Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   sr У хотелу – долазак

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [двадесет и седам]

27 [dvadeset i sedam]

У хотелу – долазак

[U hotelu – dolazak]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? И-ат- л- с-об---- со-у? И---- л- с------- с---- И-а-е л- с-о-о-н- с-б-? ----------------------- Имате ли слободну собу? 0
I---e -i-sl-----u -obu? I---- l- s------- s---- I-a-e l- s-o-o-n- s-b-? ----------------------- Imate li slobodnu sobu?
He reservat una habitació. Р---рв-с------ез--в-с--- --м је-н--со-у. Р--------- / Р---------- с-- ј---- с---- Р-з-р-и-а- / Р-з-р-и-а-а с-м ј-д-у с-б-. ---------------------------------------- Резервисао / Резервисала сам једну собу. 0
Rezervis-----R---r--sa-a s-m --d---s-bu. R--------- / R---------- s-- j---- s---- R-z-r-i-a- / R-z-r-i-a-a s-m j-d-u s-b-. ---------------------------------------- Rezervisao / Rezervisala sam jednu sobu.
El meu nom és Müller. М-је --- ј--М-ле-. М--- и-- ј- М----- М-ј- и-е ј- М-л-р- ------------------ Моје име је Милер. 0
M--e ime je-M---r. M--- i-- j- M----- M-j- i-e j- M-l-r- ------------------ Moje ime je Miler.
Necessito una habitació individual. Требам -----------н--со-у. Т----- ј------------ с---- Т-е-а- ј-д-о-р-в-т-у с-б-. -------------------------- Требам једнокреветну собу. 0
T---a- j-dn-k---e-nu ---u. T----- j------------ s---- T-e-a- j-d-o-r-v-t-u s-b-. -------------------------- Trebam jednokrevetnu sobu.
Necessito una habitació doble. Треб---д--к--в-т-- -о--. Т----- д---------- с---- Т-е-а- д-о-р-в-т-у с-б-. ------------------------ Требам двокреветну собу. 0
Tr-ba--dv-k---etnu-s-b-. T----- d---------- s---- T-e-a- d-o-r-v-t-u s-b-. ------------------------ Trebam dvokrevetnu sobu.
Quant costa l’habitació per nit? К-лико к-шта с-б--з- је-ну ---? К----- к---- с--- з- ј---- н--- К-л-к- к-ш-а с-б- з- ј-д-у н-ћ- ------------------------------- Колико кошта соба за једну ноћ? 0
Kol-ko ---t- s--- ---jed-u noc-? K----- k---- s--- z- j---- n---- K-l-k- k-š-a s-b- z- j-d-u n-c-? -------------------------------- Koliko košta soba za jednu noć?
Voldria una habitació amb bany. Хте- - х-------х -е--- со-------уп-т-ло-. Х--- / х---- б-- ј---- с--- с- к--------- Х-е- / х-е-а б-х ј-д-у с-б- с- к-п-т-л-м- ----------------------------------------- Хтео / хтела бих једну собу са купатилом. 0
H-e- / hte-a -i- j-----so---sa-k---ti-o-. H--- / h---- b-- j---- s--- s- k--------- H-e- / h-e-a b-h j-d-u s-b- s- k-p-t-l-m- ----------------------------------------- Hteo / htela bih jednu sobu sa kupatilom.
Voldria una habitació amb dutxa. Х--о-/ ---л- б-х--е--- -обу--а---ше-. Х--- / х---- б-- ј---- с--- с- т----- Х-е- / х-е-а б-х ј-д-у с-б- с- т-ш-м- ------------------------------------- Хтео / хтела бих једну собу са тушем. 0
H----- ----a--i- jedn--s--u s- tu-e-. H--- / h---- b-- j---- s--- s- t----- H-e- / h-e-a b-h j-d-u s-b- s- t-š-m- ------------------------------------- Hteo / htela bih jednu sobu sa tušem.
Puc veure l’habitació? М-г-----в---ти--о--? М--- л- в----- с---- М-г- л- в-д-т- с-б-? -------------------- Могу ли видети собу? 0
M-g---- ---et---obu? M--- l- v----- s---- M-g- l- v-d-t- s-b-? -------------------- Mogu li videti sobu?
Que hi ha garatge aquí? И---л----д- -аража? И-- л- о--- г------ И-а л- о-д- г-р-ж-? ------------------- Има ли овде гаража? 0
I----- --de------a? I-- l- o--- g------ I-a l- o-d- g-r-ž-? ------------------- Ima li ovde garaža?
Hi ha caixa forta aquí? Има -и---д- -е-? И-- л- о--- с--- И-а л- о-д- с-ф- ---------------- Има ли овде сеф? 0
I-- -i -vd- -e-? I-- l- o--- s--- I-a l- o-d- s-f- ---------------- Ima li ovde sef?
Que teniu fax? Има-л- --де --к-? И-- л- о--- ф---- И-а л- о-д- ф-к-? ----------------- Има ли овде факс? 0
Ima li o--e----s? I-- l- o--- f---- I-a l- o-d- f-k-? ----------------- Ima li ovde faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Д---о, уз--у с--у. Д----- у---- с---- Д-б-о- у-е-у с-б-. ------------------ Добро, узећу собу. 0
Do---,-uz-c-u----u. D----- u----- s---- D-b-o- u-e-́- s-b-. ------------------- Dobro, uzeću sobu.
Aquí té les claus. Ов-е -- кљ-чев-. О--- с- к------- О-д- с- к-у-е-и- ---------------- Овде су кључеви. 0
O--e-s--k-j--e--. O--- s- k-------- O-d- s- k-j-č-v-. ----------------- Ovde su ključevi.
Aquest és el meu equipatge. О-д- -е-м-ј -р--а-. О--- ј- м-- п------ О-д- ј- м-ј п-т-а-. ------------------- Овде је мој пртљаг. 0
Ov-e--e ----prtlj--. O--- j- m-- p------- O-d- j- m-j p-t-j-g- -------------------- Ovde je moj prtljag.
A quina hora se serveix l’esmorzar? У--оли---ча-----ј- до---ак? У к----- ч----- ј- д------- У к-л-к- ч-с-в- ј- д-р-ч-к- --------------------------- У колико часова је доручак? 0
U kol------s--- je--oruč-k? U k----- č----- j- d------- U k-l-k- č-s-v- j- d-r-č-k- --------------------------- U koliko časova je doručak?
A quina hora se serveix el dinar? У-----ко ча-ов- -е-р-ч-к? У к----- ч----- ј- р----- У к-л-к- ч-с-в- ј- р-ч-к- ------------------------- У колико часова је ручак? 0
U k--i----a--va-je --č--? U k----- č----- j- r----- U k-l-k- č-s-v- j- r-č-k- ------------------------- U koliko časova je ručak?
A quina hora se serveix el sopar? У-колико-ч--ов- ј- -еч-р-? У к----- ч----- ј- в------ У к-л-к- ч-с-в- ј- в-ч-р-? -------------------------- У колико часова је вечера? 0
U-ko-i-o č-sov- je -e-er-? U k----- č----- j- v------ U k-l-k- č-s-v- j- v-č-r-? -------------------------- U koliko časova je večera?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.