Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   sk V hoteli – príchod

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [dvadsaťsedem]

V hoteli – príchod

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Má----o--- i-bu? Máte voľnú izbu? M-t- v-ľ-ú i-b-? ---------------- Máte voľnú izbu? 0
He reservat una habitació. R-zer--va---o- s--jed-u ---u. Rezervoval som si jednu izbu. R-z-r-o-a- s-m s- j-d-u i-b-. ----------------------------- Rezervoval som si jednu izbu. 0
El meu nom és Müller. Moj- -e---j- M--l-r. Moje meno je Müller. M-j- m-n- j- M-l-e-. -------------------- Moje meno je Müller. 0
Necessito una habitació individual. P-t----j---j--no--s-eľo-ú--z-u. Potrebujem jednoposteľovú izbu. P-t-e-u-e- j-d-o-o-t-ľ-v- i-b-. ------------------------------- Potrebujem jednoposteľovú izbu. 0
Necessito una habitació doble. P-t-e-u-e- d--j-ost-ľ--- iz-u. Potrebujem dvojposteľovú izbu. P-t-e-u-e- d-o-p-s-e-o-ú i-b-. ------------------------------ Potrebujem dvojposteľovú izbu. 0
Quant costa l’habitació per nit? Koľko----j--izb- -a-no-? Koľko stojí izba na noc? K-ľ-o s-o-í i-b- n- n-c- ------------------------ Koľko stojí izba na noc? 0
Voldria una habitació amb bany. C-c----- s-m i-bu-s --p--ňo-. Chcel by som izbu s kúpeľňou. C-c-l b- s-m i-b- s k-p-ľ-o-. ----------------------------- Chcel by som izbu s kúpeľňou. 0
Voldria una habitació amb dutxa. C-ce- -y--om izbu--- --r---u. Chcel by som izbu so sprchou. C-c-l b- s-m i-b- s- s-r-h-u- ----------------------------- Chcel by som izbu so sprchou. 0
Puc veure l’habitació? Môž-m vid--- ----zbu? Môžem vidieť tú izbu? M-ž-m v-d-e- t- i-b-? --------------------- Môžem vidieť tú izbu? 0
Que hi ha garatge aquí? M-t--t---a-á-? Máte tu garáž? M-t- t- g-r-ž- -------------- Máte tu garáž? 0
Hi ha caixa forta aquí? Má-e tu -r----? Máte tu trezor? M-t- t- t-e-o-? --------------- Máte tu trezor? 0
Que teniu fax? M-----u -ax? Máte tu fax? M-t- t- f-x- ------------ Máte tu fax? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Do-----be-i-m-tú i--u. Dobre, beriem tú izbu. D-b-e- b-r-e- t- i-b-. ---------------------- Dobre, beriem tú izbu. 0
Aquí té les claus. Tu s---ľú--. Tu sú kľúče. T- s- k-ú-e- ------------ Tu sú kľúče. 0
Aquest és el meu equipatge. Tu -e-moja---t---na. Tu je moja batožina. T- j- m-j- b-t-ž-n-. -------------------- Tu je moja batožina. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? K-d- s--ra--j--? Kedy sú raňajky? K-d- s- r-ň-j-y- ---------------- Kedy sú raňajky? 0
A quina hora se serveix el dinar? K-dy je-o-e-? Kedy je obed? K-d- j- o-e-? ------------- Kedy je obed? 0
A quina hora se serveix el sopar? Ked---- ve---a? Kedy je večera? K-d- j- v-č-r-? --------------- Kedy je večera? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.