Manual de conversa

ca Al taxi   »   bg В таксито

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [трийсет и осем]

38 [triyset i osem]

В таксито

[V taksito]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? Мол-,----и---те -а-си. Моля, извикайте такси. М-л-, и-в-к-й-е т-к-и- ---------------------- Моля, извикайте такси. 0
M--y-----v--a--- tak--. Molya, izvikayte taksi. M-l-a- i-v-k-y-e t-k-i- ----------------------- Molya, izvikayte taksi.
Quant costa fins a l’estació de tren? Ко--- с-рува----гарат-? Колко струва до гарата? К-л-о с-р-в- д- г-р-т-? ----------------------- Колко струва до гарата? 0
Ko--o st---a-d----r---? Kolko struva do garata? K-l-o s-r-v- d- g-r-t-? ----------------------- Kolko struva do garata?
Quant costa fins a l’aeroport? К---о -тр--а д--л--и--т-? Колко струва до летището? К-л-о с-р-в- д- л-т-щ-т-? ------------------------- Колко струва до летището? 0
K-l-o --r-------l-t----he-o? Kolko struva do letishcheto? K-l-o s-r-v- d- l-t-s-c-e-o- ---------------------------- Kolko struva do letishcheto?
Tot dret, si us plau. М---,-напр-в-. Моля, направо. М-л-, н-п-а-о- -------------- Моля, направо. 0
Moly---na-ra--. Molya, napravo. M-l-a- n-p-a-o- --------------- Molya, napravo.
A la dreta, si us plau. М-л-, ту- н--яс--. Моля, тук надясно. М-л-, т-к н-д-с-о- ------------------ Моля, тук надясно. 0
M-l-a, --k na-y--n-. Molya, tuk nadyasno. M-l-a- t-k n-d-a-n-. -------------------- Molya, tuk nadyasno.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. М-ля, -а-----ъ--ла--ал---. Моля, там на ъгъла наляво. М-л-, т-м н- ъ-ъ-а н-л-в-. -------------------------- Моля, там на ъгъла наляво. 0
M---a, ta- -- ygyla nal-a-o. Molya, tam na ygyla nalyavo. M-l-a- t-m n- y-y-a n-l-a-o- ---------------------------- Molya, tam na ygyla nalyavo.
Tinc pressa. Б---ам. Бързам. Б-р-а-. ------- Бързам. 0
By-z--. Byrzam. B-r-a-. ------- Byrzam.
Tinc temps. И--м вр-ме. Имам време. И-а- в-е-е- ----------- Имам време. 0
Im-m --em-. Imam vreme. I-a- v-e-e- ----------- Imam vreme.
Vagi més a poc a poc, si us plau. Ка---те ---б-вно,--оля. Карайте по-бавно, моля. К-р-й-е п---а-н-, м-л-. ----------------------- Карайте по-бавно, моля. 0
Ka-ay-e po-b--no, m-ly-. Karayte po-bavno, molya. K-r-y-e p---a-n-, m-l-a- ------------------------ Karayte po-bavno, molya.
Aturi’s aquí, si us plau. Сп-ете---к, м---. Спрете тук, моля. С-р-т- т-к- м-л-. ----------------- Спрете тук, моля. 0
Spr-t------ m-ly-. Sprete tuk, molya. S-r-t- t-k- m-l-a- ------------------ Sprete tuk, molya.
Esperi un moment, si us plau. И-ч--айте --ин м-м-нт----ля. Изчакайте един момент, моля. И-ч-к-й-е е-и- м-м-н-, м-л-. ---------------------------- Изчакайте един момент, моля. 0
I-c-ak--t---------om--t- m-ly-. Izchakayte yedin moment, molya. I-c-a-a-t- y-d-n m-m-n-, m-l-a- ------------------------------- Izchakayte yedin moment, molya.
Ja torno de seguida. Веднаг- ---в--щ-м. Веднага се връщам. В-д-а-а с- в-ъ-а-. ------------------ Веднага се връщам. 0
Ve-n--- se----shc---. Vednaga se vryshcham. V-d-a-a s- v-y-h-h-m- --------------------- Vednaga se vryshcham.
Doni’m un rebut, si us plau. М-ля--д---- ------т-нц-я. Моля, дайте ми квитанция. М-л-, д-й-е м- к-и-а-ц-я- ------------------------- Моля, дайте ми квитанция. 0
Mo--a- d--t--m- -vit-n-siya. Molya, dayte mi kvitantsiya. M-l-a- d-y-e m- k-i-a-t-i-a- ---------------------------- Molya, dayte mi kvitantsiya.
No tinc canvi. Н-м-м--ребн- пар-. Нямам дребни пари. Н-м-м д-е-н- п-р-. ------------------ Нямам дребни пари. 0
Ny-m-m-dr--n---a-i. Nyamam drebni pari. N-a-a- d-e-n- p-r-. ------------------- Nyamam drebni pari.
Va bé, guardi el canvi. Так- ----бр---рес---о --за----. Така е добре, рестото е за Вас. Т-к- е д-б-е- р-с-о-о е з- В-с- ------------------------------- Така е добре, рестото е за Вас. 0
T-ka-y----br-,-r-st-t- ----a----. Taka ye dobre, restoto ye za Vas. T-k- y- d-b-e- r-s-o-o y- z- V-s- --------------------------------- Taka ye dobre, restoto ye za Vas.
Porti’m a aquesta adreça. За----й-е м- -а то-и--др--. Закарайте ме на този адрес. З-к-р-й-е м- н- т-з- а-р-с- --------------------------- Закарайте ме на този адрес. 0
Zaka---te--e -----z- ad---. Zakarayte me na tozi adres. Z-k-r-y-e m- n- t-z- a-r-s- --------------------------- Zakarayte me na tozi adres.
Porti’m a aquest hotel. За-а---те-ме--о--о- -----. Закарайте ме до моя хотел. З-к-р-й-е м- д- м-я х-т-л- -------------------------- Закарайте ме до моя хотел. 0
Z-karayt---- -- -o-- k---e-. Zakarayte me do moya khotel. Z-k-r-y-e m- d- m-y- k-o-e-. ---------------------------- Zakarayte me do moya khotel.
Porti’m a la platja. Закара--е ме на-пла-а. Закарайте ме на плажа. З-к-р-й-е м- н- п-а-а- ---------------------- Закарайте ме на плажа. 0
Z---r---e m---a---az--. Zakarayte me na plazha. Z-k-r-y-e m- n- p-a-h-. ----------------------- Zakarayte me na plazha.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?