Manual de conversa

ca A l’escola   »   ru В школе

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четыре]

4 [chetyre]

В школе

[V shkole]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
On som? Г-е мы? Г-- м-- Г-е м-? ------- Где мы? 0
G-e-my? G-- m-- G-e m-? ------- Gde my?
(Nosaltres) som a l’escola. Мы-- -к---. М- в ш----- М- в ш-о-е- ----------- Мы в школе. 0
My ----k-le. M- v s------ M- v s-k-l-. ------------ My v shkole.
(Nosaltres) tenim classe. У-н----р-к-. У н-- у----- У н-с у-о-и- ------------ У нас уроки. 0
U-----u-ok-. U n-- u----- U n-s u-o-i- ------------ U nas uroki.
Aquests són els alumnes. Э-о----н-к-. Э-- у------- Э-о у-е-и-и- ------------ Это ученики. 0
Et- uc--n-ki. E-- u-------- E-o u-h-n-k-. ------------- Eto ucheniki.
Aquesta és la mestra. Э-о --ит--ь--ца. Э-- у----------- Э-о у-и-е-ь-и-а- ---------------- Это учительница. 0
E-o -ch-te-ʹni-s-. E-- u------------- E-o u-h-t-l-n-t-a- ------------------ Eto uchitelʹnitsa.
Aquesta és la classe. Эт---л-с-. Э-- к----- Э-о к-а-с- ---------- Это класс. 0
E-o -la-s. E-- k----- E-o k-a-s- ---------- Eto klass.
Què fem? Ч-- --------а-мс-? Ч-- м- з---------- Ч-м м- з-н-м-е-с-? ------------------ Чем мы занимаемся? 0
Ch------zanim--ems--? C--- m- z------------ C-e- m- z-n-m-y-m-y-? --------------------- Chem my zanimayemsya?
(Nosaltres) estudiem. М- уч-мс-. М- у------ М- у-и-с-. ---------- Мы учимся. 0
M--uchims-a. M- u-------- M- u-h-m-y-. ------------ My uchimsya.
(Nosaltres) estudiem una llengua. М-----м я-ык. М- у--- я---- М- у-и- я-ы-. ------------- Мы учим язык. 0
My uch-m---zyk. M- u---- y----- M- u-h-m y-z-k- --------------- My uchim yazyk.
Jo estudio l’anglès. Я у---а----йск--. Я у-- а---------- Я у-у а-г-и-с-и-. ----------------- Я учу английский. 0
Ya uchu ---liysk--. Y- u--- a---------- Y- u-h- a-g-i-s-i-. ------------------- Ya uchu angliyskiy.
Tu estudies l’espanyol. Т--у-ишь ис--н-кий. Т- у---- и--------- Т- у-и-ь и-п-н-к-й- ------------------- Ты учишь испанский. 0
Ty-u-h--hʹ i-pa-sk-y. T- u------ i--------- T- u-h-s-ʹ i-p-n-k-y- --------------------- Ty uchishʹ ispanskiy.
Ell estudia l’alemany. О--у-ит----ец--й. О- у--- н-------- О- у-и- н-м-ц-и-. ----------------- Он учит немецкий. 0
On -c--- n-m-ts---. O- u---- n--------- O- u-h-t n-m-t-k-y- ------------------- On uchit nemetskiy.
Nosaltres estudiem el francès. Мы-------р-нцуз-к--. М- у--- ф----------- М- у-и- ф-а-ц-з-к-й- -------------------- Мы учим французский. 0
M--uc-i---------zsk--. M- u---- f------------ M- u-h-m f-a-t-u-s-i-. ---------------------- My uchim frantsuzskiy.
Vosaltres estudieu l’italià. В- -чит- -т---ян----. В- у---- и----------- В- у-и-е и-а-ь-н-к-й- --------------------- Вы учите итальянский. 0
Vy------e it----a-s--y. V- u----- i------------ V- u-h-t- i-a-ʹ-a-s-i-. ----------------------- Vy uchite italʹyanskiy.
Ells / elles estudien el rus. Они уч-- -усс--й. О-- у--- р------- О-и у-а- р-с-к-й- ----------------- Они учат русский. 0
Oni-u--at ru-s-iy. O-- u---- r------- O-i u-h-t r-s-k-y- ------------------ Oni uchat russkiy.
Estudiar llengües és interessant. Уч----яз-ки----ер----. У---- я---- и--------- У-и-ь я-ы-и и-т-р-с-о- ---------------------- Учить языки интересно. 0
Uchitʹ ya-y-i----eres--. U----- y----- i--------- U-h-t- y-z-k- i-t-r-s-o- ------------------------ Uchitʹ yazyki interesno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Мы-х--им -о--------ю-ей. М- х---- п------- л----- М- х-т-м п-н-м-т- л-д-й- ------------------------ Мы хотим понимать людей. 0
M---ho-i- ---i-a-- ---dey. M- k----- p------- l------ M- k-o-i- p-n-m-t- l-u-e-. -------------------------- My khotim ponimatʹ lyudey.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. М- --------в---т--с ----ми. М- х---- г------- с л------ М- х-т-м г-в-р-т- с л-д-м-. --------------------------- Мы хотим говорить с людьми. 0
My-k-o-im -o--r-t- - l-ud-m-. M- k----- g------- s l------- M- k-o-i- g-v-r-t- s l-u-ʹ-i- ----------------------------- My khotim govoritʹ s lyudʹmi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.