Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   mr हाटेलमध्ये – आगमन

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

२७ [सत्तावीस]

27 [Sattāvīsa]

हाटेलमध्ये – आगमन

[hāṭēlamadhyē – āgamana]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? आ---या--- ---- रिका-- आ-- क-? आ-------- ख--- र----- आ-- क-- आ-ल-य-क-े ख-ल- र-क-म- आ-े क-? ----------------------------- आपल्याकडे खोली रिकामी आहे का? 0
ā--l---aḍē --ōlī rik--- āhē k-? ā--------- k---- r----- ā-- k-- ā-a-y-k-ḍ- k-ō-ī r-k-m- ā-ē k-? ------------------------------- āpalyākaḍē khōlī rikāmī āhē kā?
He reservat una habitació. म--ए- -ोल--आ--्-ित --ली----. म- ए- ख--- आ------ क--- आ--- म- ए- ख-ल- आ-क-ष-त क-ल- आ-े- ---------------------------- मी एक खोली आरक्षित केली आहे. 0
M- ē----hōlī --ak---a---l---hē. M- ē-- k---- ā------- k--- ā--- M- ē-a k-ō-ī ā-a-ṣ-t- k-l- ā-ē- ------------------------------- Mī ēka khōlī ārakṣita kēlī āhē.
El meu nom és Müller. म--- -ा- म-युल----े. म--- न-- म----- आ--- म-झ- न-व म-य-ल- आ-े- -------------------- माझे नाव म्युलर आहे. 0
M-j-- ---a-myula-a--hē. M---- n--- m------ ā--- M-j-ē n-v- m-u-a-a ā-ē- ----------------------- Mājhē nāva myulara āhē.
Necessito una habitació individual. म---एक-बे--असलेली ख-ल---वी आ-े. म-- ए- ब-- अ----- ख--- ह-- आ--- म-ा ए- ब-ड अ-ल-ल- ख-ल- ह-ी आ-े- ------------------------------- मला एक बेड असलेली खोली हवी आहे. 0
M--ā-ēka-b--a-a--l--- -h-l--ha-ī--h-. M--- ē-- b--- a------ k---- h--- ā--- M-l- ē-a b-ḍ- a-a-ē-ī k-ō-ī h-v- ā-ē- ------------------------------------- Malā ēka bēḍa asalēlī khōlī havī āhē.
Necessito una habitació doble. म----क -बल---ड--सल--- खोली-ह-ी--हे. म-- ए- ड------ अ----- ख--- ह-- आ--- म-ा ए- ड-ल-ब-ड अ-ल-ल- ख-ल- ह-ी आ-े- ----------------------------------- मला एक डबल-बेड असलेली खोली हवी आहे. 0
Ma-ā--k- ḍab-l--b-ḍa--s--ē-----ōlī-ha-ī----. M--- ē-- ḍ---------- a------ k---- h--- ā--- M-l- ē-a ḍ-b-l---ē-a a-a-ē-ī k-ō-ī h-v- ā-ē- -------------------------------------------- Malā ēka ḍabala-bēḍa asalēlī khōlī havī āhē.
Quant costa l’habitació per nit? एक- र-त्-ी--ठ--खोल-चे भ--- -ित-? ए-- र--------- ख----- भ--- क---- ए-ा र-त-र-स-ठ- ख-ल-च- भ-ड- क-त-? -------------------------------- एका रात्रीसाठी खोलीचे भाडे किती? 0
Ēk--r-trīsāṭhī --ōl--ē-bhāḍē -itī? Ē-- r--------- k------ b---- k---- Ē-ā r-t-ī-ā-h- k-ō-ī-ē b-ā-ē k-t-? ---------------------------------- Ēkā rātrīsāṭhī khōlīcē bhāḍē kitī?
Voldria una habitació amb bany. मला---ब--ची --य--स-े-ी ख------ी--ह-. म-- ट------ स-- अ----- ख--- ह-- आ--- म-ा ट-ब-थ-ी स-य अ-ल-ल- ख-ल- ह-ी आ-े- ------------------------------------ मला टबबाथची सोय असलेली खोली हवी आहे. 0
M--ā-ṭ------h-----ōya---a-ē---kh------vī--hē. M--- ṭ---------- s--- a------ k---- h--- ā--- M-l- ṭ-b-b-t-a-ī s-y- a-a-ē-ī k-ō-ī h-v- ā-ē- --------------------------------------------- Malā ṭababāthacī sōya asalēlī khōlī havī āhē.
Voldria una habitació amb dutxa. म-ा---व-च- सोय--स--ल- ---ी ह-- -हे. म-- श----- स-- अ----- ख--- ह-- आ--- म-ा श-व-च- स-य अ-ल-ल- ख-ल- ह-ी आ-े- ----------------------------------- मला शॉवरची सोय असलेली खोली हवी आहे. 0
Ma-ā -ŏv--a-ī-s-ya --a-ēlī ---l--ha-ī-ā-ē. M--- ś------- s--- a------ k---- h--- ā--- M-l- ś-v-r-c- s-y- a-a-ē-ī k-ō-ī h-v- ā-ē- ------------------------------------------ Malā śŏvaracī sōya asalēlī khōlī havī āhē.
Puc veure l’habitació? मी ---- -ाहू-शक-- ------ का? म- ख--- प--- श--- / श--- क-- म- ख-ल- प-ह- श-त- / श-त- क-? ---------------------------- मी खोली पाहू शकतो / शकते का? 0
M--k--lī-p-hū---k-------k--- k-? M- k---- p--- ś------ ś----- k-- M- k-ō-ī p-h- ś-k-t-/ ś-k-t- k-? -------------------------------- Mī khōlī pāhū śakatō/ śakatē kā?
Que hi ha garatge aquí? इथे---रेज--हे का? इ-- ग---- आ-- क-- इ-े ग-र-ज आ-े क-? ----------------- इथे गॅरेज आहे का? 0
I--- -ĕ-ē-a --- -ā? I--- g----- ā-- k-- I-h- g-r-j- ā-ē k-? ------------------- Ithē gĕrēja āhē kā?
Hi ha caixa forta aquí? इथे-ति--री --- का? इ-- त----- आ-- क-- इ-े त-ज-र- आ-े क-? ------------------ इथे तिजोरी आहे का? 0
It-----j-rī ā-ē k-? I--- t----- ā-- k-- I-h- t-j-r- ā-ē k-? ------------------- Ithē tijōrī āhē kā?
Que teniu fax? इ-----क-स मश-न-आ-----? इ-- फ---- म--- आ-- क-- इ-े फ-क-स म-ी- आ-े क-? ---------------------- इथे फॅक्स मशीन आहे का? 0
It-ē-p-ĕ--- --ś--- āh---ā? I--- p----- m----- ā-- k-- I-h- p-ĕ-s- m-ś-n- ā-ē k-? -------------------------- Ithē phĕksa maśīna āhē kā?
Va bé, em quedo l’habitació. ठ-क-आह-- -ी ख-ली घे--.-/-घेत-. ठ-- आ--- म- ख--- घ---- / घ---- ठ-क आ-े- म- ख-ल- घ-त-. / घ-त-. ------------------------------ ठीक आहे. मी खोली घेतो. / घेते. 0
Ṭ--k--ā-ē. -ī-k---ī-g----.-- Ghēt-. Ṭ---- ā--- M- k---- g----- / G----- Ṭ-ī-a ā-ē- M- k-ō-ī g-ē-ō- / G-ē-ē- ----------------------------------- Ṭhīka āhē. Mī khōlī ghētō. / Ghētē.
Aquí té les claus. ह--ा ---्--य-. ह--- क-------- ह-य- क-ल-ल-य-. -------------- ह्या किल्ल्या. 0
Hyā -i-ly-. H-- k------ H-ā k-l-y-. ----------- Hyā killyā.
Aquest és el meu equipatge. ह- -ाझे --मा-. ह- म--- स----- ह- म-झ- स-म-न- -------------- हे माझे सामान. 0
Hē m-----sāmāna. H- m---- s------ H- m-j-ē s-m-n-. ---------------- Hē mājhē sāmāna.
A quina hora se serveix l’esmorzar? आ-ण न्याहा-ी-क-ती -ा-ता -े-ा? आ-- न------- क--- व---- द---- आ-ण न-य-ह-र- क-त- व-ज-ा द-त-? ----------------------------- आपण न्याहारी किती वाजता देता? 0
Āp-ṇa --yā------i-- vāj--- d-tā? Ā---- n------- k--- v----- d---- Ā-a-a n-y-h-r- k-t- v-j-t- d-t-? -------------------------------- Āpaṇa n'yāhārī kitī vājatā dētā?
A quina hora se serveix el dinar? आ-ण-----रचे जे---कि-ी--ाज-ा द--ा? आ-- द------ ज--- क--- व---- द---- आ-ण द-प-र-े ज-व- क-त- व-ज-ा द-त-? --------------------------------- आपण दुपारचे जेवण किती वाजता देता? 0
Āp--- -u---a-ē--ēvaṇ--ki---v--a-ā-dētā? Ā---- d------- j----- k--- v----- d---- Ā-a-a d-p-r-c- j-v-ṇ- k-t- v-j-t- d-t-? --------------------------------------- Āpaṇa dupāracē jēvaṇa kitī vājatā dētā?
A quina hora se serveix el sopar? आ-- र-त्-ीचे----ण -ित- -ा--ा--े--? आ-- र------- ज--- क--- व---- द---- आ-ण र-त-र-च- ज-व- क-त- व-ज-ा द-त-? ---------------------------------- आपण रात्रीचे जेवण किती वाजता देता? 0
Āp-ṇa rā-rīc--j--aṇ- k--- ---a---dēt-? Ā---- r------ j----- k--- v----- d---- Ā-a-a r-t-ī-ē j-v-ṇ- k-t- v-j-t- d-t-? -------------------------------------- Āpaṇa rātrīcē jēvaṇa kitī vājatā dētā?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.