Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   ru Ориентация

41 [quaranta-u]

Demanar el camí

Demanar el camí

41 [сорок один]

41 [sorok odin]

Ориентация

[Oriyentatsiya]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
On és l’oficina de turisme? Гд--т---ту----и--ско--бю-о? Г-- т-- т------------ б---- Г-е т-т т-р-с-и-е-к-е б-р-? --------------------------- Где тут туристическое бюро? 0
Gd-------u-i-tic-e-ko-e--yur-? G-- t-- t-------------- b----- G-e t-t t-r-s-i-h-s-o-e b-u-o- ------------------------------ Gde tut turisticheskoye byuro?
Em podria donar un pla de la ciutat vostè? У-В-с-н---а-дётся--ля м-ня кар---го--д-? У В-- н- н------- д-- м--- к---- г------ У В-с н- н-й-ё-с- д-я м-н- к-р-ы г-р-д-? ---------------------------------------- У Вас не найдётся для меня карты города? 0
U ----n------ëts-a-d-ya--e--a------ --rod-? U V-- n- n-------- d--- m---- k---- g------ U V-s n- n-y-ë-s-a d-y- m-n-a k-r-y g-r-d-? ------------------------------------------- U Vas ne naydëtsya dlya menya karty goroda?
Es pot reservar una habitació d’hotel aquí? З-е-ь--о--о з-б--ниро---- ном------о--и--ц-? З---- м---- з------------ н---- в г--------- З-е-ь м-ж-о з-б-о-и-о-а-ь н-м-р в г-с-и-и-е- -------------------------------------------- Здесь можно забронировать номер в гостинице? 0
Zdes- -o--no -ab----rovat--n--er-- go---n---e? Z---- m----- z------------ n---- v g---------- Z-e-ʹ m-z-n- z-b-o-i-o-a-ʹ n-m-r v g-s-i-i-s-? ---------------------------------------------- Zdesʹ mozhno zabronirovatʹ nomer v gostinitse?
On és la ciutat vella? Г-- -та--й г--о-? Г-- с----- г----- Г-е с-а-ы- г-р-д- ----------------- Где старый город? 0
G----t-r---g-ro-? G-- s----- g----- G-e s-a-y- g-r-d- ----------------- Gde staryy gorod?
On és la catedral? Г-- со-о-? Г-- с----- Г-е с-б-р- ---------- Где собор? 0
G-e -obo-? G-- s----- G-e s-b-r- ---------- Gde sobor?
On és el museu? Г-е ----й? Г-- м----- Г-е м-з-й- ---------- Где музей? 0
Gde m-zey? G-- m----- G-e m-z-y- ---------- Gde muzey?
On puc comprar segells? Г-е--ожн- купи-ь---ч---ые мар--? Г-- м---- к----- п------- м----- Г-е м-ж-о к-п-т- п-ч-о-ы- м-р-и- -------------------------------- Где можно купить почтовые марки? 0
G-----z-n--ku-----p--h--v-ye--a-ki? G-- m----- k----- p--------- m----- G-e m-z-n- k-p-t- p-c-t-v-y- m-r-i- ----------------------------------- Gde mozhno kupitʹ pochtovyye marki?
On puc comprar flors? Г-- -о-н- к---т--ц----? Г-- м---- к----- ц----- Г-е м-ж-о к-п-т- ц-е-ы- ----------------------- Где можно купить цветы? 0
G---m--hn- k-pit- t----y? G-- m----- k----- t------ G-e m-z-n- k-p-t- t-v-t-? ------------------------- Gde mozhno kupitʹ tsvety?
On puc comprar bitllets? Где мож-о куп--ь -р------- б--е--? Г-- м---- к----- п-------- б------ Г-е м-ж-о к-п-т- п-о-з-н-е б-л-т-? ---------------------------------- Где можно купить проездные билеты? 0
G-- mo-hno----itʹ-p--ye---yye----e--? G-- m----- k----- p---------- b------ G-e m-z-n- k-p-t- p-o-e-d-y-e b-l-t-? ------------------------------------- Gde mozhno kupitʹ proyezdnyye bilety?
On és el port? Г-е --р-? Г-- п---- Г-е п-р-? --------- Где порт? 0
Gde po--? G-- p---- G-e p-r-? --------- Gde port?
On és el mercat? Гд--ры---? Г-- р----- Г-е р-н-к- ---------- Где рынок? 0
G----y--k? G-- r----- G-e r-n-k- ---------- Gde rynok?
On és el castell? Гд- з-мо-? Г-- з----- Г-е з-м-к- ---------- Где замок? 0
G-e--am--? G-- z----- G-e z-m-k- ---------- Gde zamok?
Quan comença la visita guiada? Ко-да ---и--е-ся --скур-и-? К---- н--------- э--------- К-г-а н-ч-н-е-с- э-с-у-с-я- --------------------------- Когда начинается экскурсия? 0
Kogd--n-china-etsy- -k-kur--ya? K---- n------------ e---------- K-g-a n-c-i-a-e-s-a e-s-u-s-y-? ------------------------------- Kogda nachinayetsya ekskursiya?
Quan s’acaba la visita guiada? Ко--а ---анчива-т----кск-рс--? К---- з------------ э--------- К-г-а з-к-н-и-а-т-я э-с-у-с-я- ------------------------------ Когда заканчивается экскурсия? 0
K--d------n-h-v-y--sy--e-s--rsiy-? K---- z--------------- e---------- K-g-a z-k-n-h-v-y-t-y- e-s-u-s-y-? ---------------------------------- Kogda zakanchivayetsya ekskursiya?
Quant dura la visita guiada? К---в---ро---ж--ель-о--- --ск--сии? К----- п---------------- э--------- К-к-в- п-о-о-ж-т-л-н-с-ь э-с-у-с-и- ----------------------------------- Какова продолжительность экскурсии? 0
K-kov- ---do---i----no-tʹ------r--i? K----- p----------------- e--------- K-k-v- p-o-o-z-i-e-ʹ-o-t- e-s-u-s-i- ------------------------------------ Kakova prodolzhitelʹnostʹ ekskursii?
Voldria un guia que parli alemany. Я-х-т-л-б--/-хо---- -ы г---, го--ря--г--п--неме-к-. Я х---- б- / х----- б- г---- г--------- п---------- Я х-т-л б- / х-т-л- б- г-д-, г-в-р-щ-г- п---е-е-к-. --------------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы гида, говорящего по-немецки. 0
Y--kh--el--- ---h----a -- -i--------ry---c-eg--p----m--s-i. Y- k----- b- / k------ b- g---- g------------- p----------- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- g-d-, g-v-r-a-h-h-g- p---e-e-s-i- ----------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by gida, govoryashchego po-nemetski.
Voldria un guia que parli italià. Я-хот-л--- /--от--а-бы--ид-, гово------ --------я-с--. Я х---- б- / х----- б- г---- г--------- п------------- Я х-т-л б- / х-т-л- б- г-д-, г-в-р-щ-г- п---т-л-я-с-и- ------------------------------------------------------ Я хотел бы / хотела бы гида, говорящего по-итальянски. 0
Ya-k-otel -- /-kho---- by --d-, -ovo-y-shc-----po--ta-ʹ--n-k-. Y- k----- b- / k------ b- g---- g------------- p-------------- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- g-d-, g-v-r-a-h-h-g- p---t-l-y-n-k-. -------------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by gida, govoryashchego po-italʹyanski.
Voldria un guia que parli francès. Я хот---б- /-хоте---б- гид-- -о-ор----о--о-фр-н--з-ки. Я х---- б- / х----- б- г---- г--------- п------------- Я х-т-л б- / х-т-л- б- г-д-, г-в-р-щ-г- п---р-н-у-с-и- ------------------------------------------------------ Я хотел бы / хотела бы гида, говорящего по-французски. 0
Y- -h--el by - ---tela-b------- ---orya---hego po--r--ts----i. Y- k----- b- / k------ b- g---- g------------- p-------------- Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- g-d-, g-v-r-a-h-h-g- p---r-n-s-z-k-. -------------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by gida, govoryashchego po-frantsuzski.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua universal: l'anglès

L'anglès és la llengua més estesa a tot el món. Però la llengua materna amb més parlants és el mandarí, o xinès estàndard. L'anglès és la llengua nativa de ‘només’ 350 milions de persones. Tanmateix, la influència de l'anglès en la resta de llengües és enorme. Des de mitjans del segle XX ha adquirit una importància extraordinària. La raó fonamental d'aquest fenomen es troba en el desenvolupament dels EUA com a superpotència. En moltíssims països l'anglès és la primera opció com a llengua estrangera en l'etapa escolar. Les organitzacions internacionals utilitzen l'anglès com a llengua oficial. També molts països tenen l'anglès per idioma oficial o lingua franca. És possible, però, que més aviat que tard una altra llengua prengui aquesta funció. L'anglès pertany al grup de llengües germàniques occidentals. Així doncs, té una estreta relació amb altres llengües com ara l'alemany. Encara que la veritat és que aquesta llengua ha sofert modificacions radicals en els últims 1.000 anys. Al principi l'anglès era una llengua flexiva. Però va perdre la majoria de sufixos amb funcions gramaticals. Per això, avui es pot incloure l'anglès entre les llengües aïllants. Aquest tipus de llengües tenen més similituds amb el xinès que amb l'alemany. En els propers anys l'anglès es continuarà simplificant. Els verbs irregulars desapareixeran. Comparat amb altres llengües indoeuropees, l'anglès és un idioma senzill. Encara que la seva ortografia és molt complicada. La raó és que hi ha una gran diferència entre la seva pronunciació i la seva escriptura. L'ortografia de l'anglès és la mateixa des de fa segles. Però la pronunciació ha canviat de forma considerable. El resultat de tot això que avui s'escriu com es parlava en 1400. A més, la pronunciació és plena d'irregularitats. Només per la combinació de lletres ough hi ha sis variants! Prova-ho tu mateix: thorough, thought, rough, bough, cough .
Sabia vostè que?
L’eslovac pertany a les llengües eslaves occidentals. És l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. Està estretament relacionat amb el chec degut al passat que van compartir al formar part de Txecoslovàquia. El vocabulari dels dos idiomes és pràctiment idèntic. Les diferències més notables s’hi troben en la fonologia. L’eslovac va sorgir el segle X en forma de múltiples dialectes. Pel que va està influenciat per les seves llengües veïnes durant un llarg període de temps. L’idioma que coneixem avui dia no s’hi va establir fins al segle XIX, és per això que molts dels seus elements resulten tan similars als tel txec. Molts dels seus diferents dialectes s’han mantingut fins a la actualitat. L’eslovac escrit utilitza les grafies llatines, i és un dels idiomes més fàcils d’entendre per als parlants de la resta de llengües eslaves. Es podria dir que l’eslovac és l’idioma intermediari de les regions eslaves, així que ja tens un bon motiu per aprendre aquest meravellós idioma.