Manual de conversa

ca Al taxi   »   ru В такси

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [тридцать восемь]

38 [tridtsatʹ vosemʹ]

В такси

[V taksi]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? В-зо-е--, -о---у--т-----к-и. В-------- п---------- т----- В-з-в-т-, п-ж-л-й-т-, т-к-и- ---------------------------- Вызовете, пожалуйста, такси. 0
V-zov---- -ozh----s-a,-t-ksi. V-------- p----------- t----- V-z-v-t-, p-z-a-u-s-a- t-k-i- ----------------------------- Vyzovete, pozhaluysta, taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? С--ль-- б--е- с-оить до --к-а-а? С------ б---- с----- д- в------- С-о-ь-о б-д-т с-о-т- д- в-к-а-а- -------------------------------- Сколько будет стоить до вокзала? 0
S-olʹ-- -u-et sto-----o----z-la? S------ b---- s----- d- v------- S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- v-k-a-a- -------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do vokzala?
Quant costa fins a l’aeroport? Ско--к---уд----т-и-- д- -эр--о-т-? С------ б---- с----- д- а--------- С-о-ь-о б-д-т с-о-т- д- а-р-п-р-а- ---------------------------------- Сколько будет стоить до аэропорта? 0
Sk-l--o b--e- -toi-ʹ ------oporta? S------ b---- s----- d- a--------- S-o-ʹ-o b-d-t s-o-t- d- a-r-p-r-a- ---------------------------------- Skolʹko budet stoitʹ do aeroporta?
Tot dret, si us plau. Прям-, -о-а-уйст-. П----- п---------- П-я-о- п-ж-л-й-т-. ------------------ Прямо, пожалуйста. 0
P--amo,-p-----uys--. P------ p----------- P-y-m-, p-z-a-u-s-a- -------------------- Pryamo, pozhaluysta.
A la dreta, si us plau. З--с- на-прав-,--о-ал---та. З---- н- п----- п---------- З-е-ь н- п-а-о- п-ж-л-й-т-. --------------------------- Здесь на право, пожалуйста. 0
Z--s--na p---o,----ha-uyst-. Z---- n- p----- p----------- Z-e-ʹ n- p-a-o- p-z-a-u-s-a- ---------------------------- Zdesʹ na pravo, pozhaluysta.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Вот н- --- угл-,--ожа-у--т-,-----во. В-- н- т-- у---- п---------- н------ В-т н- т-м у-л-, п-ж-л-й-т-, н-л-в-. ------------------------------------ Вот на том углу, пожалуйста, налево. 0
V-- ------ -g-u---ozh---ys--- n-levo. V-- n- t-- u---- p----------- n------ V-t n- t-m u-l-, p-z-a-u-s-a- n-l-v-. ------------------------------------- Vot na tom uglu, pozhaluysta, nalevo.
Tinc pressa. Я-т-р--лю--. Я т--------- Я т-р-п-ю-ь- ------------ Я тороплюсь. 0
Y---o--p-y-sʹ. Y- t---------- Y- t-r-p-y-s-. -------------- Ya toroplyusʹ.
Tinc temps. У меня --ста--чно вр-м--и. У м--- д--------- в------- У м-н- д-с-а-о-н- в-е-е-и- -------------------------- У меня достаточно времени. 0
U-----a-do-ta--chno -rem-n-. U m---- d---------- v------- U m-n-a d-s-a-o-h-o v-e-e-i- ---------------------------- U menya dostatochno vremeni.
Vagi més a poc a poc, si us plau. П--а-уйст-, в-дите-по------н-ее. П---------- в----- п------------ П-ж-л-й-т-, в-д-т- п---е-л-н-е-. -------------------------------- Пожалуйста, ведите по-медленнее. 0
Po-h--u-st-- v--i-e p--m-dle--eye. P----------- v----- p------------- P-z-a-u-s-a- v-d-t- p---e-l-n-e-e- ---------------------------------- Pozhaluysta, vedite po-medlenneye.
Aturi’s aquí, si us plau. Оста-о--т--ь, пож---й-та----ес-. О------------ п---------- з----- О-т-н-в-т-с-, п-ж-л-й-т-, з-е-ь- -------------------------------- Остановитесь, пожалуйста, здесь. 0
O-ta------sʹ, ----a-----a- zde--. O------------ p----------- z----- O-t-n-v-t-s-, p-z-a-u-s-a- z-e-ʹ- --------------------------------- Ostanovitesʹ, pozhaluysta, zdesʹ.
Esperi un moment, si us plau. Пожалуй-та- -одождите--уть--уть. П---------- п-------- ч--------- П-ж-л-й-т-, п-д-ж-и-е ч-т---у-ь- -------------------------------- Пожалуйста, подождите чуть-чуть. 0
Po-h-luy-t-----d-zhdit- -hu---c-u--. P----------- p--------- c----------- P-z-a-u-s-a- p-d-z-d-t- c-u-ʹ-c-u-ʹ- ------------------------------------ Pozhaluysta, podozhdite chutʹ-chutʹ.
Ja torno de seguida. Я--ко-- ------ь. Я с---- в------- Я с-о-о в-р-у-ь- ---------------- Я скоро вернусь. 0
Y---k--o ve--usʹ. Y- s---- v------- Y- s-o-o v-r-u-ʹ- ----------------- Ya skoro vernusʹ.
Doni’m un rebut, si us plau. Вып-ш-т- мне, п-ж-л--ст-- ---т. В------- м--- п---------- с---- В-п-ш-т- м-е- п-ж-л-й-т-, с-ё-. ------------------------------- Выпишите мне, пожалуйста, счёт. 0
V-p-s-i-----e--po---l---ta- sc-ët. V-------- m--- p----------- s----- V-p-s-i-e m-e- p-z-a-u-s-a- s-h-t- ---------------------------------- Vypishite mne, pozhaluysta, schët.
No tinc canvi. У----я--е--м--о--. У м--- н-- м------ У м-н- н-т м-л-ч-. ------------------ У меня нет мелочи. 0
U m---- --- -e-o-hi. U m---- n-- m------- U m-n-a n-t m-l-c-i- -------------------- U menya net melochi.
Va bé, guardi el canvi. П-а-ил-но,-сд-чу ост----е--е-е. П--------- с---- о------- с---- П-а-и-ь-о- с-а-у о-т-в-т- с-б-. ------------------------------- Правильно, сдачу оставьте себе. 0
P-av--ʹ-o- sd-chu-----v--- -eb-. P--------- s----- o------- s---- P-a-i-ʹ-o- s-a-h- o-t-v-t- s-b-. -------------------------------- Pravilʹno, sdachu ostavʹte sebe.
Porti’m a aquesta adreça. Отв---те-м-ня -- -то-- адре-у. О------- м--- п- э---- а------ О-в-з-т- м-н- п- э-о-у а-р-с-. ------------------------------ Отвезите меня по этому адресу. 0
O-v-zite--e--- po-eto-u ad-es-. O------- m---- p- e---- a------ O-v-z-t- m-n-a p- e-o-u a-r-s-. ------------------------------- Otvezite menya po etomu adresu.
Porti’m a aquest hotel. От-е--т- м-ня - -о-й---ст--иц-. О------- м--- к м--- г--------- О-в-з-т- м-н- к м-е- г-с-и-и-е- ------------------------------- Отвезите меня к моей гостинице. 0
O-ve-ite m-nya-k-moye- --sti-i---. O------- m---- k m---- g---------- O-v-z-t- m-n-a k m-y-y g-s-i-i-s-. ---------------------------------- Otvezite menya k moyey gostinitse.
Porti’m a la platja. Отв-з--е меня ----ля-. О------- м--- н- п---- О-в-з-т- м-н- н- п-я-. ---------------------- Отвезите меня на пляж. 0
Otv-z--- m-n-a na -ly--h. O------- m---- n- p------ O-v-z-t- m-n-a n- p-y-z-. ------------------------- Otvezite menya na plyazh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?