Manual de conversa

ca A laeroport   »   kk At the airport

35 [trenta-cinc]

A laeroport

A laeroport

35 [отыз бес]

35 [otız bes]

At the airport

[Äwejayda]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. М-- --и-а-- --й-н-б-р р-йс-- -рон---п-қ----н -еп едім. М-- А------ д---- б-- р----- б------- қ----- д-- е---- М-н А-и-а-а д-й-н б-р р-й-т- б-о-ь-а- қ-я-ы- д-п е-і-. ------------------------------------------------------ Мен Афинаға дейін бір рейсті броньдап қояйын деп едім. 0
M-n A--n-ğa-dey-- bir---ys---bro--ap q-ya-ı----p e-i-. M-- A------ d---- b-- r----- b------ q------ d-- e---- M-n A-ï-a-a d-y-n b-r r-y-t- b-o-d-p q-y-y-n d-p e-i-. ------------------------------------------------------ Men Afïnağa deyin bir reysti brondap qoyayın dep edim.
És un vol directe? Бұ--т-к--е- р--с--е? Б-- т------ р--- п-- Б-л т-к-л-й р-й- п-? -------------------- Бұл тікелей рейс пе? 0
B-----ke--y-r-y- pe? B-- t------ r--- p-- B-l t-k-l-y r-y- p-? -------------------- Bul tikeley reys pe?
Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. Ө---е---,---ре-енің-ж-ны---ыл---шекп----- -р-н бо-са. Ө-------- т-------- ж---- ш---- ш-------- о--- б----- Ө-і-е-і-, т-р-з-н-ң ж-н-, ш-л-м ш-к-е-т-н о-ы- б-л-а- ----------------------------------------------------- Өтінемін, терезенің жаны, шылым шекпейтін орын болса. 0
Ö-ine-in---e---e-iñ --n-,-şıl-- --k-----n o--- b-ls-. Ö-------- t-------- j---- ş---- ş-------- o--- b----- Ö-i-e-i-, t-r-z-n-ñ j-n-, ş-l-m ş-k-e-t-n o-ı- b-l-a- ----------------------------------------------------- Ötinemin, terezeniñ janı, şılım şekpeytin orın bolsa.
Voldria confirmar la meva reserva. Б--німд- ----а--- д-п--дім. Б------- р------- д-- е---- Б-о-і-д- р-с-а-ы- д-п е-і-. --------------------------- Бронімді растайын деп едім. 0
Br--i-di--------n-----ed-m. B------- r------- d-- e---- B-o-i-d- r-s-a-ı- d-p e-i-. --------------------------- Bronimdi rastayın dep edim.
Voldria anul•lar la meva reserva. Б-онімн---б----арт-й-н д-п-ед--. Б-------- б-- т------- д-- е---- Б-о-і-н-н б-с т-р-а-ы- д-п е-і-. -------------------------------- Бронімнен бас тартайын деп едім. 0
Br---mn-- ba--tar-a-ı--d-- edim. B-------- b-- t------- d-- e---- B-o-i-n-n b-s t-r-a-ı- d-p e-i-. -------------------------------- Bronimnen bas tartayın dep edim.
Voldria canviar la meva reserva. Бро-ім-і--згер-е--н-деп е-ім. Б------- ө--------- д-- е---- Б-о-і-д- ө-г-р-е-і- д-п е-і-. ----------------------------- Бронімді өзгертейін деп едім. 0
Bro-im-i özge-teyi- d-- --im. B------- ö--------- d-- e---- B-o-i-d- ö-g-r-e-i- d-p e-i-. ----------------------------- Bronimdi özgerteyin dep edim.
Quan és el pròxim vol a Roma? Римг- ---ес- ------аша- -ша-ы? Р---- к----- ұ--- қ---- ұ----- Р-м-е к-л-с- ұ-а- қ-ш-н ұ-а-ы- ------------------------------ Римге келесі ұшақ қашан ұшады? 0
R---e -e--s----aq -aşan--ş-d-? R---- k----- u--- q---- u----- R-m-e k-l-s- u-a- q-ş-n u-a-ı- ------------------------------ Rïmge kelesi uşaq qaşan uşadı?
Queden seients disponibles? Ол ж---- -а---е-і -ры--ба----? О- ж---- т--- е-- о--- б-- м-- О- ж-р-е т-ғ- е-і о-ы- б-р м-? ------------------------------ Ол жерде тағы екі орын бар ма? 0
O- --rde---ğı -ki -r----ar --? O- j---- t--- e-- o--- b-- m-- O- j-r-e t-ğ- e-i o-ı- b-r m-? ------------------------------ Ol jerde tağı eki orın bar ma?
No, ja només queda un lloc lliure. Жо-- б---е-те---і--о--- бо-. Ж--- б---- т-- б-- о--- б--- Ж-қ- б-з-е т-к б-р о-ы- б-с- ---------------------------- Жоқ, бізде тек бір орын бос. 0
J------zd- t----i- -rın-b-s. J--- b---- t-- b-- o--- b--- J-q- b-z-e t-k b-r o-ı- b-s- ---------------------------- Joq, bizde tek bir orın bos.
Quan aterrem? Б-з қашан-қ--амыз? Б-- қ---- қ------- Б-з қ-ш-н қ-н-м-з- ------------------ Біз қашан қонамыз? 0
Biz--aş-- -----ız? B-- q---- q------- B-z q-ş-n q-n-m-z- ------------------ Biz qaşan qonamız?
Quan hi arribem? Б---он-а -а--н-----м-з? Б-- о--- қ---- ж------- Б-з о-д- қ-ш-н ж-т-м-з- ----------------------- Біз онда қашан жетеміз? 0
B----nd- qaş-n --t-m--? B-- o--- q---- j------- B-z o-d- q-ş-n j-t-m-z- ----------------------- Biz onda qaşan jetemiz?
Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? Қала орт---ғы-а---тоб-с-қашан-ж-р-д-? Қ--- о--------- а------ қ---- ж------ Қ-л- о-т-л-ғ-н- а-т-б-с қ-ш-н ж-р-д-? ------------------------------------- Қала орталығына автобус қашан жүреді? 0
Q-l---r-al-ğı-a-av---ws---şa- j---di? Q--- o--------- a------ q---- j------ Q-l- o-t-l-ğ-n- a-t-b-s q-ş-n j-r-d-? ------------------------------------- Qala ortalığına avtobws qaşan jüredi?
Aquesta és la seva maleta? Мын---сі--і--шабад--ы-----а? М---- с----- ш---------- б-- М-н-у с-з-і- ш-б-д-н-ң-з б-? ---------------------------- Мынау сіздің шабаданыңыз ба? 0
M-n--------ñ-ş---d-----z b-? M---- s----- ş---------- b-- M-n-w s-z-i- ş-b-d-n-ñ-z b-? ---------------------------- Mınaw sizdiñ şabadanıñız ba?
Aquesta és la seva bossa? Мы-а- с-з--- сө-кең---б-? М---- с----- с------- б-- М-н-у с-з-і- с-м-е-і- б-? ------------------------- Мынау сіздің сөмкеңіз бе? 0
M-n-w----di---ömkeñi- be? M---- s----- s------- b-- M-n-w s-z-i- s-m-e-i- b-? ------------------------- Mınaw sizdiñ sömkeñiz be?
És aquest el seu equipatge? Мын---с-з--ң ж---ң-з -е? М---- с----- ж------ б-- М-н-у с-з-і- ж-г-ң-з б-? ------------------------ Мынау сіздің жүгіңіз бе? 0
Mınaw s-z-iñ ---iñ-z be? M---- s----- j------ b-- M-n-w s-z-i- j-g-ñ-z b-? ------------------------ Mınaw sizdiñ jügiñiz be?
Quant equipatge puc portar? Өз--мен-бі-г-----ша -үк -л--м-бола-ы? Ө------ б---- қ---- ж-- а---- б------ Ө-і-м-н б-р-е қ-н-а ж-к а-с-м б-л-д-? ------------------------------------- Өзіммен бірге қанша жүк алсам болады? 0
Öz--men ----- --n----ük al-a--b---d-? Ö------ b---- q---- j-- a---- b------ Ö-i-m-n b-r-e q-n-a j-k a-s-m b-l-d-? ------------------------------------- Özimmen birge qanşa jük alsam boladı?
Vint quilos. Жи-р----елі. Ж----- к---- Ж-ы-м- к-л-. ------------ Жиырма келі. 0
J--rma-k---. J----- k---- J-ı-m- k-l-. ------------ Jïırma keli.
Com? Només vint quilos? Н---Жиырм- --л- ға----а? Н-- Ж----- к--- ғ--- м-- Н-? Ж-ы-м- к-л- ғ-н- м-? ------------------------ Не? Жиырма келі ғана ма? 0
Ne?-Jïı----ke-i -an- m-? N-- J----- k--- ğ--- m-- N-? J-ı-m- k-l- ğ-n- m-? ------------------------ Ne? Jïırma keli ğana ma?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

L'aprenentatge modifica el cervell

Qui practica molt esport modela el seu cos. Però també és possible entrenar el cervell. Això significa que per aprendre bé una llengua no només es necessita talent. És important practicar-ne de forma regular. Perquè aquesta pràctica pot influir positivament les estructures cerebrals. Per descomptat, un talent especial per als idiomes sovint és quelcom innat. No obstant això, un entrenament intensiu pot modificar determinades estructures del cervell. I incrementar el volum de les àrees vinculades al llenguatge. També les neurones de les persones que en practiquen molt es transformen. Durant molt de temps es va creure que el cervell era invariable. Es creia que allò que no aprenem de nens mai ho podríem aprendre. Però els investigadors del cervell han arribat a conclusions diferents. Ens han ensenyat que el cervell segueix sent capaç de reaccionar als nous reptes durant tota la vida. Es podria dir que funciona com un múscul. Que es pot desenvolupar fins a una edat avançada. Tota la informació que rebem (input) la processem al cervell. Però quan tenim un cervell entrenat, llavors els inputs es processen millor i més ràpid. Treballa de forma més diligent i eficaç. Aquest principi val per a tot tipus de persones, tant joves com no tan joves. Ara bé, no resulta imprescindible estudiar per mantenir el cervell en forma. Llegir també és un bon exercici. La literatura més exigent estimula les àrees lingüístiques del cervell. En altres paraules, el nostre vocabulari s'incrementa. D'altra banda, les nostres habilitats lingüístiques progressen. És interessant assenyalar que no només els centres de la parla processen la informació lingüística en el cervell. L'àrea que controla les capacitats motores també processa nous continguts. Per això cal insistir en estimular, tot el que sigui possible, el cervell en el seu conjunt. Així doncs, exercita el teu cos... I el teu cervell!
Sabia vostè que?
El portuguès és una llengua romànica, i està estretament relacionat amb l’espanyol i el català. Va evolucionar del llatí vulgar que parlaven els soldats romans. El portuguès europeu és l’idioma natiu d’uns 10 milions de persones. Té una gran importància a nivell mundial degut al poder colonial que Portugal va excercir en el passat. Aquesta nació marítima va exportar el seu idioma a altres continents durant els segles XV i XVI. Avui dia encara es parla en algunes regions de l’Àfrica i l’Àsia. La majoria dels països d’aquests continents solen utilitzar el portuguès europeu, el qual és diferent del brasiler. El portuguès brasiler té les seves pròpies particularitats i alguns inclús el consideren una variant independent. Tot i això, els parlants dels dos idiomes poden entendre’s entre ells sense problema. Junts sumen uns 240 milions de parlants de portuguès en tot el món. A més de les formes estàndards, també hi existeixen al voltant d’unes 20 llengües criolles basades en aquest idioma. El portugués s’hi troba entre les llengües més importants del món!