Manual de conversa

ca Al taxi   »   bn ট্যাক্সিতে

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

৩৮ [আটত্রিশ]

38 [Āṭatriśa]

ট্যাক্সিতে

[ṭyāksitē]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? অ----র- ক-ে-এ--া ট--া--সি-ড-কে -ি--৷ অন-গ-রহ কর- একট- ট-য-ক-স- ড-ক- দ-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে এ-ট- ট-য-ক-স- ড-ক- দ-ন ৷ ------------------------------------ অনুগ্রহ করে একটা ট্যাক্সি ডেকে দিন ৷ 0
a-----h- k--ē--k--- ṭ-āks- --k- d-na anugraha karē ēkaṭā ṭyāksi ḍēkē dina a-u-r-h- k-r- ē-a-ā ṭ-ā-s- ḍ-k- d-n- ------------------------------------ anugraha karē ēkaṭā ṭyāksi ḍēkē dina
Quant costa fins a l’estació de tren? স---শনে যেতে-------- --গব-? স-ট-শন- য-ত- কত ট-ক- ল-গব-? স-ট-শ-ে য-ত- ক- ট-ক- ল-গ-ে- --------------------------- স্টেশনে যেতে কত টাকা লাগবে? 0
sṭēśanē--ē-ē kata --kā----a-ē? sṭēśanē yētē kata ṭākā lāgabē? s-ē-a-ē y-t- k-t- ṭ-k- l-g-b-? ------------------------------ sṭēśanē yētē kata ṭākā lāgabē?
Quant costa fins a l’aeroport? ব-মান-ন্-র- যে-ে কত----- লাগ-ে? ব-ম-নবন-দর- য-ত- কত ট-ক- ল-গব-? ব-ম-ন-ন-দ-ে য-ত- ক- ট-ক- ল-গ-ে- ------------------------------- বিমানবন্দরে যেতে কত টাকা লাগবে? 0
Bim--a-a-darē--ē-- kata -ākā-l-gab-? Bimānabandarē yētē kata ṭākā lāgabē? B-m-n-b-n-a-ē y-t- k-t- ṭ-k- l-g-b-? ------------------------------------ Bimānabandarē yētē kata ṭākā lāgabē?
Tot dret, si us plau. অ-----হ-কর-----া--া--ের-দ--ে ---ন ৷ অন-গ-রহ কর- স-জ- স-মন-র দ-ক- চল-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে স-জ- স-ম-ে- দ-ক- চ-ু- ৷ ----------------------------------- অনুগ্রহ করে সোজা সামনের দিকে চলুন ৷ 0
A--g--h- -a-- -ōjā s--a------i-----l--a Anugraha karē sōjā sāmanēra dikē caluna A-u-r-h- k-r- s-j- s-m-n-r- d-k- c-l-n- --------------------------------------- Anugraha karē sōjā sāmanēra dikē caluna
A la dreta, si us plau. অ-ু--রহ-ক-- এখ-----কে-ড-----ক- য-ন-৷ অন-গ-রহ কর- এখ-ন থ-ক- ড-ন দ-ক- য-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে এ-া- থ-ক- ড-ন দ-ক- য-ন ৷ ------------------------------------ অনুগ্রহ করে এখান থেকে ডান দিকে যান ৷ 0
an----h- k--- -khān- thēkē--ā-a--ik-----a anugraha karē ēkhāna thēkē ḍāna dikē yāna a-u-r-h- k-r- ē-h-n- t-ē-ē ḍ-n- d-k- y-n- ----------------------------------------- anugraha karē ēkhāna thēkē ḍāna dikē yāna
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. অন-গ-----রে কো-া- -ে-- ব---দ-ক----ঁক ----৷ অন-গ-রহ কর- ক-ণ-র থ-ক- ব-- দ-ক- ব--ক ন-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে ক-ণ-র থ-ক- ব-ঁ দ-ক- ব-ঁ- ন-ন ৷ ------------------------------------------ অনুগ্রহ করে কোণার থেকে বাঁ দিকে বাঁক নিন ৷ 0
anug--ha k-rē kō--------k- bā------ē-bām-ka ni-a anugraha karē kōṇāra thēkē bām- dikē bām-ka nina a-u-r-h- k-r- k-ṇ-r- t-ē-ē b-m- d-k- b-m-k- n-n- ------------------------------------------------ anugraha karē kōṇāra thēkē bām̐ dikē bām̐ka nina
Tinc pressa. আম-র-খুব ত-ড---আছ- ৷ আম-র খ-ব ত-ড-- আছ- ৷ আ-া- খ-ব ত-ড-া আ-ে ৷ -------------------- আমার খুব তাড়া আছে ৷ 0
ā-ār---h-----ā-ā ā-hē āmāra khuba tāṛā āchē ā-ā-a k-u-a t-ṛ- ā-h- --------------------- āmāra khuba tāṛā āchē
Tinc temps. আ-া- হ--ে-সময়-আ---৷ আম-র হ-ত- সময় আছ- ৷ আ-া- হ-ত- স-য় আ-ে ৷ ------------------- আমার হাতে সময় আছে ৷ 0
ā--r--hā-ē--a--ẏ--ā--ē āmāra hātē samaẏa āchē ā-ā-a h-t- s-m-ẏ- ā-h- ---------------------- āmāra hātē samaẏa āchē
Vagi més a poc a poc, si us plau. অ---্-হ-ক-ে ধ-র----র--গ--়ী--া-া- ৷ অন-গ-রহ কর- ধ-র- ধ-র- গ-ড-- চ-ল-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে ধ-র- ধ-র- গ-ড-ী চ-ল-ন ৷ ----------------------------------- অনুগ্রহ করে ধীরে ধীরে গাড়ী চালান ৷ 0
an-----a---r---hī---dh--ē-g--ī----āna anugraha karē dhīrē dhīrē gāṛī cālāna a-u-r-h- k-r- d-ī-ē d-ī-ē g-ṛ- c-l-n- ------------------------------------- anugraha karē dhīrē dhīrē gāṛī cālāna
Aturi’s aquí, si us plau. অ---্---ক-- ---ন- --মু- ৷ অন-গ-রহ কর- এখ-ন- থ-ম-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে এ-া-ে থ-ম-ন ৷ ------------------------- অনুগ্রহ করে এখানে থামুন ৷ 0
a---r--- k-r---k-ān- th-muna anugraha karē ēkhānē thāmuna a-u-r-h- k-r- ē-h-n- t-ā-u-a ---------------------------- anugraha karē ēkhānē thāmuna
Esperi un moment, si us plau. অ-ুগ্-হ করে--ক স-ক---- থ--ু- ৷ অন-গ-রহ কর- এক স-ক-ন-ড থ-ম-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে এ- স-ক-ন-ড থ-ম-ন ৷ ------------------------------ অনুগ্রহ করে এক সেকেন্ড থামুন ৷ 0
a--gra-- -arē ēka sē--nḍ--th-m--a anugraha karē ēka sēkēnḍa thāmuna a-u-r-h- k-r- ē-a s-k-n-a t-ā-u-a --------------------------------- anugraha karē ēka sēkēnḍa thāmuna
Ja torno de seguida. আম--এখ-ই--ির- আসব-৷ আম- এখনই ফ-র- আসব ৷ আ-ি এ-ন- ফ-র- আ-ব ৷ ------------------- আমি এখনই ফিরে আসব ৷ 0
āmi-ēkh-na-i-phi-- ---ba āmi ēkhana'i phirē āsaba ā-i ē-h-n-'- p-i-ē ā-a-a ------------------------ āmi ēkhana'i phirē āsaba
Doni’m un rebut, si us plau. অ-ুগ্র--কর-----কে র-িদ-দ---৷ অন-গ-রহ কর- আম-ক- রস-দ দ-ন ৷ অ-ু-্-হ ক-ে আ-া-ে র-ি- দ-ন ৷ ---------------------------- অনুগ্রহ করে আমাকে রসিদ দিন ৷ 0
a-ugr-ha k--ē ā-ākē -a--da----a anugraha karē āmākē rasida dina a-u-r-h- k-r- ā-ā-ē r-s-d- d-n- ------------------------------- anugraha karē āmākē rasida dina
No tinc canvi. আ--র -----খ-চরো প--- ন-ই ৷ আম-র ক-ছ- খ-চর- পয়স- ন-ই ৷ আ-া- ক-ছ- খ-চ-ো প-স- ন-ই ৷ -------------------------- আমার কাছে খুচরো পয়সা নেই ৷ 0
ā-ā----āc-ē khuc--ō-----sā n-'i āmāra kāchē khucarō paẏasā nē'i ā-ā-a k-c-ē k-u-a-ō p-ẏ-s- n-'- ------------------------------- āmāra kāchē khucarō paẏasā nē'i
Va bé, guardi el canvi. ঠিক--ছ-, -ন--্র----- বাক--টা-া আ--- ---ে -িন ৷ ঠ-ক আছ-, অন-গ-রহ কর- ব-ক- ট-ক- আপন- র-খ- ন-ন ৷ ঠ-ক আ-ে- অ-ু-্-হ ক-ে ব-ক- ট-ক- আ-ন- র-খ- ন-ন ৷ ---------------------------------------------- ঠিক আছে, অনুগ্রহ করে বাকী টাকা আপনি রেখে নিন ৷ 0
ṭhika-ā-----a-ug-ah--ka-ē bāk--ṭāk- ā--n---ēk---nina ṭhika āchē, anugraha karē bākī ṭākā āpani rēkhē nina ṭ-i-a ā-h-, a-u-r-h- k-r- b-k- ṭ-k- ā-a-i r-k-ē n-n- ---------------------------------------------------- ṭhika āchē, anugraha karē bākī ṭākā āpani rēkhē nina
Porti’m a aquesta adreça. আম--ে--- ঠ-ক---য় -িয়- চ-ু- ৷ আম-ক- এই ঠ-ক-ন-য় ন-য়- চল-ন ৷ আ-া-ে এ- ঠ-ক-ন-য় ন-য়- চ-ু- ৷ ---------------------------- আমাকে এই ঠিকানায় নিয়ে চলুন ৷ 0
āmākē-ē'i--h-k--ā-----ẏē----u-a āmākē ē'i ṭhikānāẏa niẏē caluna ā-ā-ē ē-i ṭ-i-ā-ā-a n-ẏ- c-l-n- ------------------------------- āmākē ē'i ṭhikānāẏa niẏē caluna
Porti’m a aquest hotel. আম-ক--হোটে-- নি----লু--৷ আম-ক- হ-ট-ল- ন-য়- চল-ন ৷ আ-া-ে হ-ট-ল- ন-য়- চ-ু- ৷ ------------------------ আমাকে হোটেলে নিয়ে চলুন ৷ 0
ā---- hōṭ--ē--iẏ--c--una āmākē hōṭēlē niẏē caluna ā-ā-ē h-ṭ-l- n-ẏ- c-l-n- ------------------------ āmākē hōṭēlē niẏē caluna
Porti’m a la platja. আ-াক----- নি-- -লু- ৷ আম-ক- তট- ন-য়- চল-ন ৷ আ-া-ে ত-ে ন-য়- চ-ু- ৷ --------------------- আমাকে তটে নিয়ে চলুন ৷ 0
āmāk---aṭē n----calu-a āmākē taṭē niẏē caluna ā-ā-ē t-ṭ- n-ẏ- c-l-n- ---------------------- āmākē taṭē niẏē caluna

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?