Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   mk Во хотел – пристигнување

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [дваесет и седум]

27 [dvayesyet i syedoom]

Во хотел – пристигнување

[Vo khotyel – pristigunoovaњye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Им--е ли е-на сло----- --б-? И---- л- е--- с------- с---- И-а-е л- е-н- с-о-о-н- с-б-? ---------------------------- Имате ли една слободна соба? 0
Imatye l- y---a --o-o-n--soba? I----- l- y---- s------- s---- I-a-y- l- y-d-a s-o-o-n- s-b-? ------------------------------ Imatye li yedna slobodna soba?
He reservat una habitació. Јас р---р-ир-в е----с-ба. Ј-- р--------- е--- с---- Ј-с р-з-р-и-а- е-н- с-б-. ------------------------- Јас резервирав една соба. 0
Ј-s ryez---vi-a- --dna-soba. Ј-- r----------- y---- s---- Ј-s r-e-y-r-i-a- y-d-a s-b-. ---------------------------- Јas ryezyervirav yedna soba.
El meu nom és Müller. М-е-----е-им- е ----р. М---- п------ е М----- М-е-о п-е-и-е е М-л-р- ---------------------- Моето презиме е Милер. 0
M-ye-o pryez-my--y--M-l--r. M----- p-------- y- M------ M-y-t- p-y-z-m-e y- M-l-e-. --------------------------- Moyeto pryezimye ye Milyer.
Necessito una habitació individual. Ми т---- една е--о-р---тна -о--. М- т---- е--- е----------- с---- М- т-е-а е-н- е-н-к-е-е-н- с-б-. -------------------------------- Ми треба една еднокреветна соба. 0
Mi---y--a-y-dn---ed-ok-y-vye------b-. M- t----- y---- y-------------- s---- M- t-y-b- y-d-a y-d-o-r-e-y-t-a s-b-. ------------------------------------- Mi tryeba yedna yednokryevyetna soba.
Necessito una habitació doble. Ми -р-ба--дн- -вокр-в---- с-б-. М- т---- е--- д---------- с---- М- т-е-а е-н- д-о-р-в-т-а с-б-. ------------------------------- Ми треба една двокреветна соба. 0
M---r--ba y-dna ----r-e---t-a---b-. M- t----- y---- d------------ s---- M- t-y-b- y-d-a d-o-r-e-y-t-a s-b-. ----------------------------------- Mi tryeba yedna dvokryevyetna soba.
Quant costa l’habitació per nit? К-л-у---ни соба-а--а -д-а в-ч-р? К---- ч--- с----- з- е--- в----- К-л-у ч-н- с-б-т- з- е-н- в-ч-р- -------------------------------- Колку чини собата за една вечер? 0
Kol--o-chin- -ob-t---a---d-a vye----r? K----- c---- s----- z- y---- v-------- K-l-o- c-i-i s-b-t- z- y-d-a v-e-h-e-? -------------------------------------- Kolkoo chini sobata za yedna vyechyer?
Voldria una habitació amb bany. Јас----с-к-л-/ сакала -д-- соба с--б--а. Ј-- б- с---- / с----- е--- с--- с- б---- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-б- с- б-њ-. ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала една соба со бања. 0
Јa- ---s--a- / -ak--- ---na -oba-so b-њ-. Ј-- b- s---- / s----- y---- s--- s- b---- Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-b- s- b-њ-. ----------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna soba so baњa.
Voldria una habitació amb dutxa. Ј----- --кал-/ -а-а-а -дн- со-а-со-туш. Ј-- б- с---- / с----- е--- с--- с- т--- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-б- с- т-ш- --------------------------------------- Јас би сакал / сакала една соба со туш. 0
Ј-- -- --ka--/ sa-ala y-d-a s--- -o -o-sh. Ј-- b- s---- / s----- y---- s--- s- t----- Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-b- s- t-o-h- ------------------------------------------ Јas bi sakal / sakala yedna soba so toosh.
Puc veure l’habitació? М---- ли-д- -а -ог-ед--м со---а? М---- л- д- ј- п-------- с------ М-ж-м л- д- ј- п-г-е-н-м с-б-т-? -------------------------------- Можам ли да ја погледнам собата? 0
Moʐ---l- d---a-pog--y-d-am -o-ata? M---- l- d- ј- p---------- s------ M-ʐ-m l- d- ј- p-g-l-e-n-m s-b-t-? ---------------------------------- Moʐam li da јa pogulyednam sobata?
Que hi ha garatge aquí? И-- ли--вде --р-жа? И-- л- о--- г------ И-а л- о-д- г-р-ж-? ------------------- Има ли овде гаража? 0
I-a ---ov-ye---ar---? I-- l- o---- g------- I-a l- o-d-e g-a-a-a- --------------------- Ima li ovdye guaraʐa?
Hi ha caixa forta aquí? И-а-л--овд---еф? И-- л- о--- с--- И-а л- о-д- с-ф- ---------------- Има ли овде сеф? 0
I-a li -v------ef? I-- l- o---- s---- I-a l- o-d-e s-e-? ------------------ Ima li ovdye syef?
Que teniu fax? Има л--о--- -а--? И-- л- о--- ф---- И-а л- о-д- ф-к-? ----------------- Има ли овде факс? 0
I---li----ye ---s? I-- l- o---- f---- I-a l- o-d-e f-k-? ------------------ Ima li ovdye faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Д-бро- -е-ја з-мам --бата. Д----- ќ- ј- з---- с------ Д-б-о- ќ- ј- з-м-м с-б-т-. -------------------------- Добро, ќе ја земам собата. 0
Do-ro,-kj-e ----y-m-m-s-ba--. D----- k--- ј- z----- s------ D-b-o- k-y- ј- z-e-a- s-b-t-. ----------------------------- Dobro, kjye јa zyemam sobata.
Aquí té les claus. Еве-г- к-уче--те. Е-- г- к--------- Е-е г- к-у-е-и-е- ----------------- Еве ги клучевите. 0
Ye------- -l-o----vi-y-. Y---- g-- k------------- Y-v-e g-i k-o-c-y-v-t-e- ------------------------ Yevye gui kloochyevitye.
Aquest és el meu equipatge. Еве-го мо-о- ба-а-. Е-- г- м---- б----- Е-е г- м-ј-т б-г-ж- ------------------- Еве го мојот багаж. 0
Yevye--u- m-јot----u--. Y---- g-- m---- b------ Y-v-e g-o m-ј-t b-g-a-. ----------------------- Yevye guo moјot baguaʐ.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В--к-лк- -а--т---п-----ко-? В- к---- ч---- е п--------- В- к-л-у ч-с-т е п-ј-д-к-т- --------------------------- Во колку часот е појадокот? 0
Vo ko------ha-ot -- ---a----t? V- k----- c----- y- p--------- V- k-l-o- c-a-o- y- p-ј-d-k-t- ------------------------------ Vo kolkoo chasot ye poјadokot?
A quina hora se serveix el dinar? В- ко-ку часо------чек-т? В- к---- ч---- е р------- В- к-л-у ч-с-т е р-ч-к-т- ------------------------- Во колку часот е ручекот? 0
Vo k--ko---h--ot------oc-----t? V- k----- c----- y- r---------- V- k-l-o- c-a-o- y- r-o-h-e-o-? ------------------------------- Vo kolkoo chasot ye roochyekot?
A quina hora se serveix el sopar? Во-колку ча--- е в-------? В- к---- ч---- е в-------- В- к-л-у ч-с-т е в-ч-р-т-? -------------------------- Во колку часот е вечерата? 0
V- --l--o---asot-ye ---c----at-? V- k----- c----- y- v----------- V- k-l-o- c-a-o- y- v-e-h-e-a-a- -------------------------------- Vo kolkoo chasot ye vyechyerata?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.