Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ru Общественный транспорт

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [тридцать шесть]

36 [tridtsatʹ shestʹ]

Общественный транспорт

[Obshchestvennyy transport]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Г---а--о-у----------о-ка? Где автобусная остановка? Г-е а-т-б-с-а- о-т-н-в-а- ------------------------- Где автобусная остановка? 0
G-e-av-ob--n--a os-ano---? Gde avtobusnaya ostanovka? G-e a-t-b-s-a-a o-t-n-v-a- -------------------------- Gde avtobusnaya ostanovka?
Quin autobús va al centre de la ciutat? К--о--а----ус-и-ё--- --н-р? Какой автобус идёт в центр? К-к-й а-т-б-с и-ё- в ц-н-р- --------------------------- Какой автобус идёт в центр? 0
Ka-oy----obus-idë- --t-e--r? Kakoy avtobus idët v tsentr? K-k-y a-t-b-s i-ë- v t-e-t-? ---------------------------- Kakoy avtobus idët v tsentr?
Quina línia he de prendre? Как------и--м---ну--а? Какая линия мне нужна? К-к-я л-н-я м-е н-ж-а- ---------------------- Какая линия мне нужна? 0
K------lini-a --------na? Kakaya liniya mne nuzhna? K-k-y- l-n-y- m-e n-z-n-? ------------------------- Kakaya liniya mne nuzhna?
Hauré de canviar d’autobús? Мн--над- пер-с-ж-ва--с-? Мне надо пересаживаться? М-е н-д- п-р-с-ж-в-т-с-? ------------------------ Мне надо пересаживаться? 0
M----a-- p-res--h----ʹ-y-? Mne nado peresazhivatʹsya? M-e n-d- p-r-s-z-i-a-ʹ-y-? -------------------------- Mne nado peresazhivatʹsya?
On he de canviar? Г-е-м-е -ад---ере-а-и--т---? Где мне надо пересаживаться? Г-е м-е н-д- п-р-с-ж-в-т-с-? ---------------------------- Где мне надо пересаживаться? 0
G-e mne -ad--p----az-iv---sya? Gde mne nado peresazhivatʹsya? G-e m-e n-d- p-r-s-z-i-a-ʹ-y-? ------------------------------ Gde mne nado peresazhivatʹsya?
Quant costa un bitllet? С---ь-о стои--оди- бил--? Сколько стоит один билет? С-о-ь-о с-о-т о-и- б-л-т- ------------------------- Сколько стоит один билет? 0
S-o-ʹk- s-o-t ---n-bi-et? Skolʹko stoit odin bilet? S-o-ʹ-o s-o-t o-i- b-l-t- ------------------------- Skolʹko stoit odin bilet?
Quantes parades hi ha fins al centre? С-ол-к---с-а-о-ок д- це--р-? Сколько остановок до центра? С-о-ь-о о-т-н-в-к д- ц-н-р-? ---------------------------- Сколько остановок до центра? 0
S-olʹ-o--st--o-ok--o-t-en--a? Skolʹko ostanovok do tsentra? S-o-ʹ-o o-t-n-v-k d- t-e-t-a- ----------------------------- Skolʹko ostanovok do tsentra?
Heu de baixar aquí. В-м--уж---в--оди----д-с-. Вам нужно выходить здесь. В-м н-ж-о в-х-д-т- з-е-ь- ------------------------- Вам нужно выходить здесь. 0
Va--nu-h-----------ʹ-----ʹ. Vam nuzhno vykhoditʹ zdesʹ. V-m n-z-n- v-k-o-i-ʹ z-e-ʹ- --------------------------- Vam nuzhno vykhoditʹ zdesʹ.
Heu de baixar per darrere. В- должн- ---од--- с--ди. Вы должны выходить сзади. В- д-л-н- в-х-д-т- с-а-и- ------------------------- Вы должны выходить сзади. 0
V- ---zh-- --kh-d-t--s--d-. Vy dolzhny vykhoditʹ szadi. V- d-l-h-y v-k-o-i-ʹ s-a-i- --------------------------- Vy dolzhny vykhoditʹ szadi.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. С-едую-и- ---зд-м-тр---р-дёт ----з-5-м--у-. Следующий поезд метро придёт через 5 минут. С-е-у-щ-й п-е-д м-т-о п-и-ё- ч-р-з 5 м-н-т- ------------------------------------------- Следующий поезд метро придёт через 5 минут. 0
Sle-uy-s-ch-y-p-y------t-- -ri-ë- chere----m-nu-. Sleduyushchiy poyezd metro pridët cherez 5 minut. S-e-u-u-h-h-y p-y-z- m-t-o p-i-ë- c-e-e- 5 m-n-t- ------------------------------------------------- Sleduyushchiy poyezd metro pridët cherez 5 minut.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Сл--ую--- т-а-в-й-п----т --рез----минут. Следующий трамвай придёт через 10 минут. С-е-у-щ-й т-а-в-й п-и-ё- ч-р-з 1- м-н-т- ---------------------------------------- Следующий трамвай придёт через 10 минут. 0
S----yus-chi- t-amv-- pr-d-- c-ere--1- -----. Sleduyushchiy tramvay pridët cherez 10 minut. S-e-u-u-h-h-y t-a-v-y p-i-ë- c-e-e- 1- m-n-t- --------------------------------------------- Sleduyushchiy tramvay pridët cherez 10 minut.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. С-ед-ющ-й ав-о-у--п-и--т--е--з-1----н-т. Следующий автобус придёт через 15 минут. С-е-у-щ-й а-т-б-с п-и-ё- ч-р-з 1- м-н-т- ---------------------------------------- Следующий автобус придёт через 15 минут. 0
S-ed-yus--hiy -vtob-s p-i-ë- ---r-z--5-mi-ut. Sleduyushchiy avtobus pridët cherez 15 minut. S-e-u-u-h-h-y a-t-b-s p-i-ë- c-e-e- 1- m-n-t- --------------------------------------------- Sleduyushchiy avtobus pridët cherez 15 minut.
Quan passa el darrer tren? К-гд----одит---с--д-и--п-езд---т--? Когда уходит последний поезд метро? К-г-а у-о-и- п-с-е-н-й п-е-д м-т-о- ----------------------------------- Когда уходит последний поезд метро? 0
K-g-- u-h---- -os-edniy-p-yez- ---ro? Kogda ukhodit posledniy poyezd metro? K-g-a u-h-d-t p-s-e-n-y p-y-z- m-t-o- ------------------------------------- Kogda ukhodit posledniy poyezd metro?
Quan passa el darrer tramvia? К-гд----одит п-сле-ний-т-ам-а-? Когда уходит последний трамвай? К-г-а у-о-и- п-с-е-н-й т-а-в-й- ------------------------------- Когда уходит последний трамвай? 0
K-gd--uk-odi- -o---dni----am-a-? Kogda ukhodit posledniy tramvay? K-g-a u-h-d-t p-s-e-n-y t-a-v-y- -------------------------------- Kogda ukhodit posledniy tramvay?
Quan passa el darrer autobús? К-г-- --о-------л-д-ий -вт--ус? Когда уходит последний автобус? К-г-а у-о-и- п-с-е-н-й а-т-б-с- ------------------------------- Когда уходит последний автобус? 0
Ko----ukh-d-t --s-edn-y -vto---? Kogda ukhodit posledniy avtobus? K-g-a u-h-d-t p-s-e-n-y a-t-b-s- -------------------------------- Kogda ukhodit posledniy avtobus?
Que té bitllet? У --с-е-т- -ил-т? У Вас есть билет? У В-с е-т- б-л-т- ----------------- У Вас есть билет? 0
U V-s -e--- --le-? U Vas yestʹ bilet? U V-s y-s-ʹ b-l-t- ------------------ U Vas yestʹ bilet?
Bitllet? – No, no en tinc. Б--е-- ----т, у --ня-е-----т. Билет? – Нет, у меня его нет. Б-л-т- – Н-т- у м-н- е-о н-т- ----------------------------- Билет? – Нет, у меня его нет. 0
Bi--t? – N-t, - m-n----ego--e-. Bilet? – Net, u menya yego net. B-l-t- – N-t- u m-n-a y-g- n-t- ------------------------------- Bilet? – Net, u menya yego net.
Llavors vostè ha de pagar una multa. То-д--Ва-----д-т-я---а---- шт---. Тогда Вам придётся платить штраф. Т-г-а В-м п-и-ё-с- п-а-и-ь ш-р-ф- --------------------------------- Тогда Вам придётся платить штраф. 0
To-d- -am--r---tsya p-at-tʹ----r--. Togda Vam pridëtsya platitʹ shtraf. T-g-a V-m p-i-ë-s-a p-a-i-ʹ s-t-a-. ----------------------------------- Togda Vam pridëtsya platitʹ shtraf.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!