Manual de conversa

ca Passat 2   »   et Minevik 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [kaheksakümmend kaks]

Minevik 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Pidi- s--ki---b--k---u-a? P---- s- k------ k------- P-d-d s- k-i-a-i k-t-u-a- ------------------------- Pidid sa kiirabi kutsuma? 0
Havies de trucar al metge? Pid-d -a-ar-ti --t-u-a? P---- s- a---- k------- P-d-d s- a-s-i k-t-u-a- ----------------------- Pidid sa arsti kutsuma? 0
Havies de trucar a la policia? Pi-id-sa -oli--ei -u-s-ma? P---- s- p------- k------- P-d-d s- p-l-t-e- k-t-u-a- -------------------------- Pidid sa politsei kutsuma? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. K-s--e-l--n --e-t--efo----mb--?-Hetk --gas---l- mul --- -ee-. K-- t--- o- s-- t-------------- H--- t----- o-- m-- s-- v---- K-s t-i- o- s-e t-l-f-n-n-m-e-? H-t- t-g-s- o-i m-l s-e v-e-. ------------------------------------------------------------- Kas teil on see telefoninumber? Hetk tagasi oli mul see veel. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. K---teil-o- se---adr---?-He---t--as---li mul---e v-el. K-- t--- o- s-- a------- H--- t----- o-- m-- s-- v---- K-s t-i- o- s-e a-d-e-s- H-t- t-g-s- o-i m-l s-e v-e-. ------------------------------------------------------ Kas teil on see aadress? Hetk tagasi oli mul see veel. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Ka---e-- -n-l-nna-a-r-? H--k -a--s- o-- m--------e--. K-- t--- o- l---------- H--- t----- o-- m-- s-- v---- K-s t-i- o- l-n-a-a-r-? H-t- t-g-s- o-i m-l s-e v-e-. ----------------------------------------------------- Kas teil on linnakaart? Hetk tagasi oli mul see veel. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. T-l--t--tä--e-t? -- ei -aan---t---elt--ull-. T--- t- t------- T- e- s----- t------ t----- T-l- t- t-p-e-t- T- e- s-a-u- t-p-e-t t-l-a- -------------------------------------------- Tuli ta täpselt? Ta ei saanud täpselt tulla. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Le-dis ta ---?------ -e-d--d-t--d. L----- t- t--- T- e- l------ t---- L-i-i- t- t-e- T- e- l-i-n-d t-e-. ---------------------------------- Leidis ta tee? Ta ei leidnud teed. 0
T’entenia? No em podia entendre. S------sinu---a----T---i sa-n-- --n--- a--. S-- t- s----- a--- T- e- s----- m----- a--- S-i t- s-n-s- a-u- T- e- s-a-u- m-n-s- a-u- ------------------------------------------- Sai ta sinust aru? Ta ei saanud minust aru. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Mik- e- -a-n----a t-p-elt --l--? M--- e- s----- s- t------ t----- M-k- e- s-a-u- s- t-p-e-t t-l-a- -------------------------------- Miks ei saanud sa täpselt tulla? 0
Per què no vas poder trobar el camí? M-k---a--ee---i-l--dn-d? M--- s- t--- e- l------- M-k- s- t-e- e- l-i-n-d- ------------------------ Miks sa teed ei leidnud? 0
Per què no el podies entendre? Mik- -a-tem-st---- -i saa-u-? M--- s- t----- a-- e- s------ M-k- s- t-m-s- a-u e- s-a-u-? ----------------------------- Miks sa temast aru ei saanud? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Ma ei----nu- -äpse-- -õ-d--ku-a -h-e-i--us-i----l--nud. M- e- s----- t------ j---- k--- ü----- b---- e- l------ M- e- s-a-u- t-p-e-t j-u-a k-n- ü-t-g- b-s-i e- l-i-u-. ------------------------------------------------------- Ma ei saanud täpselt jõuda kuna ühtegi bussi ei läinud. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. M---i----n-d teed--e-d----n- -ul--i-olnud lin---aa-ti. M- e- s----- t--- l---- k--- m-- e- o---- l----------- M- e- s-a-u- t-e- l-i-a k-n- m-l e- o-n-d l-n-a-a-r-i- ------------------------------------------------------ Ma ei saanud teed leida kuna mul ei olnud linnakaarti. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Ma--i -a-nud----as- aru -un--m-us-ka--li --i-va-i. M- e- s----- t----- a-- k--- m------ o-- n-- v---- M- e- s-a-u- t-m-s- a-u k-n- m-u-i-a o-i n-i v-l-. -------------------------------------------------- Ma ei saanud temast aru kuna muusika oli nii vali. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M- ----n-t---o võtm-. M- p---- t---- v----- M- p-d-n t-k-o v-t-a- --------------------- Ma pidin takso võtma. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Ma--i-i--linn---ar-i os--a. M- p---- l---------- o----- M- p-d-n l-n-a-a-r-i o-t-a- --------------------------- Ma pidin linnakaardi ostma. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M- p-din r---io-vai-s--a-- -e-----. M- p---- r----- v--------- k------- M- p-d-n r-a-i- v-i-s-m-k- k-e-a-a- ----------------------------------- Ma pidin raadio vaiksemaks keerama. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!