Manual de conversa

ca Aprendre llengües estrangeres   »   bg Изучаване на чужди езици

23 [vint-i-tres]

Aprendre llengües estrangeres

Aprendre llengües estrangeres

23 [двайсет и три]

23 [dvayset i tri]

Изучаване на чужди езици

[Izuchavane na chuzhdi yezitsi]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
On ha après l’espanyol? К-де --е -ч--и----анс--? Къде сте учили испански? К-д- с-е у-и-и и-п-н-к-? ------------------------ Къде сте учили испански? 0
K--e -----ch--i --pan-k-? Kyde ste uchili ispanski? K-d- s-e u-h-l- i-p-n-k-? ------------------------- Kyde ste uchili ispanski?
Parla portuguès també? Мо-е-е -- -а гов---те ----р--галс-и? Можете ли да говорите и португалски? М-ж-т- л- д- г-в-р-т- и п-р-у-а-с-и- ------------------------------------ Можете ли да говорите и португалски? 0
Moz--te li d- --v----e-- ---t-gal-ki? Mozhete li da govorite i portugalski? M-z-e-e l- d- g-v-r-t- i p-r-u-a-s-i- ------------------------------------- Mozhete li da govorite i portugalski?
Sí, i també parlo una mica d’italià. Да, говор- --м-л-- ита-ианс-и. Да, говоря и малко италиански. Д-, г-в-р- и м-л-о и-а-и-н-к-. ------------------------------ Да, говоря и малко италиански. 0
D-, g-v-r---- -al-o i-a-------. Da, govorya i malko italianski. D-, g-v-r-a i m-l-o i-a-i-n-k-. ------------------------------- Da, govorya i malko italianski.
Penso que parla molt bé. М-с-------го-о--т- м--го-д--ре. Мисля, че говорите много добре. М-с-я- ч- г-в-р-т- м-о-о д-б-е- ------------------------------- Мисля, че говорите много добре. 0
M-s---, --- -o-o-it- ---g- dobr-. Mislya, che govorite mnogo dobre. M-s-y-, c-e g-v-r-t- m-o-o d-b-e- --------------------------------- Mislya, che govorite mnogo dobre.
Les llengües s’assemblen. Е-и--те ---дост------к-. Езиците са доста близки. Е-и-и-е с- д-с-а б-и-к-. ------------------------ Езиците са доста близки. 0
E-i---te-sa---st- -l-z--. Ezitsite sa dosta blizki. E-i-s-t- s- d-s-a b-i-k-. ------------------------- Ezitsite sa dosta blizki.
Les puc comprendre bé. А--мога-д---и раз-и-а- д--р-. Аз мога да ги разбирам добре. А- м-г- д- г- р-з-и-а- д-б-е- ----------------------------- Аз мога да ги разбирам добре. 0
A--moga d- g- --z-iram-dobr-. Az moga da gi razbiram dobre. A- m-g- d- g- r-z-i-a- d-b-e- ----------------------------- Az moga da gi razbiram dobre.
Però parlar-ne i escriure’n és difícil. Н- -овор----о - -и--нет--са-т-у--и. Но говоренето и писането са трудни. Н- г-в-р-н-т- и п-с-н-т- с- т-у-н-. ----------------------------------- Но говоренето и писането са трудни. 0
No-g-v--en-to i --saneto -- -ru-ni. No govoreneto i pisaneto sa trudni. N- g-v-r-n-t- i p-s-n-t- s- t-u-n-. ----------------------------------- No govoreneto i pisaneto sa trudni.
Encara faig un munt d’errors. В-е-още -рав--мн-го----шк-. Все още правя много грешки. В-е о-е п-а-я м-о-о г-е-к-. --------------------------- Все още правя много грешки. 0
V-- os-c-e -rav-a -nogo g-es-ki. Vse oshche pravya mnogo greshki. V-e o-h-h- p-a-y- m-o-o g-e-h-i- -------------------------------- Vse oshche pravya mnogo greshki.
No dubti a corregir-me, si us plau. Моля,-попр-вяй-- -е-------. Моля, поправяйте ме винаги. М-л-, п-п-а-я-т- м- в-н-г-. --------------------------- Моля, поправяйте ме винаги. 0
M-ly-,----r--yay------v--ag-. Molya, popravyayte me vinagi. M-l-a- p-p-a-y-y-e m- v-n-g-. ----------------------------- Molya, popravyayte me vinagi.
La seva pronunciació és molt bona. Пр-и---ше----о -- е-м-о-о д-бро. Произношението Ви е много добро. П-о-з-о-е-и-т- В- е м-о-о д-б-о- -------------------------------- Произношението Ви е много добро. 0
P-o--n-shen--t---i y--m--go d-bro. Proiznoshenieto Vi ye mnogo dobro. P-o-z-o-h-n-e-o V- y- m-o-o d-b-o- ---------------------------------- Proiznoshenieto Vi ye mnogo dobro.
Té un lleuger accent. И--те-слаб -к--н-. Имате слаб акцент. И-а-е с-а- а-ц-н-. ------------------ Имате слаб акцент. 0
Ima-e---a-------nt. Imate slab aktsent. I-a-e s-a- a-t-e-t- ------------------- Imate slab aktsent.
Es pot endevinar d’on ve. Р--бир---- -ткъ-е--те. Разбира се откъде сте. Р-з-и-а с- о-к-д- с-е- ---------------------- Разбира се откъде сте. 0
Ra-b-r---e -tky-- ---. Razbira se otkyde ste. R-z-i-a s- o-k-d- s-e- ---------------------- Razbira se otkyde ste.
Quina és la seva llengua materna? Ка-------ай--н--т ---ез-к? Какъв е майчиният Ви език? К-к-в е м-й-и-и-т В- е-и-? -------------------------- Какъв е майчиният Ви език? 0
Kak----e --y----iy-t-Vi--ezik? Kakyv ye maychiniyat Vi yezik? K-k-v y- m-y-h-n-y-t V- y-z-k- ------------------------------ Kakyv ye maychiniyat Vi yezik?
Que fa algun curs de llengua vostè? По-ещ-в-те ли-е-ико-----с? Посещавате ли езиков курс? П-с-щ-в-т- л- е-и-о- к-р-? -------------------------- Посещавате ли езиков курс? 0
P----h--a---e-li-y-z--ov-ku-s? Poseshchavate li yezikov kurs? P-s-s-c-a-a-e l- y-z-k-v k-r-? ------------------------------ Poseshchavate li yezikov kurs?
Quin material utilitza? Ко- у-ебн-к из-ол--а--? Кой учебник използвате? К-й у-е-н-к и-п-л-в-т-? ----------------------- Кой учебник използвате? 0
Koy u-h--n-- iz---z--t-? Koy uchebnik izpolzvate? K-y u-h-b-i- i-p-l-v-t-? ------------------------ Koy uchebnik izpolzvate?
Ara mateix no me’n recordo del nom. В мом--т- -е--н--------е -азва. В момента не зная как се казва. В м-м-н-а н- з-а- к-к с- к-з-а- ------------------------------- В момента не зная как се казва. 0
V-mo-e----ne---a-a--ak -----z--. V momenta ne znaya kak se kazva. V m-m-n-a n- z-a-a k-k s- k-z-a- -------------------------------- V momenta ne znaya kak se kazva.
El títol no em ve a la memòria. Не -е--е-а--з- з-главие-о. Не се сещам за заглавието. Н- с- с-щ-м з- з-г-а-и-т-. -------------------------- Не се сещам за заглавието. 0
Ne-s--s---cham-z- ---l-----o. Ne se seshcham za zaglavieto. N- s- s-s-c-a- z- z-g-a-i-t-. ----------------------------- Ne se seshcham za zaglavieto.
L’he oblidat. За--а-их-г-. Забравих го. З-б-а-и- г-. ------------ Забравих го. 0
Z---av--- --. Zabravikh go. Z-b-a-i-h g-. ------------- Zabravikh go.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!
Sabia vostè que?
El Català forma part de les llengües romàniques, pel que està estretament relacionat amb l’espanyol, el francès i l’italià. Es parla a Catalunya, les illes Balears i València, però també en algunes regions d’Aragò, Andorra, França i Itàlia. Compta amb un total de 12 milions de parlants. Va sorgir al voltant dels segles VIII i X a la zona dels Pirineus, des d’on es va expandir mitjançant les conquistes dels diversos territoris. Cal destacar que el català no és un dialecte de l’espanyol, sinó que va evolucionar del llatí vulgar, i per tant és considerat com un idioma independent. Moltes de les estructures del català són similars a les altres llengües romàniques. També compta amb algunes característiques pròpies que no s’hi troben en altres idiomes. És per això que alguns parlants d’espanyol no l’entenen. Els parlants del català estàn molt orgullosos del seu idioma, i el seu aprenentatge ha estat promogut pels diferents partits polítics que han governat les regions al llarg dels segles. Uneix-te, i aprèn català, aquesta llengua té molt futur!