ደልየ። 0
zi---za’-kiwo b-ta --g---f---e-iye። zih-aza’ikiwo bota kigedifo deliye። z-h-a-a-i-i-o b-t- k-g-d-f- d-l-y-። ----------------------------------- ziḥaza’ikiwo bota kigedifo deliye።
Voldria canviar la meva reserva. ዝ----- -- ---ሮ---የ። ዝሓዛእክዎ ቦታ ክቕይሮ ደልየ። ዝ-ዛ-ክ- ቦ- ክ-ይ- ደ-የ- ------------------- ዝሓዛእክዎ ቦታ ክቕይሮ ደልየ። 0
z-h-az-’-k-wo -o-a-k-k-’iy--o de-iy-። zih-aza’ikiwo bota kik-’iyiro deliye። z-h-a-a-i-i-o b-t- k-k-’-y-r- d-l-y-። ------------------------------------- ziḥaza’ikiwo bota kiḵ’iyiro deliye።
Quan és el pròxim vol a Roma? ብ-ጂ ---ነ--ት -ብ ሮ- -ዓ---ያ-ትኸ--? ብሕጂ ዘላ ነፋሪት ናብ ሮም መዓስ ኢያ ትኸይድ? ብ-ጂ ዘ- ነ-ሪ- ና- ሮ- መ-ስ ኢ- ት-ይ-? ------------------------------ ብሕጂ ዘላ ነፋሪት ናብ ሮም መዓስ ኢያ ትኸይድ? 0
bi---jī --la-ne-ar--i n--i---m- m-‘as----a-t-h---idi? bih-ijī zela nefarīti nabi romi me‘asi īya tih-eyidi? b-h-i-ī z-l- n-f-r-t- n-b- r-m- m-‘-s- ī-a t-h-e-i-i- ----------------------------------------------------- biḥijī zela nefarīti nabi romi me‘asi īya tiẖeyidi?
Queden seients disponibles? ክ---ነ----ታ-------? ክልተ ነጻ ቦታታት ኣሎ ዶ ? ክ-ተ ነ- ቦ-ታ- ኣ- ዶ ? ------------------ ክልተ ነጻ ቦታታት ኣሎ ዶ ? 0
ki---e----s-a-bot-t-t- --o-do-? kilite nets’a botatati alo do ? k-l-t- n-t-’- b-t-t-t- a-o d- ? ------------------------------- kilite nets’a botatati alo do ?
No, ja només queda un lloc lliure. ኖ- ሓንቲ ቦታ -ራይ-ያ -ጻ ---ና። ኖ፣ ሓንቲ ቦታ ጥራይ ያ ነጻ ዘላትና። ኖ- ሓ-ቲ ቦ- ጥ-ይ ያ ነ- ዘ-ት-። ------------------------ ኖ፣ ሓንቲ ቦታ ጥራይ ያ ነጻ ዘላትና። 0
no፣--̣an-t------ t-i-a-- y- -et-’a ---at---። no፣ h-anitī bota t’irayi ya nets’a zelatina። n-፣ h-a-i-ī b-t- t-i-a-i y- n-t-’- z-l-t-n-። -------------------------------------------- no፣ ḥanitī bota t’irayi ya nets’a zelatina።
Quan aterrem? መ-- ኢና -ዓ-ብ? መዓስ ኢና ንዓልብ? መ-ስ ኢ- ን-ል-? ------------ መዓስ ኢና ንዓልብ? 0
me--s- īna-ni-alib-? me‘asi īna ni‘alibi? m-‘-s- ī-a n-‘-l-b-? -------------------- me‘asi īna ni‘alibi?
Quan hi arribem? መዓ--ክ-----ኢና ? መዓስ ክንበጽሕ ኢና ? መ-ስ ክ-በ-ሕ ኢ- ? -------------- መዓስ ክንበጽሕ ኢና ? 0
m-‘--i --nib-t-’--̣i īna ? me‘asi kinibets’ih-i īna ? m-‘-s- k-n-b-t-’-h-i ī-a ? -------------------------- me‘asi kinibets’iḥi īna ?
Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? ቡ----------ከተ- --ስ--ያ ዘላ? ቡስ ናብ ማእከል-ከተማ መዓስ ኢያ ዘላ? ቡ- ና- ማ-ከ---ተ- መ-ስ ኢ- ዘ-? ------------------------- ቡስ ናብ ማእከል-ከተማ መዓስ ኢያ ዘላ? 0
bu---na-- ma-ikel--ke---a -e---i -ya z-la? busi nabi ma’ikeli-ketema me‘asi īya zela? b-s- n-b- m-’-k-l---e-e-a m-‘-s- ī-a z-l-? ------------------------------------------ busi nabi ma’ikeli-ketema me‘asi īya zela?
Aquesta és la seva maleta? ባ-ጃ-- --’-? ባልጃኹም ድዩ’ዚ? ባ-ጃ-ም ድ-’-? ----------- ባልጃኹም ድዩ’ዚ? 0
b--ij-ẖ-mi-----’z-? balijah-umi diyu’zī? b-l-j-h-u-i d-y-’-ī- -------------------- balijaẖumi diyu’zī?
Aquesta és la seva bossa? ና-ኩ----- ድ---? ናትኩም ሳንጣ ድዩ’ዚ? ና-ኩ- ሳ-ጣ ድ-’-? -------------- ናትኩም ሳንጣ ድዩ’ዚ? 0
n-t-kum--s--------i--’-ī? natikumi sanit’a diyu’zī? n-t-k-m- s-n-t-a d-y-’-ī- ------------------------- natikumi sanit’a diyu’zī?
És aquest el seu equipatge? ንብረ--- ድዩ’-? ንብረትኩም ድዩ’ዚ? ን-ረ-ኩ- ድ-’-? ------------ ንብረትኩም ድዩ’ዚ? 0
n--i---iku-i --yu--ī? nibiretikumi diyu’zī? n-b-r-t-k-m- d-y-’-ī- --------------------- nibiretikumi diyu’zī?
Quant equipatge puc portar? ክንደይ-ኪሎ-ኣ--ት ክወ-ድ እ---? ክንደይ ኪሎ ኣቝሑት ክወስድ እኽእል? ክ-ደ- ኪ- ኣ-ሑ- ክ-ስ- እ-እ-? ----------------------- ክንደይ ኪሎ ኣቝሑት ክወስድ እኽእል? 0
k--id-y-------ak-’w--̣-t- -iw-s-d--iẖi’-li? kinideyi kīlo ak-’wih-uti kiwesidi ih-i’ili? k-n-d-y- k-l- a-̱-w-h-u-i k-w-s-d- i-̱-’-l-? -------------------------------------------- kinideyi kīlo aḵ’wiḥuti kiwesidi iẖi’ili?
Vint quilos. ዕስ- ኪሎ። ዕስራ ኪሎ። ዕ-ራ ኪ-። ------- ዕስራ ኪሎ። 0
‘isira kīlo። ‘isira kīlo። ‘-s-r- k-l-። ------------ ‘isira kīlo።
Com? Només vint quilos? እን--- ዕስ- ኪ--ጥ--? እንታይ፣ ዕስራ ኪሎ ጥራይ? እ-ታ-፣ ዕ-ራ ኪ- ጥ-ይ- ----------------- እንታይ፣ ዕስራ ኪሎ ጥራይ? 0
i---a-i፣---sir- ---o t’i--yi? initayi፣ ‘isira kīlo t’irayi? i-i-a-i- ‘-s-r- k-l- t-i-a-i- ----------------------------- initayi፣ ‘isira kīlo t’irayi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!
Sabia vostè que?
El portuguès és una llengua romànica, i està estretament relacionat amb l’espanyol i el català. Va evolucionar del llatí vulgar que parlaven els soldats romans. El portuguès europeu és l’idioma natiu d’uns 10 milions de persones. Té una gran importància a nivell mundial degut al poder colonial que Portugal va excercir en el passat. Aquesta nació marítima va exportar el seu idioma a altres continents durant els segles XV i XVI. Avui dia encara es parla en algunes regions de l’Àfrica i l’Àsia. La majoria dels països d’aquests continents solen utilitzar el portuguès europeu, el qual és diferent del brasiler. El portuguès brasiler té les seves pròpies particularitats i alguns inclús el consideren una variant independent. Tot i això, els parlants dels dos idiomes poden entendre’s entre ells sense problema. Junts sumen uns 240 milions de parlants de portuguès en tot el món. A més de les formes estàndards, també hi existeixen al voltant d’unes 20 llengües criolles basades en aquest idioma. El portugués s’hi troba entre les llengües més importants del món!