Manual de conversa

ca A laeroport   »   be У аэрапорце

35 [trenta-cinc]

A laeroport

A laeroport

35 [трыццаць пяць]

35 [trytstsats’ pyats’]

У аэрапорце

[U aeraportse]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. Я х-це--бы----аце-а-б----бра--р--аць -і--т -а -э-- у----ны. Я х---- б- / х----- б- з------------ б---- н- р--- у А----- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- з-б-а-і-а-а-ь б-л-т н- р-й- у А-і-ы- ----------------------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы забраніраваць білет на рэйс у Афіны. 0
Ya k-at-e- by---k--t-e-- b----br-nіr-vats- -іlet -a -eys-- A-і--. Y- k------ b- / k------- b- z------------- b---- n- r--- u A----- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- z-b-a-і-a-a-s- b-l-t n- r-y- u A-і-y- ----------------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by zabranіravats’ bіlet na reys u Afіny.
És un vol directe? Гэ-а-б----с-д---ы р---? Г--- б----------- р---- Г-т- б-с-а-а-а-н- р-й-? ----------------------- Гэта беспасадачны рэйс? 0
G--a-b-spasa----n- --ys? G--- b------------ r---- G-t- b-s-a-a-a-h-y r-y-? ------------------------ Geta bespasadachny reys?
Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. Кал--л-с--,---сца л--а-на - сало-е д-- ---у-ц-ў. К--- л----- м---- л- а--- ў с----- д-- н-------- К-л- л-с-а- м-с-а л- а-н- ў с-л-н- д-я н-к-р-о-. ------------------------------------------------ Калі ласка, месца ля акна ў салоне для некурцоў. 0
K--- l-sk-- -es--- l------a u-s---------a--eku-tso-. K--- l----- m----- l-- a--- u s----- d--- n--------- K-l- l-s-a- m-s-s- l-a a-n- u s-l-n- d-y- n-k-r-s-u- ---------------------------------------------------- Kalі laska, mestsa lya akna u salone dlya nekurtsou.
Voldria confirmar la meva reserva. Я ха--- бы /-ха--л---ы пацве-----ь---а---р---р---н-е. Я х---- б- / х----- б- п---------- с--- б------------ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- п-ц-е-д-і-ь с-а- б-а-і-а-а-н-. ----------------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы пацвердзіць сваё браніраванне. 0
Y----ats-u-b- - ---tse-- b- pa-s-er----s’ s--e-bra--r-van-e. Y- k------ b- / k------- b- p------------ s--- b------------ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- p-t-v-r-z-t-’ s-a- b-a-і-a-a-n-. ------------------------------------------------------------ Ya khatseu by / khatsela by patsverdzіts’ svae branіravanne.
Voldria anul•lar la meva reserva. Я -а-еў -- ---а-ел- бы -----в-ць--ва--б-----ав--не. Я х---- б- / х----- б- а-------- с--- б------------ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- а-у-я-а-ь с-а- б-а-і-а-а-н-. --------------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы ануляваць сваё браніраванне. 0
Ya khat--- by---kh--s-l--by------a---------e ------av-nn-. Y- k------ b- / k------- b- a---------- s--- b------------ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- a-u-y-v-t-’ s-a- b-a-і-a-a-n-. ---------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by anulyavats’ svae branіravanne.
Voldria canviar la meva reserva. Я----е-----/ ---е--------раб-а--р-в-ц-. Я х---- б- / х----- б- п--------------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- п-р-б-а-і-а-а-ь- --------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы перабраніраваць. 0
Ya-k-a------- / kha--e-- -y----a--anі-avat-’. Y- k------ b- / k------- b- p---------------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- p-r-b-a-і-a-a-s-. --------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by perabranіravats’.
Quan és el pròxim vol a Roma? К--і -ы-ят-е-на-т--н--сама--- --Р--? К--- в------ н------- с------ у Р--- К-л- в-л-т-е н-с-у-н- с-м-л-т у Р-м- ------------------------------------ Калі вылятае наступны самалёт у Рым? 0
K--і -y-----e-nas-u--y--am--et-u---m? K--- v------- n------- s------ u R--- K-l- v-l-a-a- n-s-u-n- s-m-l-t u R-m- ------------------------------------- Kalі vylyatae nastupny samalet u Rym?
Queden seients disponibles? Ц- ёс-ь---ч----а -ваб---ы----с--? Ц- ё--- я--- д-- с-------- м----- Ц- ё-ц- я-ч- д-а с-а-о-н-я м-с-ы- --------------------------------- Ці ёсць яшчэ два свабодныя месцы? 0
Ts--y-s--’ ya-hche dv--s-ab----y--m---sy? T-- y----- y------ d-- s--------- m------ T-і y-s-s- y-s-c-e d-a s-a-o-n-y- m-s-s-? ----------------------------------------- Tsі yosts’ yashche dva svabodnyya mestsy?
No, ja només queda un lloc lliure. Н-- - -ас-то-ь-і---н--св-бо--ае-месца. Н-- у н-- т----- а--- с-------- м----- Н-, у н-с т-л-к- а-н- с-а-о-н-е м-с-а- -------------------------------------- Не, у нас толькі адно свабоднае месца. 0
N---------to-’kі -d-o--v---d--e -est-a. N-- u n-- t----- a--- s-------- m------ N-, u n-s t-l-k- a-n- s-a-o-n-e m-s-s-. --------------------------------------- Ne, u nas tol’kі adno svabodnae mestsa.
Quan aterrem? Калі мы ----ямл-----? К--- м- п------------ К-л- м- п-ы-я-л-е-с-? --------------------- Калі мы прызямляемся? 0
Ka-і--- -r--ya---ayems-a? K--- m- p---------------- K-l- m- p-y-y-m-y-y-m-y-? ------------------------- Kalі my pryzyamlyayemsya?
Quan hi arribem? К-лі-м- -у---м-на м-сцы? К--- м- б----- н- м----- К-л- м- б-д-е- н- м-с-ы- ------------------------ Калі мы будзем на месцы? 0
K-l--my---d-e- na-m-st-y? K--- m- b----- n- m------ K-l- m- b-d-e- n- m-s-s-? ------------------------- Kalі my budzem na mestsy?
Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? Ка-- -дп-аўля------ў-обус-у цэнт- го----? К--- а----------- а------ у ц---- г------ К-л- а-п-а-л-е-ц- а-т-б-с у ц-н-р г-р-д-? ----------------------------------------- Калі адпраўляецца аўтобус у цэнтр горада? 0
Kal- -d------a-e--ts- ---obu- u ts-n-r-g-r-d-? K--- a--------------- a------ u t----- g------ K-l- a-p-a-l-a-e-s-s- a-t-b-s u t-e-t- g-r-d-? ---------------------------------------------- Kalі adpraulyayetstsa autobus u tsentr gorada?
Aquesta és la seva maleta? Г--а--аш-ча--д--? Г--- В-- ч------- Г-т- В-ш ч-м-д-н- ----------------- Гэта Ваш чамадан? 0
Ge----as--c--m---n? G--- V--- c-------- G-t- V-s- c-a-a-a-? ------------------- Geta Vash chamadan?
Aquesta és la seva bossa? Гэ-а----а --мка? Г--- В--- с----- Г-т- В-ш- с-м-а- ---------------- Гэта Ваша сумка? 0
G----V---- ----a? G--- V---- s----- G-t- V-s-a s-m-a- ----------------- Geta Vasha sumka?
És aquest el seu equipatge? Гэта-Ваш б-гаж? Г--- В-- б----- Г-т- В-ш б-г-ж- --------------- Гэта Ваш багаж? 0
G-t- Vash --gazh? G--- V--- b------ G-t- V-s- b-g-z-? ----------------- Geta Vash bagazh?
Quant equipatge puc portar? К--ь-і -агаж--- -агу -зяц- з--аб--? К----- б----- я м--- ў---- з с----- К-л-к- б-г-ж- я м-г- ў-я-ь з с-б-й- ----------------------------------- Колькі багажу я магу ўзяць з сабой? 0
K-l--------zh--y- ma-u--z--t-’ z-s-b--? K----- b------ y- m--- u------ z s----- K-l-k- b-g-z-u y- m-g- u-y-t-’ z s-b-y- --------------------------------------- Kol’kі bagazhu ya magu uzyats’ z saboy?
Vint quilos. Двацц-ц--кі-аг--м. Д------- к-------- Д-а-ц-ц- к-л-г-а-. ------------------ Дваццаць кілаграм. 0
D----ts-t-’-k----r--. D---------- k-------- D-a-s-s-t-’ k-l-g-a-. --------------------- Dvatstsats’ kіlagram.
Com? Només vint quilos? Ш--, то-ьк- двац--ц--к-л----м? Ш--- т----- д------- к-------- Ш-о- т-л-к- д-а-ц-ц- к-л-г-а-? ------------------------------ Што, толькі дваццаць кілаграм? 0
Shto,-t-l--і-dva--tsa--’ k-l-----? S---- t----- d---------- k-------- S-t-, t-l-k- d-a-s-s-t-’ k-l-g-a-? ---------------------------------- Shto, tol’kі dvatstsats’ kіlagram?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!
Sabia vostè que?
El portuguès és una llengua romànica, i està estretament relacionat amb l’espanyol i el català. Va evolucionar del llatí vulgar que parlaven els soldats romans. El portuguès europeu és l’idioma natiu d’uns 10 milions de persones. Té una gran importància a nivell mundial degut al poder colonial que Portugal va excercir en el passat. Aquesta nació marítima va exportar el seu idioma a altres continents durant els segles XV i XVI. Avui dia encara es parla en algunes regions de l’Àfrica i l’Àsia. La majoria dels països d’aquests continents solen utilitzar el portuguès europeu, el qual és diferent del brasiler. El portuguès brasiler té les seves pròpies particularitats i alguns inclús el consideren una variant independent. Tot i això, els parlants dels dos idiomes poden entendre’s entre ells sense problema. Junts sumen uns 240 milions de parlants de portuguès en tot el món. A més de les formes estàndards, també hi existeixen al voltant d’unes 20 llengües criolles basades en aquest idioma. El portugués s’hi troba entre les llengües més importants del món!