Manual de conversa

ca Les activitats   »   bg Дейности

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [тринайсет]

13 [trinayset]

Дейности

[Deynosti]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Què fa la Martha? К-к-- -рав- Марта? Какво прави Марта? К-к-о п-а-и М-р-а- ------------------ Какво прави Марта? 0
Kak-o -------arta? Kakvo pravi Marta? K-k-o p-a-i M-r-a- ------------------ Kakvo pravi Marta?
(Ella) treballa en una oficina. Т--р-б-ти --о---. Тя работи в офис. Т- р-б-т- в о-и-. ----------------- Тя работи в офис. 0
T-a---b-ti---o--s. Tya raboti v ofis. T-a r-b-t- v o-i-. ------------------ Tya raboti v ofis.
(Ella) treballa amb un ordinador. Т- р--оти-на ---пю--ра. Тя работи на компютъра. Т- р-б-т- н- к-м-ю-ъ-а- ----------------------- Тя работи на компютъра. 0
T-a -ab-t---- k-----t-ra. Tya raboti na kompyutyra. T-a r-b-t- n- k-m-y-t-r-. ------------------------- Tya raboti na kompyutyra.
On és la Martha? К--е е -ар-а? Къде е Марта? К-д- е М-р-а- ------------- Къде е Марта? 0
Ky-- -e-Ma-ta? Kyde ye Marta? K-d- y- M-r-a- -------------- Kyde ye Marta?
Al cinema. На ки--. На кино. Н- к-н-. -------- На кино. 0
Na -in-. Na kino. N- k-n-. -------- Na kino.
(Ella) està veient una pel•lícula. Тя-г--да--и-м. Тя гледа филм. Т- г-е-а ф-л-. -------------- Тя гледа филм. 0
T----led- -i-m. Tya gleda film. T-a g-e-a f-l-. --------------- Tya gleda film.
Què fa el Peter? Какво--р-ви -е---? Какво прави Петер? К-к-о п-а-и П-т-р- ------------------ Какво прави Петер? 0
Kak-- prav----t--? Kakvo pravi Peter? K-k-o p-a-i P-t-r- ------------------ Kakvo pravi Peter?
Estudia a la universitat. То- --е------у-иве--итета. Той следва в университета. Т-й с-е-в- в у-и-е-с-т-т-. -------------------------- Той следва в университета. 0
T-y sled-a-v u--ve-sit-ta. Toy sledva v universiteta. T-y s-e-v- v u-i-e-s-t-t-. -------------------------- Toy sledva v universiteta.
Estudia idiomes. То- у-и е-ици. Той учи езици. Т-й у-и е-и-и- -------------- Той учи езици. 0
To- u-h--y--i--i. Toy uchi yezitsi. T-y u-h- y-z-t-i- ----------------- Toy uchi yezitsi.
On és el Peter? Къ----------? Къде е Петер? К-д- е П-т-р- ------------- Къде е Петер? 0
Kyd- y--Pe-er? Kyde ye Peter? K-d- y- P-t-r- -------------- Kyde ye Peter?
A la cafeteria. В ка--н--о. В кафенето. В к-ф-н-т-. ----------- В кафенето. 0
V --fe----. V kafeneto. V k-f-n-t-. ----------- V kafeneto.
(Ell) beu cafè. То- -ие ---е. Той пие кафе. Т-й п-е к-ф-. ------------- Той пие кафе. 0
Toy pi- --f-. Toy pie kafe. T-y p-e k-f-. ------------- Toy pie kafe.
On els agrada anar? Т- --д--о---а--д- ход--? Те къде обичат да ходят? Т- к-д- о-и-а- д- х-д-т- ------------------------ Те къде обичат да ходят? 0
Te-k-d--obich-t--a --o---t? Te kyde obichat da khodyat? T- k-d- o-i-h-t d- k-o-y-t- --------------------------- Te kyde obichat da khodyat?
Al concert. Н--конц-р-. На концерт. Н- к-н-е-т- ----------- На концерт. 0
N--k-n--e-t. Na kontsert. N- k-n-s-r-. ------------ Na kontsert.
(A ells) els agrada escoltar música. Т- --и-ат------у----му---а. Те обичат да слушат музика. Т- о-и-а- д- с-у-а- м-з-к-. --------------------------- Те обичат да слушат музика. 0
T---b-ch-- da-slus-at--uz-ka. Te obichat da slushat muzika. T- o-i-h-t d- s-u-h-t m-z-k-. ----------------------------- Te obichat da slushat muzika.
On no els agrada anar? Те---де--е--би-а- д--х-д-т? Те къде не обичат да ходят? Т- к-д- н- о-и-а- д- х-д-т- --------------------------- Те къде не обичат да ходят? 0
T- ky-e--e --ic------ ----yat? Te kyde ne obichat da khodyat? T- k-d- n- o-i-h-t d- k-o-y-t- ------------------------------ Te kyde ne obichat da khodyat?
A la discoteca. В д-с--те----. В дискотеката. В д-с-о-е-а-а- -------------- В дискотеката. 0
V--isk--e-ata. V diskotekata. V d-s-o-e-a-a- -------------- V diskotekata.
No els agrada ballar. Т--н--о---а- -а танцув--. Те не обичат да танцуват. Т- н- о-и-а- д- т-н-у-а-. ------------------------- Те не обичат да танцуват. 0
Te--e --i-hat -a-t-n-suv-t. Te ne obichat da tantsuvat. T- n- o-i-h-t d- t-n-s-v-t- --------------------------- Te ne obichat da tantsuvat.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!