Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   fa ‫در هتل – ورود به هتل‬

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

‫27 [بیست و هفت]‬

27 [bist-o-haft]

‫در هتل – ورود به هتل‬

[dar hotel - vorud be hotel]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? ‫ا-ا--خ-ل- ---ید؟‬ ‫---- خ--- د------ ‫-ت-ق خ-ل- د-ر-د-‬ ------------------ ‫اتاق خالی دارید؟‬ 0
otâghe---â-- -âr--? o----- k---- d----- o-â-h- k-â-i d-r-d- ------------------- otâghe khâli dârid?
He reservat una habitació. ‫-ن-ی--اتا- -زرو----ه ام-‬ ‫-- ی- ا--- ر--- ک--- ا--- ‫-ن ی- ا-ا- ر-ر- ک-د- ا-.- -------------------------- ‫من یک اتاق رزرو کرده ام.‬ 0
m-n -e--o---h re-e------d--am. m-- y-- o---- r----- k-------- m-n y-k o-â-h r-z-r- k-r-e-a-. ------------------------------ man yek otâgh rezerv karde-am.
El meu nom és Müller. ‫--م من----------‬ ‫--- م- م--- ا---- ‫-س- م- م-ل- ا-ت-‬ ------------------ ‫اسم من مولر است.‬ 0
e----m-- m--er-ast. e--- m-- m---- a--- e-m- m-n m-l-r a-t- ------------------- esme man muler ast.
Necessito una habitació individual. ‫-- اح--اج--ه ی---تا- -- تخ---د---.‬ ‫-- ا----- ب- ی- ا--- ی- ت--- د----- ‫-ن ا-ت-ا- ب- ی- ا-ا- ی- ت-ت- د-ر-.- ------------------------------------ ‫من احتیاج به یک اتاق یک تخته دارم.‬ 0
m-- b--ye--o--g----ek--ak--- eh--â--d-r--. m-- b- y-- o----- y-- t----- e----- d----- m-n b- y-k o-â-h- y-k t-k-t- e-t-â- d-r-m- ------------------------------------------ man be yek otâghe yek takhte ehtiâj dâram.
Necessito una habitació doble. ‫-ن-اح-ی-- ----ک--تا- دو-ت-ت----رم.‬ ‫-- ا----- ب- ی- ا--- د- ت--- د----- ‫-ن ا-ت-ا- ب- ی- ا-ا- د- ت-ت- د-ر-.- ------------------------------------ ‫من احتیاج به یک اتاق دو تخته دارم.‬ 0
ma------ek--t-g-e d- ---h-e-ehtiâj dâr-m. m-- b- y-- o----- d- t----- e----- d----- m-n b- y-k o-â-h- d- t-k-t- e-t-â- d-r-m- ----------------------------------------- man be yek otâghe do takhte ehtiâj dâram.
Quant costa l’habitació per nit? ‫-تاق ش-----د -ست-‬ ‫---- ش-- چ-- ا---- ‫-ت-ق ش-ی چ-د ا-ت-‬ ------------------- ‫اتاق شبی چند است؟‬ 0
otâ-- -h-b- ----d-as-? o---- s---- c---- a--- o-â-h s-a-i c-a-d a-t- ---------------------- otâgh shabi chand ast?
Voldria una habitació amb bany. ‫---اتاق----ح-ام م--خ--هم-‬ ‫-- ا--- ب- ح--- م--------- ‫-ک ا-ا- ب- ح-ا- م-‌-و-ه-.- --------------------------- ‫یک اتاق با حمام می‌خواهم.‬ 0
ma------ot-g---â ha-m-m ------ham. m-- y-- o---- b- h----- m--------- m-n y-k o-â-h b- h-m-â- m-k-â-h-m- ---------------------------------- man yek otâgh bâ hammâm mikhâ-ham.
Voldria una habitació amb dutxa. ‫یک-ا--- با دوش -ی-----م.‬ ‫-- ا--- ب- د-- م--------- ‫-ک ا-ا- ب- د-ش م-‌-و-ه-.- -------------------------- ‫یک اتاق با دوش می‌خواهم.‬ 0
man--e----âgh bâ --o-----k----am. m-- y-- o---- b- d---- m--------- m-n y-k o-â-h b- d-o-h m-k-â-h-m- --------------------------------- man yek otâgh bâ doosh mikhâ-ham.
Puc veure l’habitació? ‫می---ا-- --ا--ر---بی--؟‬ ‫-------- ا--- ر- ب------ ‫-ی-ت-ا-م ا-ا- ر- ب-ی-م-‬ ------------------------- ‫می‌توانم اتاق را ببینم؟‬ 0
mi--vâ-am o------â---bi---? m-------- o---- r- b------- m-t-v-n-m o-â-h r- b-b-n-m- --------------------------- mitavânam otâgh râ bebinam?
Que hi ha garatge aquí? ‫ای--ا پا-ک--- --ار-ژ- -ارد-‬ ‫----- پ------ (------ د----- ‫-ی-ج- پ-ر-ی-گ (-ا-ا-) د-ر-؟- ----------------------------- ‫اینجا پارکینگ (گاراژ) دارد؟‬ 0
inj- -----n----r--? i--- p------ d----- i-j- p-r-i-g d-r-d- ------------------- injâ pârking dârad?
Hi ha caixa forta aquí? ‫ا-نج----و -ند---دار--‬ ‫----- گ-- ص---- د----- ‫-ی-ج- گ-و ص-د-ق د-ر-؟- ----------------------- ‫اینجا گاو صندوق دارد؟‬ 0
inj--g---sand----dâ---? i--- g-- s------ d----- i-j- g-v s-n-o-h d-r-d- ----------------------- injâ gâv sandogh dârad?
Que teniu fax? ‫--نج- فاک- -ارد؟‬ ‫----- ف--- د----- ‫-ی-ج- ف-ک- د-ر-؟- ------------------ ‫اینجا فاکس دارد؟‬ 0
in------ -o-ud-d--a-? i--- f-- v---- d----- i-j- f-x v-j-d d-r-d- --------------------- injâ fâx vojud dârad?
Va bé, em quedo l’habitació. ‫-ی---خوب- م- --ا-------‌گ--م-‬ ‫---- خ--- م- ا--- ر- م-------- ‫-ی-ی خ-ب- م- ا-ا- ر- م-‌-ی-م-‬ ------------------------------- ‫خیلی خوب، من اتاق را می‌گیرم.‬ 0
b---â- -ho------ -t-gh--â -ig--a-. b----- k---- m-- o---- r- m------- b-s-â- k-o-, m-n o-â-h r- m-g-r-m- ---------------------------------- besyâr khob, man otâgh râ migiram.
Aquí té les claus. ‫-لید ها-اینج- -س--د.‬ ‫---- ه- ا---- ه------ ‫-ل-د ه- ا-ن-ا ه-ت-د-‬ ---------------------- ‫کلید ها اینجا هستند.‬ 0
k-l-d-hâ---j----stan-? k------- i--- h------- k-l-d-h- i-j- h-s-a-d- ---------------------- kelid-hâ injâ hastand?
Aquest és el meu equipatge. ‫----ن -ن ا-ن--س--‬ ‫----- م- ا-------- ‫-م-ا- م- ا-ن-ا-ت-‬ ------------------- ‫چمدان من اینجاست.‬ 0
c--me--n-- --- -n--s-? c--------- m-- i------ c-a-e-â--- m-n i-j-s-? ---------------------- chamedân-e man injâst?
A quina hora se serveix l’esmorzar? ‫س--ت -ند---ح-ن--س-- -ی‌شو--‬ ‫---- چ-- ص----- س-- م------- ‫-ا-ت چ-د ص-ح-ن- س-و م-‌-و-؟- ----------------------------- ‫ساعت چند صبحانه سرو می‌شود؟‬ 0
s----e c--nd-s-hâ-- se-----s-ava-? s----- c---- s----- s--- m-------- s---t- c-a-d s-h-n- s-r- m-s-a-a-? ---------------------------------- sâ-ate chand sohâne serv mishavad?
A quina hora se serveix el dinar? ‫س--- چند -----س---می‌ش-د-‬ ‫---- چ-- ن--- س-- م------- ‫-ا-ت چ-د ن-ا- س-و م-‌-و-؟- --------------------------- ‫ساعت چند نهار سرو می‌شود؟‬ 0
sâ-a----ha-d n-h-r s-r--mi-ha-a-? s----- c---- n---- s--- m-------- s---t- c-a-d n-h-r s-r- m-s-a-a-? --------------------------------- sâ-ate chand nahâr serv mishavad?
A quina hora se serveix el sopar? ‫سا-----د---م -رو-می-ش-د-‬ ‫---- چ-- ش-- س-- م------- ‫-ا-ت چ-د ش-م س-و م-‌-و-؟- -------------------------- ‫ساعت چند شام سرو می‌شود؟‬ 0
sâ-a-- cha-d shâm ser- mi--a-ad? s----- c---- s--- s--- m-------- s---t- c-a-d s-â- s-r- m-s-a-a-? -------------------------------- sâ-ate chand shâm serv mishavad?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.