Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ru Дни недели

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [девять]

9 [devyatʹ]

Дни недели

[Dni nedeli]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
el dilluns по-е---ь-ик п---------- п-н-д-л-н-к ----------- понедельник 0
ponede-ʹ--k p---------- p-n-d-l-n-k ----------- ponedelʹnik
el dimarts в--рн-к в------ в-о-н-к ------- вторник 0
vt-rn-k v------ v-o-n-k ------- vtornik
el dimecres с-е-а с---- с-е-а ----- среда 0
sr--a s---- s-e-a ----- sreda
el dijous ч-тв--г ч------ ч-т-е-г ------- четверг 0
ch-t-e-g c------- c-e-v-r- -------- chetverg
el divendres п-т--ца п------ п-т-и-а ------- пятница 0
p-atni-sa p-------- p-a-n-t-a --------- pyatnitsa
el dissabte с----та с------ с-б-о-а ------- суббота 0
subbo-a s------ s-b-o-a ------- subbota
el diumenge в----е-ен-е в---------- в-с-р-с-н-е ----------- воскресенье 0
vo-kre-e--ye v----------- v-s-r-s-n-y- ------------ voskresenʹye
la setmana не-еля н----- н-д-л- ------ неделя 0
ne-elya n------ n-d-l-a ------- nedelya
del dilluns al diumenge С--о-е------ка--о--ос-рес-нье С п----------- п- в---------- С п-н-д-л-н-к- п- в-с-р-с-н-е ----------------------------- С понедельника по воскресенье 0
S-p----e-ʹ--ka -- -oskr-se--ye S p----------- p- v----------- S p-n-d-l-n-k- p- v-s-r-s-n-y- ------------------------------ S ponedelʹnika po voskresenʹye
El primer dia és el dilluns. Первый---нь-эт- п-н-д-л---к. П----- д--- э-- п----------- П-р-ы- д-н- э-о п-н-д-л-н-к- ---------------------------- Первый день это понедельник. 0
P-rv-y --n- eto --n---l----. P----- d--- e-- p----------- P-r-y- d-n- e-o p-n-d-l-n-k- ---------------------------- Pervyy denʹ eto ponedelʹnik.
El segon dia és el dimarts. В---ой де-ь--то---о--и-. В----- д--- э-- в------- В-о-о- д-н- э-о в-о-н-к- ------------------------ Второй день это вторник. 0
V--ro--d------o-vt-r--k. V----- d--- e-- v------- V-o-o- d-n- e-o v-o-n-k- ------------------------ Vtoroy denʹ eto vtornik.
El tercer dia és el dimecres. Т---ий д-нь---о -р--а. Т----- д--- э-- с----- Т-е-и- д-н- э-о с-е-а- ---------------------- Третий день это среда. 0
T-etiy-de-- --o -r-d-. T----- d--- e-- s----- T-e-i- d-n- e-o s-e-a- ---------------------- Tretiy denʹ eto sreda.
El quart dia és el dijous. Ч-т-ё-т-- -е-- это--е-ве-г. Ч-------- д--- э-- ч------- Ч-т-ё-т-й д-н- э-о ч-т-е-г- --------------------------- Четвёртый день это четверг. 0
Che--ë-t-- de-ʹ--to-chet---g. C--------- d--- e-- c-------- C-e-v-r-y- d-n- e-o c-e-v-r-. ----------------------------- Chetvërtyy denʹ eto chetverg.
El cinquè dia és el divendres. П-т-й-де---это п-тн-ца. П---- д--- э-- п------- П-т-й д-н- э-о п-т-и-а- ----------------------- Пятый день это пятница. 0
Pyatyy-d-n- et---ya--it-a. P----- d--- e-- p--------- P-a-y- d-n- e-o p-a-n-t-a- -------------------------- Pyatyy denʹ eto pyatnitsa.
El sisè dia és dissabte. Ше-той ---ь -то су--о-а. Ш----- д--- э-- с------- Ш-с-о- д-н- э-о с-б-о-а- ------------------------ Шестой день это суббота. 0
S-e-toy-d-nʹ eto -u----a. S------ d--- e-- s------- S-e-t-y d-n- e-o s-b-o-a- ------------------------- Shestoy denʹ eto subbota.
El setè dia és el diumenge. Сед--ой-д-н--э----оскр-с-нь-. С------ д--- э-- в----------- С-д-м-й д-н- э-о в-с-р-с-н-е- ----------------------------- Седьмой день это воскресенье. 0
S--ʹ--y -enʹ-e----o--res-n-y-. S------ d--- e-- v------------ S-d-m-y d-n- e-o v-s-r-s-n-y-. ------------------------------ Sedʹmoy denʹ eto voskresenʹye.
La setmana té set dies. Нед-л--с--т--т----с-ми-д-е-. Н----- с------ и- с--- д---- Н-д-л- с-с-о-т и- с-м- д-е-. ---------------------------- Неделя состоит из семи дней. 0
Ned-l-a ----o-t-i------ dn-y. N------ s------ i- s--- d---- N-d-l-a s-s-o-t i- s-m- d-e-. ----------------------------- Nedelya sostoit iz semi dney.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. М- раб-т-ем-толь---пя-ь-дн--. М- р------- т----- п--- д---- М- р-б-т-е- т-л-к- п-т- д-е-. ----------------------------- Мы работаем только пять дней. 0
My ra-o-a--m to-----------dne-. M- r-------- t----- p---- d---- M- r-b-t-y-m t-l-k- p-a-ʹ d-e-. ------------------------------- My rabotayem tolʹko pyatʹ dney.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!