Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   et Sidesõnad 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [üheksakümmend viis]

Sidesõnad 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Des de quan ja no treballa? M-s-a--s---a enam-e- -ööta? M-- a---- t- e--- e- t----- M-s a-a-t t- e-a- e- t-ö-a- --------------------------- Mis ajast ta enam ei tööta? 0
Des del seu casament? T-i- --ie--umis---? T--- a------------- T-i- a-i-l-u-i-e-t- ------------------- Teie abiellumisest? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. J--- t- e- t-öt---na- s---es---ja-- --- ---e----. J--- t- e- t---- e--- s------ a---- k-- a-------- J-h- t- e- t-ö-a e-a- s-l-e-t a-a-t k-i a-i-l-u-. ------------------------------------------------- Jah, ta ei tööta enam sellest ajast kui abiellus. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. Sellest --a-t-ku--ta a-iell-s,--i-tö-t- ta en-m. S------ a---- k-- t- a-------- e- t---- t- e---- S-l-e-t a-a-t k-i t- a-i-l-u-, e- t-ö-a t- e-a-. ------------------------------------------------ Sellest ajast kui ta abiellus, ei tööta ta enam. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. Sel-e-t-a-as- --- n-d-ü----ist --nneva-,----n-- --ne-iku-. S------ a---- k-- n-- ü------- t-------- o- n-- õ--------- S-l-e-t a-a-t k-i n-d ü-s-e-s- t-n-e-a-, o- n-d õ-n-l-k-d- ---------------------------------------------------------- Sellest ajast kui nad üksteist tunnevad, on nad õnnelikud. 0
Des que tenen nens, surten poc. S-ll--- -j-st -ui-n-i- ---se- -n--k-ivad--ad-ha-v--vä-jas. S------ a---- k-- n--- l----- o-- k----- n-- h---- v------ S-l-e-t a-a-t k-i n-i- l-p-e- o-, k-i-a- n-d h-r-a v-l-a-. ---------------------------------------------------------- Sellest ajast kui neil lapsed on, käivad nad harva väljas. 0
Quan truca per telèfon (ella)? Mil--l t-------t--? M----- t- h-------- M-l-a- t- h-l-s-a-? ------------------- Millal ta helistab? 0
Durant el trajecte? Sa-al -j---kui -a--õid--? S---- a--- k-- t- s------ S-m-l a-a- k-i t- s-i-a-? ------------------------- Samal ajal kui ta sõidab? 0
Sí, tot conduint. Jah- s-m-l---al k-- -a -ut-ga------b. J--- s---- a--- k-- t- a----- s------ J-h- s-m-l a-a- k-i t- a-t-g- s-i-a-. ------------------------------------- Jah, samal ajal kui ta autoga sõidab. 0
Truca per telèfon mentre condueix. Ta ----st-b--am-l ajal---i ta a----a --i---. T- h------- s---- a--- k-- t- a----- s------ T- h-l-s-a- s-m-l a-a- k-i t- a-t-g- s-i-a-. -------------------------------------------- Ta helistab samal ajal kui ta autoga sõidab. 0
Mira la televisió mentre planxa. Ta --atab -e--ka---am---a--l-k-i-t-ii-ib. T- v----- t------ s---- a--- k-- t------- T- v-a-a- t-l-k-t s-m-l a-a- k-i t-i-g-b- ----------------------------------------- Ta vaatab telekat samal ajal kui triigib. 0
Escolta la música mentre fa els deures. T--k--la- --usi--- sa--l a------i om-----sa--e-d-t-idab. T- k----- m------- s---- a--- k-- o-- ü--------- t------ T- k-u-a- m-u-i-a- s-m-l a-a- k-i o-a ü-e-a-d-i- t-i-a-. -------------------------------------------------------- Ta kuulab muusikat samal ajal kui oma ülesandeid täidab. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. M- -i-n-e m--a--- -u---ul p--ll-------e. M- e- n-- m------ k-- m-- p----- e- o--- M- e- n-e m-d-g-, k-i m-l p-i-l- e- o-e- ---------------------------------------- Ma ei näe midagi, kui mul prille ei ole. 0
No entenc res quan la música està tan forta. M- ei-sa--mi--e---i -ru---ui-----ik- on -ii-va-i. M- e- s-- m-------- a--- k-- m------ o- n-- v---- M- e- s-a m-l-e-t-i a-u- k-i m-u-i-a o- n-i v-l-. ------------------------------------------------- Ma ei saa millestki aru, kui muusika on nii vali. 0
No sento res quan tinc un refredat. Ma-ei-tunn--midag-- --i m---o--n---. M- e- t---- m------ k-- m-- o- n---- M- e- t-n-e m-d-g-, k-i m-l o- n-h-. ------------------------------------ Ma ei tunne midagi, kui mul on nohu. 0
Agafarem un taxi si plou. Me -õ--me--a-so- -u- -ihm--sa---. M- v----- t----- k-- v---- s----- M- v-t-m- t-k-o- k-i v-h-a s-j-b- --------------------------------- Me võtame takso, kui vihma sajab. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Me --i-i---ümb-r-----lma--kui ---------i----. M- r------ ü---- m------- k-- l----- v------- M- r-i-i-e ü-b-r m-a-l-a- k-i l-t-g- v-i-a-e- --------------------------------------------- Me reisime ümber maailma, kui lotoga võidame. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. M- a-u------söö---eg-- k-i -- -a-st--e---ul-. M- a------- s--------- k-- t- v----- e- t---- M- a-u-t-m- s-ö-i-e-a- k-i t- v-r-t- e- t-l-. --------------------------------------------- Me alustame söömisega, kui ta varsti ei tule. 0

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!