Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   et Kehaosad

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [viiskümmend kaheksa]

Kehaosad

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Dibuixo un home. Ma -o-n--tan-me-st. M- j-------- m----- M- j-o-i-t-n m-e-t- ------------------- Ma joonistan meest. 0
Primer el cap. Es---ks --a. E------ p--- E-i-e-s p-a- ------------ Esiteks pea. 0
L’home porta un barret. M--- -a-n-b m-t--. M--- k----- m----- M-e- k-n-a- m-t-i- ------------------ Mees kannab mütsi. 0
Els cabells no es veuen. J--k-e-d -i o-e--äh-. J------- e- o-- n---- J-u-s-i- e- o-e n-h-. --------------------- Juukseid ei ole näha. 0
Les orelles tampoc es veuen. Kõ-v- -- -l- sa---- -ä-a. K---- e- o-- s----- n---- K-r-u e- o-e s-m-t- n-h-. ------------------------- Kõrvu ei ole samuti näha. 0
L’esquena tampoc es veu. Sel-- -- -le--a -ä--. S---- e- o-- k- n---- S-l-a e- o-e k- n-h-. --------------------- Selga ei ole ka näha. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Ma-jo-ni--an silmad ja su-. M- j-------- s----- j- s--- M- j-o-i-t-n s-l-a- j- s-u- --------------------------- Ma joonistan silmad ja suu. 0
L’home balla i riu. M--s t---si---a ---r-b. M--- t------ j- n------ M-e- t-n-s-b j- n-e-a-. ----------------------- Mees tantsib ja naerab. 0
L’home té un nas llarg. M---- -n -i-k-nin-. M---- o- p--- n---- M-h-l o- p-k- n-n-. ------------------- Mehel on pikk nina. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. T---an--b-k-p---kä--. T- k----- k---- k---- T- k-n-a- k-p-i k-e-. --------------------- Ta kannab keppi käes. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. T------ab-k--s-l---üm------e-a. T- k----- k- s---- ü---- k----- T- k-n-a- k- s-l-i ü-b-r k-e-a- ------------------------------- Ta kannab ka salli ümber kaela. 0
És l’hivern i fa fred. On ta----- k---. O- t--- j- k---- O- t-l- j- k-l-. ---------------- On talv ja külm. 0
Els braços són musculats. Kä-d-o---ugeva-. K--- o- t------- K-e- o- t-g-v-d- ---------------- Käed on tugevad. 0
Les cames són musculoses. J--ad-o----m------ge-a-. J---- o- s----- t------- J-l-d o- s-m-t- t-g-v-d- ------------------------ Jalad on samuti tugevad. 0
L’home és de neu. See-me-s--n--ume-t. S-- m--- o- l------ S-e m-e- o- l-m-s-. ------------------- See mees on lumest. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. T---i-k--n----ks- ega-man-l--. T- e- k---- p---- e-- m------- T- e- k-n-a p-k-e e-a m-n-l-t- ------------------------------ Ta ei kanna pükse ega mantlit. 0
Però l’home no té fred. K-i--s----ees-e---ül-e-a. K--- s-- m--- e- k------- K-i- s-e m-e- e- k-l-e-a- ------------------------- Kuid see mees ei külmeta. 0
És un ninot de neu. T--on --m---es. T- o- l-------- T- o- l-m-m-e-. --------------- Ta on lumemees. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...