Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   be У гасцініцы – прыбыццё

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [дваццаць сем]

27 [dvatstsats’ sem]

У гасцініцы – прыбыццё

[U gastsіnіtsy – prybytstse]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? У В-- -----в---н--н--а-? У В-- ё--- в----- н----- У В-с ё-ц- в-л-н- н-м-р- ------------------------ У Вас ёсць вольны нумар? 0
U---- -os-s--vol-n- --ma-? U V-- y----- v----- n----- U V-s y-s-s- v-l-n- n-m-r- -------------------------- U Vas yosts’ vol’ny numar?
He reservat una habitació. Я-з-б-ані----- / з-б-а-і-а-ал----мар. Я з----------- / з------------ н----- Я з-б-а-і-а-а- / з-б-а-і-а-а-а н-м-р- ------------------------------------- Я забраніраваў / забраніравала нумар. 0
Ya--abra-іr---- / zabr------al- num-r. Y- z----------- / z------------ n----- Y- z-b-a-і-a-a- / z-b-a-і-a-a-a n-m-r- -------------------------------------- Ya zabranіravau / zabranіravala numar.
El meu nom és Müller. Ма- --оз--ш-- --М---р. М-- п-------- – М----- М-ё п-о-в-ш-а – М-л-р- ---------------------- Маё прозвішча – Мюлер. 0
Ma--pro--іs-ch--- -yul-r. M-- p---------- – M------ M-e p-o-v-s-c-a – M-u-e-. ------------------------- Mae prozvіshcha – Myuler.
Necessito una habitació individual. Мн- -ат--б-- адна--сны--ум--. М-- п------- а-------- н----- М-е п-т-э-н- а-н-м-с-ы н-м-р- ----------------------------- Мне патрэбны аднамесны нумар. 0
M-- p-----n-----am-s-y -u-ar. M-- p------- a-------- n----- M-e p-t-e-n- a-n-m-s-y n-m-r- ----------------------------- Mne patrebny adnamesny numar.
Necessito una habitació doble. Мн- па-р--ны--в-хм--ны--умар. М-- п------- д-------- н----- М-е п-т-э-н- д-у-м-с-ы н-м-р- ----------------------------- Мне патрэбны двухмесны нумар. 0
M-- p---e-ny --u-hm-sn---um-r. M-- p------- d--------- n----- M-e p-t-e-n- d-u-h-e-n- n-m-r- ------------------------------ Mne patrebny dvukhmesny numar.
Quant costa l’habitació per nit? Коль-- к-штуе-н-м---н---дну-н--? К----- к----- н---- н- а--- н--- К-л-к- к-ш-у- н-м-р н- а-н- н-ч- -------------------------------- Колькі каштуе нумар на адну ноч? 0
Kol--і----ht-----m-r--- -dn--noc-? K----- k------ n---- n- a--- n---- K-l-k- k-s-t-e n-m-r n- a-n- n-c-? ---------------------------------- Kol’kі kashtue numar na adnu noch?
Voldria una habitació amb bany. Я--а--ў----- --ц--а ---ну-а--з-ванн-м па--ем. Я х---- б- / х----- б- н---- з в----- п------ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-м-р з в-н-ы- п-к-е-. --------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нумар з ванным пакоем. 0
Ya ----se--b--/--hat--l--b-----a- z vanny----koe-. Y- k------ b- / k------- b- n---- z v----- p------ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- n-m-r z v-n-y- p-k-e-. -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by numar z vannym pakoem.
Voldria una habitació amb dutxa. Я -а--ў бы /----ел-----н-м-- ----ш--. Я х---- б- / х----- б- н---- з д----- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-м-р з д-ш-м- ------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нумар з душам. 0
Ya k-a-s-u-b--/ -h-ts--a -y--u-ar-z d-s--m. Y- k------ b- / k------- b- n---- z d------ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- n-m-r z d-s-a-. ------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by numar z dusham.
Puc veure l’habitació? Маг--- ----ыць ---а-? М--- я ў------ н----- М-г- я ў-а-ы-ь н-м-р- --------------------- Магу я ўбачыць нумар? 0
M-gu-ya ---c---s’ -u--r? M--- y- u-------- n----- M-g- y- u-a-h-t-’ n-m-r- ------------------------ Magu ya ubachyts’ numar?
Que hi ha garatge aquí? Ц- ё-ц- ту- гараж? Ц- ё--- т-- г----- Ц- ё-ц- т-т г-р-ж- ------------------ Ці ёсць тут гараж? 0
Tsі--o-ts’--u---a---h? T-- y----- t-- g------ T-і y-s-s- t-t g-r-z-? ---------------------- Tsі yosts’ tut garazh?
Hi ha caixa forta aquí? Ці-ёс----ут се-ф? Ц- ё--- т-- с---- Ц- ё-ц- т-т с-й-? ----------------- Ці ёсць тут сейф? 0
Tsі y-st-’--u-----f? T-- y----- t-- s---- T-і y-s-s- t-t s-y-? -------------------- Tsі yosts’ tut seyf?
Que teniu fax? Ці--с-ь-ту- ф-к-? Ц- ё--- т-- ф---- Ц- ё-ц- т-т ф-к-? ----------------- Ці ёсць тут факс? 0
Ts--yo-ts’ -ut-f---? T-- y----- t-- f---- T-і y-s-s- t-t f-k-? -------------------- Tsі yosts’ tut faks?
Va bé, em quedo l’habitació. До---, я ---я-яюс----гэт-- н-ма-ы. Д----- я п-------- ў г---- н------ Д-б-а- я п-с-л-ю-я ў г-т-м н-м-р-. ---------------------------------- Добра, я пасяляюся ў гэтым нумары. 0
D--ra, ya-pasya-ya-usy--u-get----umar-. D----- y- p------------ u g---- n------ D-b-a- y- p-s-a-y-y-s-a u g-t-m n-m-r-. --------------------------------------- Dobra, ya pasyalyayusya u getym numary.
Aquí té les claus. В-с- кл---. В--- к----- В-с- к-ю-ы- ----------- Вось ключы. 0
Vos’--------. V--- k------- V-s- k-y-c-y- ------------- Vos’ klyuchy.
Aquest és el meu equipatge. Во-- -о--б-гаж. В--- м-- б----- В-с- м-й б-г-ж- --------------- Вось мой багаж. 0
V-s---oy-b-g---. V--- m-- b------ V-s- m-y b-g-z-. ---------------- Vos’ moy bagazh.
A quina hora se serveix l’esmorzar? А -кой---д--н------а--е? А я--- г------ с-------- А я-о- г-д-і-е с-е-а-н-? ------------------------ А якой гадзіне снеданне? 0
A-yak-y---dzіne ----anne? A y---- g------ s-------- A y-k-y g-d-і-e s-e-a-n-? ------------------------- A yakoy gadzіne snedanne?
A quina hora se serveix el dinar? А-я--й---дзі---а--д? А я--- г------ а---- А я-о- г-д-і-е а-е-? -------------------- А якой гадзіне абед? 0
A--ak-- -adzі-- ab-d? A y---- g------ a---- A y-k-y g-d-і-e a-e-? --------------------- A yakoy gadzіne abed?
A quina hora se serveix el sopar? А---о- г------ в-ч--а? А я--- г------ в------ А я-о- г-д-і-е в-ч-р-? ---------------------- А якой гадзіне вячэра? 0
A-y-ko----dz--- vya---ra? A y---- g------ v-------- A y-k-y g-d-і-e v-a-h-r-? ------------------------- A yakoy gadzіne vyachera?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.