Manual de conversa

ca Els adverbis   »   ru Наречия

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Наречия

[Narechiya]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
ja – encara no / mai у-- -д-а-------щё ----гда у-- о------ – е-- н------ у-е о-н-ж-ы – е-ё н-к-г-а ------------------------- уже однажды – ещё никогда 0
uz-e --n-zh---- y--hch- ---o--a u--- o------- – y------ n------ u-h- o-n-z-d- – y-s-c-ë n-k-g-a ------------------------------- uzhe odnazhdy – yeshchë nikogda
Ha estat a Berlín? В- уж- -ог-а----у-- --в--------р---е? В- у-- к----------- б----- в Б------- В- у-е к-г-а-н-б-д- б-в-л- в Б-р-и-е- ------------------------------------- Вы уже когда-нибудь бывали в Берлине? 0
Vy uz-e --gda--ibu-ʹ byva-- - ---l---? V- u--- k----------- b----- v B------- V- u-h- k-g-a-n-b-d- b-v-l- v B-r-i-e- -------------------------------------- Vy uzhe kogda-nibudʹ byvali v Berline?
No, encara no / mai. Н--- е-- н-к-гд-. Н--- е-- н------- Н-т- е-ё н-к-г-а- ----------------- Нет, ещё никогда. 0
N--- -----hë n-kogda. N--- y------ n------- N-t- y-s-c-ë n-k-g-a- --------------------- Net, yeshchë nikogda.
algú – ningú Кт---о-– ----о К----- – н---- К-о-т- – н-к-о -------------- Кто-то – никто 0
K-o--- – -ik-o K----- – n---- K-o-t- – n-k-o -------------- Kto-to – nikto
Coneix vostè algú aquí? Вы-------к-го--иб-дь-----т-? В- з---- к---------- з------ В- з-е-ь к-г---и-у-ь з-а-т-? ---------------------------- Вы здесь кого-нибудь знаете? 0
V- z--s- --go----ud- zn-ye-e? V- z---- k---------- z------- V- z-e-ʹ k-g---i-u-ʹ z-a-e-e- ----------------------------- Vy zdesʹ kogo-nibudʹ znayete?
No, no conec ningú aquí. Н--,-я ---с- н------н--з--ю. Н--- я з---- н----- н- з---- Н-т- я з-е-ь н-к-г- н- з-а-. ---------------------------- Нет, я здесь никого не знаю. 0
Ne---------sʹ-ni-o-o -e--nay-. N--- y- z---- n----- n- z----- N-t- y- z-e-ʹ n-k-g- n- z-a-u- ------------------------------ Net, ya zdesʹ nikogo ne znayu.
encara – ja no Ещ--–-бо--ш----т Е-- – б----- н-- Е-ё – б-л-ш- н-т ---------------- Ещё – больше нет 0
Y-s-c-ë --bo--------t Y------ – b------ n-- Y-s-c-ë – b-l-s-e n-t --------------------- Yeshchë – bolʹshe net
Que es quedarà encara més temps? В----ё д-л---з-----б---т-? В- е-- д---- з---- б------ В- е-ё д-л-о з-е-ь б-д-т-? -------------------------- Вы ещё долго здесь будете? 0
Vy -e-h-h--dol-o--d--ʹ-b--et-? V- y------ d---- z---- b------ V- y-s-c-ë d-l-o z-e-ʹ b-d-t-? ------------------------------ Vy yeshchë dolgo zdesʹ budete?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Н-т- я--де-- б-д---е-до-г-. Н--- я з---- б--- н- д----- Н-т- я з-е-ь б-д- н- д-л-о- --------------------------- Нет, я здесь буду не долго. 0
Ne-- y---d-sʹ --du--e -olg-. N--- y- z---- b--- n- d----- N-t- y- z-e-ʹ b-d- n- d-l-o- ---------------------------- Net, ya zdesʹ budu ne dolgo.
alguna cosa més – res més Ещё--т----б-дь-- ниче-- -о-ьше Е-- ч--------- – н----- б----- Е-ё ч-о-н-б-д- – н-ч-г- б-л-ш- ------------------------------ Ещё что-нибудь – ничего больше 0
Y--h-h- -hto-n--udʹ-– n-ch-----o----e Y------ c---------- – n------ b------ Y-s-c-ë c-t---i-u-ʹ – n-c-e-o b-l-s-e ------------------------------------- Yeshchë chto-nibudʹ – nichego bolʹshe
Encara vol alguna cosa més de beure? В---о-е-- бы ещ- -то--ибу-ь--о--т-? В- х----- б- е-- ч--------- п------ В- х-т-л- б- е-ё ч-о-н-б-д- п-п-т-? ----------------------------------- Вы хотели бы ещё что-нибудь попить? 0
V--kh-te-- by--e--c------o-n-b-d- po-itʹ? V- k------ b- y------ c---------- p------ V- k-o-e-i b- y-s-c-ë c-t---i-u-ʹ p-p-t-? ----------------------------------------- Vy khoteli by yeshchë chto-nibudʹ popitʹ?
No, no desitjo res més. Н-т-------ь-е н--ег---- х---. Н--- я б----- н----- н- х---- Н-т- я б-л-ш- н-ч-г- н- х-ч-. ----------------------------- Нет, я больше ничего не хочу. 0
N--- ya-b-lʹsh- -i-h-g- -- k--chu. N--- y- b------ n------ n- k------ N-t- y- b-l-s-e n-c-e-o n- k-o-h-. ---------------------------------- Net, ya bolʹshe nichego ne khochu.
ja … alguna cosa – encara res У-- ч---то-– -щ------го У-- ч----- – е-- н----- У-е ч-о-т- – е-ё н-ч-г- ----------------------- Уже что-то – ещё ничего 0
U--e--ht---o - yeshch- -iche-o U--- c------ – y------ n------ U-h- c-t---o – y-s-c-ë n-c-e-o ------------------------------ Uzhe chto-to – yeshchë nichego
Ja ha menjat alguna cosa? В- уж--что-----дь ели? В- у-- ч--------- е--- В- у-е ч-о-н-б-д- е-и- ---------------------- Вы уже что-нибудь ели? 0
V---zhe chto---bud- y--i? V- u--- c---------- y---- V- u-h- c-t---i-u-ʹ y-l-? ------------------------- Vy uzhe chto-nibudʹ yeli?
No, encara no he menjat res. Н-------щё-ни-ег- -е ---/ -е----. Н--- я е-- н----- н- е- / н- е--- Н-т- я е-ё н-ч-г- н- е- / н- е-а- --------------------------------- Нет, я ещё ничего не ел / не ела. 0
Net,-y---es-chë--i-he-- n- yel-/-ne yela. N--- y- y------ n------ n- y-- / n- y---- N-t- y- y-s-c-ë n-c-e-o n- y-l / n- y-l-. ----------------------------------------- Net, ya yeshchë nichego ne yel / ne yela.
algú més – ningú més Е-ё------о-– ник---боль-е Е-- к----- – н---- б----- Е-ё к-о-т- – н-к-о б-л-ш- ------------------------- Ещё кто-то – никто больше 0
Yes-c-ë-kt---o-–-n--to------he Y------ k----- – n---- b------ Y-s-c-ë k-o-t- – n-k-o b-l-s-e ------------------------------ Yeshchë kto-to – nikto bolʹshe
Algú més voldria un cafè? Ещё-к-о-н--у-ь--оче- -офе? Е-- к--------- х---- к---- Е-ё к-о-н-б-д- х-ч-т к-ф-? -------------------------- Ещё кто-нибудь хочет кофе? 0
Ye--c-ë-kt--ni-u-- k--chet -of-? Y------ k--------- k------ k---- Y-s-c-ë k-o-n-b-d- k-o-h-t k-f-? -------------------------------- Yeshchë kto-nibudʹ khochet kofe?
No, ningú més. Н-т,-бо-ь---н-кто. Н--- б----- н----- Н-т- б-л-ш- н-к-о- ------------------ Нет, больше никто. 0
Net, bol-s---n--t-. N--- b------ n----- N-t- b-l-s-e n-k-o- ------------------- Net, bolʹshe nikto.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...