Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   ru Что-то обосновывать 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [семьдесят пять]

75 [semʹdesyat pyatʹ]

Что-то обосновывать 1

[Chto-to obosnovyvatʹ 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Per què no ve vostè? П-чему--ы-не ---дёт-? П----- В- н- п------- П-ч-м- В- н- п-и-ё-е- --------------------- Почему Вы не придёте? 0
Po-he-u-----e-----ëte? P------ V- n- p------- P-c-e-u V- n- p-i-ë-e- ---------------------- Pochemu Vy ne pridëte?
El temps és molt dolent. П--о---очен- пл---я. П----- о---- п------ П-г-д- о-е-ь п-о-а-. -------------------- Погода очень плохая. 0
P---d- o-hen- -lo-ha--. P----- o----- p-------- P-g-d- o-h-n- p-o-h-y-. ----------------------- Pogoda ochenʹ plokhaya.
No vinc perquè el clima és molt dolent. Я--е--рид-, -о---у -т- --го-а -а--я пл-ха-. Я н- п----- п----- ч-- п----- т---- п------ Я н- п-и-у- п-т-м- ч-о п-г-д- т-к-я п-о-а-. ------------------------------------------- Я не приду, потому что погода такая плохая. 0
Y- ne--rid-, poto-u -hto --goda ta--y- ---kh-y-. Y- n- p----- p----- c--- p----- t----- p-------- Y- n- p-i-u- p-t-m- c-t- p-g-d- t-k-y- p-o-h-y-. ------------------------------------------------ Ya ne pridu, potomu chto pogoda takaya plokhaya.
Per què no ve? П---му--н не п----т? П----- о- н- п------ П-ч-м- о- н- п-и-ё-? -------------------- Почему он не придёт? 0
Poc-e-u--n -e prid--? P------ o- n- p------ P-c-e-u o- n- p-i-ë-? --------------------- Pochemu on ne pridët?
No és convidat. Он--- --и--а-ён. О- н- п--------- О- н- п-и-л-ш-н- ---------------- Он не приглашён. 0
On--e--ri----hën. O- n- p---------- O- n- p-i-l-s-ë-. ----------------- On ne priglashën.
No ve perquè no és convidat. Он н--придёт, п----- -т-----не-приг-а---. О- н- п------ п----- ч-- о- н- п--------- О- н- п-и-ё-, п-т-м- ч-о о- н- п-и-л-ш-н- ----------------------------------------- Он не придёт, потому что он не приглашён. 0
O--ne--ri--t,--o-omu c--o-------p----as-ën. O- n- p------ p----- c--- o- n- p---------- O- n- p-i-ë-, p-t-m- c-t- o- n- p-i-l-s-ë-. ------------------------------------------- On ne pridët, potomu chto on ne priglashën.
Per què no véns? По------- не---ид---? П----- т- н- п------- П-ч-м- т- н- п-и-ё-ь- --------------------- Почему ты не придёшь? 0
Po-hem- t- ne p-id-shʹ? P------ t- n- p-------- P-c-e-u t- n- p-i-ë-h-? ----------------------- Pochemu ty ne pridëshʹ?
No tinc temps. У-меня--е---р-ме--. У м--- н-- в------- У м-н- н-т в-е-е-и- ------------------- У меня нет времени. 0
U men-a--e- vr-me-i. U m---- n-- v------- U m-n-a n-t v-e-e-i- -------------------- U menya net vremeni.
No vinc perquè no tinc temps. Я -е-при--, потому---о у -е-я-н-т вр---н-. Я н- п----- п----- ч-- у м--- н-- в------- Я н- п-и-у- п-т-м- ч-о у м-н- н-т в-е-е-и- ------------------------------------------ Я не приду, потому что у меня нет времени. 0
Y- -- pri-----ot---------u-m-nya --t-vr--en-. Y- n- p----- p----- c--- u m---- n-- v------- Y- n- p-i-u- p-t-m- c-t- u m-n-a n-t v-e-e-i- --------------------------------------------- Ya ne pridu, potomu chto u menya net vremeni.
Per què no et quedes? П-чему--- не оста---ься? П----- т- н- о---------- П-ч-м- т- н- о-т-н-ш-с-? ------------------------ Почему ты не останешься? 0
Pochem- ty-n- os-anesh---a? P------ t- n- o------------ P-c-e-u t- n- o-t-n-s-ʹ-y-? --------------------------- Pochemu ty ne ostaneshʹsya?
Encara haig de treballar. Я -----олжен - д-лж-- --б-т-ть. Я е-- д----- / д----- р-------- Я е-ё д-л-е- / д-л-н- р-б-т-т-. ------------------------------- Я ещё должен / должна работать. 0
Ya--e-hc-ë-dolzhe- - ----h-a-r-b--at-. Y- y------ d------ / d------ r-------- Y- y-s-c-ë d-l-h-n / d-l-h-a r-b-t-t-. -------------------------------------- Ya yeshchë dolzhen / dolzhna rabotatʹ.
No em quedo perquè encara haig de treballar. Я-н---с-а---- --------т- - -щё д-л-ен / д-------абота-ь. Я н- о------- п----- ч-- я е-- д----- / д----- р-------- Я н- о-т-ю-ь- п-т-м- ч-о я е-ё д-л-е- / д-л-н- р-б-т-т-. -------------------------------------------------------- Я не остаюсь, потому что я ещё должен / должна работать. 0
Y--n--o---yus------omu--hto -- ye----- dol-he--/ d-l--n--rab---t-. Y- n- o-------- p----- c--- y- y------ d------ / d------ r-------- Y- n- o-t-y-s-, p-t-m- c-t- y- y-s-c-ë d-l-h-n / d-l-h-a r-b-t-t-. ------------------------------------------------------------------ Ya ne ostayusʹ, potomu chto ya yeshchë dolzhen / dolzhna rabotatʹ.
Per què se’n va ja? П--е-у -ы-уже уход--е? П----- В- у-- у------- П-ч-м- В- у-е у-о-и-е- ---------------------- Почему Вы уже уходите? 0
Pochemu-------- uk-o--te? P------ V- u--- u-------- P-c-e-u V- u-h- u-h-d-t-? ------------------------- Pochemu Vy uzhe ukhodite?
Estic cansat. Я у-тал --у-т-ла. Я у---- / у------ Я у-т-л / у-т-л-. ----------------- Я устал / устала. 0
Ya -s-al --u-ta--. Y- u---- / u------ Y- u-t-l / u-t-l-. ------------------ Ya ustal / ustala.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Я--х-жу,-по-ом- -т--я у-тал ------ла. Я у----- п----- ч-- я у---- / у------ Я у-о-у- п-т-м- ч-о я у-т-л / у-т-л-. ------------------------------------- Я ухожу, потому что я устал / устала. 0
Y- -k-oz----p--o-u -h-o--a u--a--/---ta--. Y- u------- p----- c--- y- u---- / u------ Y- u-h-z-u- p-t-m- c-t- y- u-t-l / u-t-l-. ------------------------------------------ Ya ukhozhu, potomu chto ya ustal / ustala.
Per què se’n va ja? П----у--ы у-- -езж-е--? П----- в- у-- у-------- П-ч-м- в- у-е у-з-а-т-? ----------------------- Почему вы уже уезжаете? 0
Po-h-m- vy u-h--uy---ha-e--? P------ v- u--- u----------- P-c-e-u v- u-h- u-e-z-a-e-e- ---------------------------- Pochemu vy uzhe uyezzhayete?
Ja és tard. Уже----д--. У-- п------ У-е п-з-н-. ----------- Уже поздно. 0
U--- -ozdno. U--- p------ U-h- p-z-n-. ------------ Uzhe pozdno.
Me’n vaig perquè ja és tard. Я уе----- --т-му-ч-о --е -озд--. Я у------ п----- ч-- у-- п------ Я у-з-а-, п-т-м- ч-о у-е п-з-н-. -------------------------------- Я уезжаю, потому что уже поздно. 0
Ya--yezzha-u---ot--u-ch-- u--- -o---o. Y- u--------- p----- c--- u--- p------ Y- u-e-z-a-u- p-t-m- c-t- u-h- p-z-n-. -------------------------------------- Ya uyezzhayu, potomu chto uzhe pozdno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...