Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   sr Оријентација

41 [quaranta-u]

Demanar el camí

Demanar el camí

41 [четрдесет и један]

41 [četrdeset i jedan]

Оријентација

[Orijentacija]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On és l’oficina de turisme? Где--е --ри--и--- а-е--и--? Г-- ј- т--------- а-------- Г-е ј- т-р-с-и-к- а-е-ц-ј-? --------------------------- Где је туристичка агенција? 0
Gd- -e -u-i--ička ag--ci--? G-- j- t--------- a-------- G-e j- t-r-s-i-k- a-e-c-j-? --------------------------- Gde je turistička agencija?
Em podria donar un pla de la ciutat vostè? И-а----- к---у--рада ----е--? И---- л- к---- г---- з- м---- И-а-е л- к-р-у г-а-а з- м-н-? ----------------------------- Имате ли карту града за мене? 0
I---- -i --r-u ------za-m-ne? I---- l- k---- g---- z- m---- I-a-e l- k-r-u g-a-a z- m-n-? ----------------------------- Imate li kartu grada za mene?
Es pot reservar una habitació d’hotel aquí? М-же--и-с- ---- ---е--иса---хо-е---- соб-? М--- л- с- о--- р---------- х------- с---- М-ж- л- с- о-д- р-з-р-и-а-и х-т-л-к- с-б-? ------------------------------------------ Може ли се овде резервисати хотелска соба? 0
Mož- -i s---------z-----at--h---l-ka sob-? M--- l- s- o--- r---------- h------- s---- M-ž- l- s- o-d- r-z-r-i-a-i h-t-l-k- s-b-? ------------------------------------------ Može li se ovde rezervisati hotelska soba?
On és la ciutat vella? Гд--ј- ---ри -р--? Г-- ј- с---- г---- Г-е ј- с-а-и г-а-? ------------------ Где је стари град? 0
Gde-j- st-ri -rad? G-- j- s---- g---- G-e j- s-a-i g-a-? ------------------ Gde je stari grad?
On és la catedral? Г-- -е-кат-д-ал-? Г-- ј- к--------- Г-е ј- к-т-д-а-а- ----------------- Где је катедрала? 0
G-e je -a---r---? G-- j- k--------- G-e j- k-t-d-a-a- ----------------- Gde je katedrala?
On és el museu? Г-- је-музе-? Г-- ј- м----- Г-е ј- м-з-ј- ------------- Где је музеј? 0
G-- j--mu-ej? G-- j- m----- G-e j- m-z-j- ------------- Gde je muzej?
On puc comprar segells? Где -е--о-у-к-п-ти ---та---- марк---? Г-- с- м--- к----- п-------- м------- Г-е с- м-г- к-п-т- п-ш-а-с-е м-р-и-е- ------------------------------------- Где се могу купити поштанске маркице? 0
G---s- m-g- k-pi-i----tan--e-mark--e? G-- s- m--- k----- p-------- m------- G-e s- m-g- k-p-t- p-š-a-s-e m-r-i-e- ------------------------------------- Gde se mogu kupiti poštanske markice?
On puc comprar flors? Гд---е-може-куп----ц--ће? Г-- с- м--- к----- ц----- Г-е с- м-ж- к-п-т- ц-е-е- ------------------------- Где се може купити цвеће? 0
G-e-s- m-že----iti-c----e? G-- s- m--- k----- c------ G-e s- m-ž- k-p-t- c-e-́-? -------------------------- Gde se može kupiti cveće?
On puc comprar bitllets? Где -е-м--у-ку-----в-зн- к-рте? Г-- с- м--- к----- в---- к----- Г-е с- м-г- к-п-т- в-з-е к-р-е- ------------------------------- Где се могу купити возне карте? 0
Gd---- mogu-k-pi-- ---ne-k-r-e? G-- s- m--- k----- v---- k----- G-e s- m-g- k-p-t- v-z-e k-r-e- ------------------------------- Gde se mogu kupiti vozne karte?
On és el port? Где -- --ка? Г-- ј- л---- Г-е ј- л-к-? ------------ Где је лука? 0
G---j--l---? G-- j- l---- G-e j- l-k-? ------------ Gde je luka?
On és el mercat? Г----- -иј--а? Г-- ј- п------ Г-е ј- п-ј-ц-? -------------- Где је пијаца? 0
G-e -e--i-aca? G-- j- p------ G-e j- p-j-c-? -------------- Gde je pijaca?
On és el castell? Г-- -е з--а-? Г-- ј- з----- Г-е ј- з-м-к- ------------- Где је замак? 0
G-- -e ---ak? G-- j- z----- G-e j- z-m-k- ------------- Gde je zamak?
Quan comença la visita guiada? Кад---о--ње ----исти--и--об-лазак? К--- п----- (----------- о-------- К-д- п-ч-њ- (-у-и-т-ч-и- о-и-а-а-? ---------------------------------- Када почиње (туристички) обилазак? 0
Kada --či-je (tur-s--č-i--o-i--za-? K--- p------ (----------- o-------- K-d- p-č-n-e (-u-i-t-č-i- o-i-a-a-? ----------------------------------- Kada počinje (turistički) obilazak?
Quan s’acaba la visita guiada? К--- ----а-р-ава-----и-т--кa)-----аз--? К--- с- з------- (----------- о-------- К-д- с- з-в-ш-в- (-у-и-т-ч-a- о-и-а-а-? --------------------------------------- Када се завршава (туристичкa) обилазак? 0
K-d---e -a-rš--a--tur-sti---- -b--a-a-? K--- s- z------- (----------- o-------- K-d- s- z-v-š-v- (-u-i-t-č-a- o-i-a-a-? --------------------------------------- Kada se završava (turistička) obilazak?
Quant dura la visita guiada? Ко---о---го -ра---(-у-и-т-ч-a- ---ла-а-? К----- д--- т---- (----------- о-------- К-л-к- д-г- т-а-е (-у-и-т-ч-a- о-и-а-а-? ---------------------------------------- Колико дуго траје (туристичкa) обилазак? 0
K----- -u-- tr-j- -turis-------o--la--k? K----- d--- t---- (----------- o-------- K-l-k- d-g- t-a-e (-u-i-t-č-a- o-i-a-a-? ---------------------------------------- Koliko dugo traje (turistička) obilazak?
Voldria un guia que parli alemany. Ја-желим во-ича ко-- го--р--н--ачки. Ј- ж---- в----- к--- г----- н------- Ј- ж-л-м в-д-ч- к-ј- г-в-р- н-м-ч-и- ------------------------------------ Ја желим водича који говори немачки. 0
Ja-že--- -o-iča--oj- -ov-r----m----. J- ž---- v----- k--- g----- n------- J- ž-l-m v-d-č- k-j- g-v-r- n-m-č-i- ------------------------------------ Ja želim vodiča koji govori nemački.
Voldria un guia que parli italià. Ј- жел----о-и-- -о---г----- ит----а-с-и. Ј- ж---- в----- к--- г----- и----------- Ј- ж-л-м в-д-ч- к-ј- г-в-р- и-а-и-а-с-и- ---------------------------------------- Ја желим водича који говори италијански. 0
J- -elim v--i------i---v-ri --alija---i. J- ž---- v----- k--- g----- i----------- J- ž-l-m v-d-č- k-j- g-v-r- i-a-i-a-s-i- ---------------------------------------- Ja želim vodiča koji govori italijanski.
Voldria un guia que parli francès. Ја же-и-------а ко-----в-ри ф--н-уск-. Ј- ж---- в----- к--- г----- ф--------- Ј- ж-л-м в-д-ч- к-ј- г-в-р- ф-а-ц-с-и- -------------------------------------- Ја желим водича који говори француски. 0
J---eli- v--i-- k--i----o-i-----cusk-. J- ž---- v----- k--- g----- f--------- J- ž-l-m v-d-č- k-j- g-v-r- f-a-c-s-i- -------------------------------------- Ja želim vodiča koji govori francuski.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua universal: l'anglès

L'anglès és la llengua més estesa a tot el món. Però la llengua materna amb més parlants és el mandarí, o xinès estàndard. L'anglès és la llengua nativa de ‘només’ 350 milions de persones. Tanmateix, la influència de l'anglès en la resta de llengües és enorme. Des de mitjans del segle XX ha adquirit una importància extraordinària. La raó fonamental d'aquest fenomen es troba en el desenvolupament dels EUA com a superpotència. En moltíssims països l'anglès és la primera opció com a llengua estrangera en l'etapa escolar. Les organitzacions internacionals utilitzen l'anglès com a llengua oficial. També molts països tenen l'anglès per idioma oficial o lingua franca. És possible, però, que més aviat que tard una altra llengua prengui aquesta funció. L'anglès pertany al grup de llengües germàniques occidentals. Així doncs, té una estreta relació amb altres llengües com ara l'alemany. Encara que la veritat és que aquesta llengua ha sofert modificacions radicals en els últims 1.000 anys. Al principi l'anglès era una llengua flexiva. Però va perdre la majoria de sufixos amb funcions gramaticals. Per això, avui es pot incloure l'anglès entre les llengües aïllants. Aquest tipus de llengües tenen més similituds amb el xinès que amb l'alemany. En els propers anys l'anglès es continuarà simplificant. Els verbs irregulars desapareixeran. Comparat amb altres llengües indoeuropees, l'anglès és un idioma senzill. Encara que la seva ortografia és molt complicada. La raó és que hi ha una gran diferència entre la seva pronunciació i la seva escriptura. L'ortografia de l'anglès és la mateixa des de fa segles. Però la pronunciació ha canviat de forma considerable. El resultat de tot això que avui s'escriu com es parlava en 1400. A més, la pronunciació és plena d'irregularitats. Només per la combinació de lletres ough hi ha sis variants! Prova-ho tu mateix: thorough, thought, rough, bough, cough .
Sabia vostè que?
L’eslovac pertany a les llengües eslaves occidentals. És l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. Està estretament relacionat amb el chec degut al passat que van compartir al formar part de Txecoslovàquia. El vocabulari dels dos idiomes és pràctiment idèntic. Les diferències més notables s’hi troben en la fonologia. L’eslovac va sorgir el segle X en forma de múltiples dialectes. Pel que va està influenciat per les seves llengües veïnes durant un llarg període de temps. L’idioma que coneixem avui dia no s’hi va establir fins al segle XIX, és per això que molts dels seus elements resulten tan similars als tel txec. Molts dels seus diferents dialectes s’han mantingut fins a la actualitat. L’eslovac escrit utilitza les grafies llatines, i és un dels idiomes més fàcils d’entendre per als parlants de la resta de llengües eslaves. Es podria dir que l’eslovac és l’idioma intermediari de les regions eslaves, així que ja tens un bon motiu per aprendre aquest meravellós idioma.