Manual de conversa

ca Al taxi   »   el Στο ταξί

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [τριάντα οκτώ]

38 [triánta oktṓ]

Στο ταξί

[Sto taxí]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Παρα--λ- -----τε -να--α-ί. Π------- κ------ έ-- τ---- Π-ρ-κ-λ- κ-λ-σ-ε έ-α τ-ξ-. -------------------------- Παρακαλώ καλέστε ένα ταξί. 0
P-r-k-l- -a--ste-é-- -ax-. P------- k------ é-- t---- P-r-k-l- k-l-s-e é-a t-x-. -------------------------- Parakalṓ kaléste éna taxí.
Quant costa fins a l’estació de tren? Π--ο --σ--ζ-ι-- --αδρο-ή-μ--ρι -- ----μό-τ----ρέ--υ; Π--- κ------- η δ------- μ---- τ- σ----- τ-- τ------ Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-ρ-μ- μ-χ-ι τ- σ-α-μ- τ-υ τ-έ-ο-; ---------------------------------------------------- Πόσο κοστίζει η διαδρομή μέχρι το σταθμό του τρένου; 0
Pó-- -----z------ia-romḗ -é---- ----tat----t----r----? P--- k------- ē d------- m----- t- s------ t-- t------ P-s- k-s-í-e- ē d-a-r-m- m-c-r- t- s-a-h-ó t-u t-é-o-? ------------------------------------------------------ Póso kostízei ē diadromḗ méchri to stathmó tou trénou?
Quant costa fins a l’aeroport? Πόσο-κ-σ--ζ-- η --α---μ---έχ-- -ο--ερ----μ-ο; Π--- κ------- η δ------- μ---- τ- α---------- Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-ρ-μ- μ-χ-ι τ- α-ρ-δ-ό-ι-; --------------------------------------------- Πόσο κοστίζει η διαδρομή μέχρι το αεροδρόμιο; 0
Pó-o k---í--i ē--iadr--- mé-hri-t----r---óm--? P--- k------- ē d------- m----- t- a---------- P-s- k-s-í-e- ē d-a-r-m- m-c-r- t- a-r-d-ó-i-? ---------------------------------------------- Póso kostízei ē diadromḗ méchri to aerodrómio?
Tot dret, si us plau. Ευθ-ί- π--α---ώ. Ε----- π-------- Ε-θ-ί- π-ρ-κ-λ-. ---------------- Ευθεία παρακαλώ. 0
Eu--eía pa--k-lṓ. E------ p-------- E-t-e-a p-r-k-l-. ----------------- Eutheía parakalṓ.
A la dreta, si us plau. Π-ρακαλ- -δώ δεξ-ά. Π------- ε-- δ----- Π-ρ-κ-λ- ε-ώ δ-ξ-ά- ------------------- Παρακαλώ εδώ δεξιά. 0
P-r--a-ṓ-e-ṓ-dexi-. P------- e-- d----- P-r-k-l- e-ṓ d-x-á- ------------------- Parakalṓ edṓ dexiá.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Πα-α---ώ-εκ----τ- -ων-α---ι----ά. Π------- ε--- σ-- γ---- α-------- Π-ρ-κ-λ- ε-ε- σ-η γ-ν-α α-ι-τ-ρ-. --------------------------------- Παρακαλώ εκεί στη γωνία αριστερά. 0
P--aka-ṓ-e-e---tē--ōnía---is--rá. P------- e--- s-- g---- a-------- P-r-k-l- e-e- s-ē g-n-a a-i-t-r-. --------------------------------- Parakalṓ ekeí stē gōnía aristerá.
Tinc pressa. Βιά--μαι. Β-------- Β-ά-ο-α-. --------- Βιάζομαι. 0
B---o--i. B-------- B-á-o-a-. --------- Biázomai.
Tinc temps. Έχ--χρό-ο. Έ-- χ----- Έ-ω χ-ό-ο- ---------- Έχω χρόνο. 0
É-hō ch---o. É--- c------ É-h- c-r-n-. ------------ Échō chróno.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Π---κ--ώ --γ--νε--------ρ--. Π------- π-------- π-- α---- Π-ρ-κ-λ- π-γ-ί-ε-ε π-ο α-γ-. ---------------------------- Παρακαλώ πηγαίνετε πιο αργά. 0
P----a-ṓ p-g-í---e--i- a---. P------- p-------- p-- a---- P-r-k-l- p-g-í-e-e p-o a-g-. ---------------------------- Parakalṓ pēgaínete pio argá.
Aturi’s aquí, si us plau. Πα-α---ώ-σ--μα-ή-τ--ε--. Π------- σ--------- ε--- Π-ρ-κ-λ- σ-α-α-ή-τ- ε-ώ- ------------------------ Παρακαλώ σταματήστε εδώ. 0
P--aka-------at-----edṓ. P------- s--------- e--- P-r-k-l- s-a-a-ḗ-t- e-ṓ- ------------------------ Parakalṓ stamatḗste edṓ.
Esperi un moment, si us plau. Πα-α-α---π----έν--- -ν--λεπ-ό. Π------- π--------- έ-- λ----- Π-ρ-κ-λ- π-ρ-μ-ν-τ- έ-α λ-π-ό- ------------------------------ Παρακαλώ περιμένετε ένα λεπτό. 0
P-ra-al- --r-m----e é-- leptó. P------- p--------- é-- l----- P-r-k-l- p-r-m-n-t- é-a l-p-ó- ------------------------------ Parakalṓ periménete éna leptó.
Ja torno de seguida. Θ- --ρί-----έσ-ς. Θ- γ----- α------ Θ- γ-ρ-σ- α-έ-ω-. ----------------- Θα γυρίσω αμέσως. 0
T-- -yrí-- -mé---. T-- g----- a------ T-a g-r-s- a-é-ō-. ------------------ Tha gyrísō amésōs.
Doni’m un rebut, si us plau. Π-ρ-καλώ --σ-ε---- --- -πόδειξη. Π------- δ---- μ-- μ-- α-------- Π-ρ-κ-λ- δ-σ-ε μ-υ μ-α α-ό-ε-ξ-. -------------------------------- Παρακαλώ δώστε μου μία απόδειξη. 0
P-rak--ṓ---st---o--m---------x-. P------- d---- m-- m-- a-------- P-r-k-l- d-s-e m-u m-a a-ó-e-x-. -------------------------------- Parakalṓ dṓste mou mía apódeixē.
No tinc canvi. Δ---έχ- ψιλ-. Δ-- έ-- ψ---- Δ-ν έ-ω ψ-λ-. ------------- Δεν έχω ψιλά. 0
De-----ō------. D-- é--- p----- D-n é-h- p-i-á- --------------- Den échō psilá.
Va bé, guardi el canvi. Ειμάστε --τά-ε----α --στ- δ-----ας. Ε------ ε------- τ- ρ---- δ--- σ--- Ε-μ-σ-ε ε-τ-ξ-ι- τ- ρ-σ-α δ-κ- σ-ς- ----------------------------------- Ειμάστε εντάξει, τα ρέστα δικά σας. 0
Ei----e e-t-x--- -- -ést--di-á -as. E------ e------- t- r---- d--- s--- E-m-s-e e-t-x-i- t- r-s-a d-k- s-s- ----------------------------------- Eimáste entáxei, ta résta diká sas.
Porti’m a aquesta adreça. Πη---ν--έ -- -ε --τή τη-δ-εύθ-ν--. Π-------- μ- σ- α--- τ- δ--------- Π-γ-ί-ε-έ μ- σ- α-τ- τ- δ-ε-θ-ν-η- ---------------------------------- Πηγαίνετέ με σε αυτή τη διεύθυνση. 0
Pēga-neté--- -- a-tḗ t--dieút--n-ē. P-------- m- s- a--- t- d---------- P-g-í-e-é m- s- a-t- t- d-e-t-y-s-. ----------------------------------- Pēgaíneté me se autḗ tē dieúthynsē.
Porti’m a aquest hotel. Π-----ετ- -ε--τ- --νοδο-ε---μο-. Π-------- μ- σ-- ξ--------- μ--- Π-γ-ί-ε-έ μ- σ-ο ξ-ν-δ-χ-ί- μ-υ- -------------------------------- Πηγαίνετέ με στο ξενοδοχείο μου. 0
Pēga-n--- -e-s-----n-d--h-í----u. P-------- m- s-- x---------- m--- P-g-í-e-é m- s-o x-n-d-c-e-o m-u- --------------------------------- Pēgaíneté me sto xenodocheío mou.
Porti’m a la platja. Πη-α--ε---μ----η- πα--λία. Π-------- μ- σ--- π------- Π-γ-ί-ε-έ μ- σ-η- π-ρ-λ-α- -------------------------- Πηγαίνετέ με στην παραλία. 0
P-g-íne-é m--s--n -aralía. P-------- m- s--- p------- P-g-í-e-é m- s-ē- p-r-l-a- -------------------------- Pēgaíneté me stēn paralía.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?