Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   et midagi soovima

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [seitsekümmend]

midagi soovima

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ka- t- s--------- s---------? Kas te sooviksite suitsetada? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Ka- t- s--------- t-------? Kas te sooviksite tantsida? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Ka- t- s--------- j------- m----? Kas te sooviksite jalutama minna? 0
M’agradaria fumar. Ma s-------- s---------. Ma sooviksin suitsetada. 0
Voldries un cigarret? So---- s- s--------? Soovid sa sigaretti? 0
(Ell) voldria foc. Ta s----- t---. Ta soovib tuld. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Ma s-------- m----- j---. Ma sooviksin midagi juua. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Ma s-------- m----- s---. Ma sooviksin midagi süüa. 0
M’agradaria descansar una mica. Ma s-------- v---- p-----. Ma sooviksin veidi puhata. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ma s-------- t---- m----- k-----. Ma sooviksin teilt midagi küsida. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ma s-------- t---- m----- p-----. Ma sooviksin teilt midagi paluda. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ma s-------- t---- m----- v---- t---. Ma sooviksin teile midagi välja teha. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Mi-- t- s------- p----? Mida te soovite, palun? 0
Voldria un cafè? So----- t- k----? Soovite te kohvi? 0
O preferiria un te? Võ- s------ t- p---- t---? Või soovite te pigem teed? 0
Ens agradaria anar a casa. Me s------ k--- s----. Me soovime koju sõita. 0
Voleu un taxi? So----- t- t-----? Soovite te taksot? 0
Voldrien trucar per telèfon. Na- s------- h--------. Nad soovivad helistada. 0

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...