Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   bg аргументирам нещо 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [седемдесет и пет]

75 [sedemdeset i pet]

аргументирам нещо 1

[argumentiram neshcho 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Per què no ve vostè? Защо-ня-- -а-д--д--е? Защо няма да дойдете? З-щ- н-м- д- д-й-е-е- --------------------- Защо няма да дойдете? 0
Z------ ny-ma--- doyd---? Zashcho nyama da doydete? Z-s-c-o n-a-a d- d-y-e-e- ------------------------- Zashcho nyama da doydete?
El temps és molt dolent. Вр-ме-- е-ло-о. Времето е лошо. В-е-е-о е л-ш-. --------------- Времето е лошо. 0
V-e---o-ye l-sho. Vremeto ye losho. V-e-e-o y- l-s-o- ----------------- Vremeto ye losho.
No vinc perquè el clima és molt dolent. А- -я-а да--о--а- з--ото -ре-------лош-. Аз няма да дойда, защото времето е лошо. А- н-м- д- д-й-а- з-щ-т- в-е-е-о е л-ш-. ---------------------------------------- Аз няма да дойда, защото времето е лошо. 0
A- nya---da-d---a- -a---hoto vr--e-o------s--. Az nyama da doyda, zashchoto vremeto ye losho. A- n-a-a d- d-y-a- z-s-c-o-o v-e-e-o y- l-s-o- ---------------------------------------------- Az nyama da doyda, zashchoto vremeto ye losho.
Per què no ve? За-о--ой----- -а -о-д-? Защо той няма да дойде? З-щ- т-й н-м- д- д-й-е- ----------------------- Защо той няма да дойде? 0
Zash----toy n---a-da--o---? Zashcho toy nyama da doyde? Z-s-c-o t-y n-a-a d- d-y-e- --------------------------- Zashcho toy nyama da doyde?
No és convidat. Т-- -----покан--. Той не е поканен. Т-й н- е п-к-н-н- ----------------- Той не е поканен. 0
To- ----e--ok-n-n. Toy ne ye pokanen. T-y n- y- p-k-n-n- ------------------ Toy ne ye pokanen.
No ve perquè no és convidat. Той-няма -а -о--е,--ащо-о -е - -о----н. Той няма да дойде, защото не е поканен. Т-й н-м- д- д-й-е- з-щ-т- н- е п-к-н-н- --------------------------------------- Той няма да дойде, защото не е поканен. 0
T---ny--a -- -o--e- --s--hoto-n- -e--ok----. Toy nyama da doyde, zashchoto ne ye pokanen. T-y n-a-a d- d-y-e- z-s-c-o-o n- y- p-k-n-n- -------------------------------------------- Toy nyama da doyde, zashchoto ne ye pokanen.
Per què no véns? За-----м- д--д---еш? Защо няма да дойдеш? З-щ- н-м- д- д-й-е-? -------------------- Защо няма да дойдеш? 0
Za---h--nya-- -a-d-yde--? Zashcho nyama da doydesh? Z-s-c-o n-a-a d- d-y-e-h- ------------------------- Zashcho nyama da doydesh?
No tinc temps. А- ня-ам -р---. Аз нямам време. А- н-м-м в-е-е- --------------- Аз нямам време. 0
A- -y-m----rem-. Az nyamam vreme. A- n-a-a- v-e-e- ---------------- Az nyamam vreme.
No vinc perquè no tinc temps. Аз---ма-да-д-й----з--ото-няма----е--. Аз няма да дойда, защото нямам време. А- н-м- д- д-й-а- з-щ-т- н-м-м в-е-е- ------------------------------------- Аз няма да дойда, защото нямам време. 0
Az-----a-da do---- za--c---o n-a--- -re--. Az nyama da doyda, zashchoto nyamam vreme. A- n-a-a d- d-y-a- z-s-c-o-o n-a-a- v-e-e- ------------------------------------------ Az nyama da doyda, zashchoto nyamam vreme.
Per què no et quedes? За-- не ----н--? Защо не останеш? З-щ- н- о-т-н-ш- ---------------- Защо не останеш? 0
Z-sh--o--e o--a--sh? Zashcho ne ostanesh? Z-s-c-o n- o-t-n-s-? -------------------- Zashcho ne ostanesh?
Encara haig de treballar. Аз тряб-а д- -а---я--ще. Аз трябва да работя още. А- т-я-в- д- р-б-т- о-е- ------------------------ Аз трябва да работя още. 0
Az tr-abva-da--a-o-y- -shc-e. Az tryabva da rabotya oshche. A- t-y-b-a d- r-b-t-a o-h-h-. ----------------------------- Az tryabva da rabotya oshche.
No em quedo perquè encara haig de treballar. Аз-н--а-д- --т--а--за-о-о тря-в- -а -а---- ощ-. Аз няма да остана, защото трябва да работя още. А- н-м- д- о-т-н-, з-щ-т- т-я-в- д- р-б-т- о-е- ----------------------------------------------- Аз няма да остана, защото трябва да работя още. 0
A- n-----d--os-a-a--zash--oto--r--bv--d- ---o-ya-os-ch-. Az nyama da ostana, zashchoto tryabva da rabotya oshche. A- n-a-a d- o-t-n-, z-s-c-o-o t-y-b-a d- r-b-t-a o-h-h-. -------------------------------------------------------- Az nyama da ostana, zashchoto tryabva da rabotya oshche.
Per què se’n va ja? З--о с----ъг--т------? Защо си тръгвате вече? З-щ- с- т-ъ-в-т- в-ч-? ---------------------- Защо си тръгвате вече? 0
Z--hcho si -ry-v-te------? Zashcho si trygvate veche? Z-s-c-o s- t-y-v-t- v-c-e- -------------------------- Zashcho si trygvate veche?
Estic cansat. Аз-с-м---о--н /-у-о-е--. Аз съм уморен / уморена. А- с-м у-о-е- / у-о-е-а- ------------------------ Аз съм уморен / уморена. 0
Az-s-- umoren - u--r-n-. Az sym umoren / umorena. A- s-m u-o-e- / u-o-e-a- ------------------------ Az sym umoren / umorena.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Аз----тръ-вам, -а-о----ъм --оре--/ ум----а. Аз си тръгвам, защото съм уморен / уморена. А- с- т-ъ-в-м- з-щ-т- с-м у-о-е- / у-о-е-а- ------------------------------------------- Аз си тръгвам, защото съм уморен / уморена. 0
Az s- try---m,-z-shc--t---y---mo--n-/--m-re-a. Az si trygvam, zashchoto sym umoren / umorena. A- s- t-y-v-m- z-s-c-o-o s-m u-o-e- / u-o-e-a- ---------------------------------------------- Az si trygvam, zashchoto sym umoren / umorena.
Per què se’n va ja? За-о --м--а-------ч-? Защо заминавате вече? З-щ- з-м-н-в-т- в-ч-? --------------------- Защо заминавате вече? 0
Zas-ch- z-m---va-- -e-h-? Zashcho zaminavate veche? Z-s-c-o z-m-n-v-t- v-c-e- ------------------------- Zashcho zaminavate veche?
Ja és tard. Ве-е-- къ-н-. Вече е късно. В-ч- е к-с-о- ------------- Вече е късно. 0
Ve------ ----o. Veche ye kysno. V-c-e y- k-s-o- --------------- Veche ye kysno.
Me’n vaig perquè ja és tard. Зам-н---------ото веч- ---ъс--. Заминавам, защото вече е късно. З-м-н-в-м- з-щ-т- в-ч- е к-с-о- ------------------------------- Заминавам, защото вече е късно. 0
Zami--vam, -as-c-oto-vec-e-ye ---no. Zaminavam, zashchoto veche ye kysno. Z-m-n-v-m- z-s-c-o-o v-c-e y- k-s-o- ------------------------------------ Zaminavam, zashchoto veche ye kysno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...