Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   hy In the hotel – Arrival

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [քսանյոթ]

27 [k’sanyot’]

In the hotel – Arrival

[hyuranots’i zhamanum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ա-ա- սեն--- ո-նե-ք: Ա--- ս----- ո------ Ա-ա- ս-ն-ա- ո-ն-՞-: ------------------- Ազատ սենյակ ունե՞ք: 0
A-at -e--a- --e՞-’ A--- s----- u----- A-a- s-n-a- u-e-k- ------------------ Azat senyak une՞k’
He reservat una habitació. Ես-ս-նյ-կ-ե- պ-տվ--ե-: Ե- ս----- ե- պ-------- Ե- ս-ն-ա- ե- պ-տ-ի-ե-: ---------------------- Ես սենյակ եմ պատվիրել: 0
Ye----nyak -e- p--vi-el Y-- s----- y-- p------- Y-s s-n-a- y-m p-t-i-e- ----------------------- Yes senyak yem patvirel
El meu nom és Müller. Իմ-ա-ու-- Մ--ւլ-ե---: Ի- ա----- Մ------- է- Ի- ա-ո-ն- Մ-ո-լ-ե- է- --------------------- Իմ անունը Մյուլլեր է: 0
Im ----- -y-l-er-e I- a---- M------ e I- a-u-y M-u-l-r e ------------------ Im anuny Myuller e
Necessito una habitació individual. Ին--մ-կտ----ոց ս--յ---է հ---ավոր: Ի-- մ--------- ս----- է հ-------- Ի-ձ մ-կ-ե-ա-ո- ս-ն-ա- է հ-ր-ա-ո-: --------------------------------- Ինձ մեկտեղանոց սենյակ է հարկավոր: 0
In----------an--s’ sen-ak - -arkav-r I--- m------------ s----- e h------- I-d- m-k-e-h-n-t-’ s-n-a- e h-r-a-o- ------------------------------------ Indz mekteghanots’ senyak e harkavor
Necessito una habitació doble. Ին--ե-կ-- տե--նոց--ե-յ---է-հա-----ր: Ի-- ե---- տ------ ս----- է հ-------- Ի-ձ ե-կ-ւ տ-ղ-ն-ց ս-ն-ա- է հ-ր-ա-ո-: ------------------------------------ Ինձ երկու տեղանոց սենյակ է հարկավոր: 0
I--z----k--t-g-anots’ -eny-k - --rk---r I--- y---- t--------- s----- e h------- I-d- y-r-u t-g-a-o-s- s-n-a- e h-r-a-o- --------------------------------------- Indz yerku teghanots’ senyak e harkavor
Quant costa l’habitació per nit? Ի-նչ-ար-- սե--ակը -ե- գիշե--ա--ամար: Ի--- ա--- ս------ մ-- գ------ հ----- Ի-ն- ա-ժ- ս-ն-ա-ը մ-կ գ-շ-ր-ա հ-մ-ր- ------------------------------------ Ի՞նչ արժե սենյակը մեկ գիշերվա համար: 0
I----’ arz-- --n--k----k g-she--- --mar I----- a---- s------ m-- g------- h---- I-n-h- a-z-e s-n-a-y m-k g-s-e-v- h-m-r --------------------------------------- I՞nch’ arzhe senyaky mek gisherva hamar
Voldria una habitació amb bany. Ես -----մ-ե--լո--րանով--ե-յ--: Ե- ո----- ե- լ-------- ս------ Ե- ո-զ-ւ- ե- լ-գ-ր-ն-վ ս-ն-ա-: ------------------------------ Ես ուզում եմ լոգարանով սենյակ: 0
Ye--u--m --- --g--a-o- sen--k Y-- u--- y-- l-------- s----- Y-s u-u- y-m l-g-r-n-v s-n-a- ----------------------------- Yes uzum yem logaranov senyak
Voldria una habitació amb dutxa. Ես-----ւ--եմ --ց-ւ-ով------կ: Ե- ո----- ե- ց------- ս------ Ե- ո-զ-ւ- ե- ց-ց-ւ-ո- ս-ն-ա-: ----------------------------- Ես ուզում եմ ցնցուղով սենյակ: 0
Ye--uz-- -e- --’n----ghov-se-yak Y-- u--- y-- t----------- s----- Y-s u-u- y-m t-’-t-’-g-o- s-n-a- -------------------------------- Yes uzum yem ts’nts’ughov senyak
Puc veure l’habitació? Կա-ո-ղ-եմ-սեն--կ--տ--նել: Կ----- ե- ս------ տ------ Կ-ր-՞- ե- ս-ն-ա-ը տ-ս-ե-: ------------------------- Կարո՞ղ եմ սենյակը տեսնել: 0
K--o՞g---em -e---k- t--nel K------ y-- s------ t----- K-r-՞-h y-m s-n-a-y t-s-e- -------------------------- Karo՞gh yem senyaky tesnel
Que hi ha garatge aquí? Ա--տ---ա--ո-նա- կա՞: Ա----- ա------- կ--- Ա-ս-ե- ա-տ-տ-ա- կ-՞- -------------------- Այստեղ ավտոտնակ կա՞: 0
Ayste-h --to-na--k-՞ A------ a------- k-- A-s-e-h a-t-t-a- k-՞ -------------------- Aystegh avtotnak ka՞
Hi ha caixa forta aquí? Այ-տ-- -ա՞ գ-ղտնարան: Ա----- կ-- գ--------- Ա-ս-ե- կ-՞ գ-ղ-ն-ր-ն- --------------------- Այստեղ կա՞ գաղտնարան: 0
Ays-e-h ---------na-an A------ k-- g--------- A-s-e-h k-՞ g-g-t-a-a- ---------------------- Aystegh ka՞ gaghtnaran
Que teniu fax? Այստեղ -ա--ֆ-քս: Ա----- կ-- ֆ---- Ա-ս-ե- կ-՞ ֆ-ք-: ---------------- Այստեղ կա՞ ֆաքս: 0
A-st-g- k-- f--’s A------ k-- f---- A-s-e-h k-՞ f-k-s ----------------- Aystegh ka՞ fak’s
Va bé, em quedo l’habitació. Լ--,-ե- վե---ո---ե---յս----յակը: Լ--- ե- վ------- ե- ա-- ս------- Լ-վ- ե- վ-ր-ն-ւ- ե- ա-ս ս-ն-ա-ը- -------------------------------- Լավ, ես վերցնում եմ այս սենյակը: 0
Lav--y-s-----s-n--------ys -e-y--y L--- y-- v-------- y-- a-- s------ L-v- y-s v-r-s-n-m y-m a-s s-n-a-y ---------------------------------- Lav, yes verts’num yem ays senyaky
Aquí té les claus. Այ-տեղ-բանալինն--- են: Ա----- բ---------- ե-- Ա-ս-ե- բ-ն-լ-ն-ե-ն ե-: ---------------------- Այստեղ բանալիններն են: 0
A-s-eg--b-nal-n-e-- y-n A------ b---------- y-- A-s-e-h b-n-l-n-e-n y-n ----------------------- Aystegh banalinnern yen
Aquest és el meu equipatge. Այս-ե- -մ ճամպ---կն-ր- են: Ա----- ի- ճ----------- ե-- Ա-ս-ե- ի- ճ-մ-ր-ւ-ն-ր- ե-: -------------------------- Այստեղ իմ ճամպրուկներն են: 0
Ays---h ---c--m----nern-yen A------ i- c----------- y-- A-s-e-h i- c-a-p-u-n-r- y-n --------------------------- Aystegh im champruknern yen
A quina hora se serveix l’esmorzar? Ժ--ը քանիսի՞ն-է ---ա--շ-: Ժ--- ք------- է ն-------- Ժ-մ- ք-ն-ս-՞- է ն-խ-ճ-շ-: ------------------------- Ժամը քանիսի՞ն է նախաճաշը: 0
Z--my ------i՞n e--akha--a-hy Z---- k-------- e n---------- Z-a-y k-a-i-i-n e n-k-a-h-s-y ----------------------------- Zhamy k’anisi՞n e nakhachashy
A quina hora se serveix el dinar? Ժա-ը-ք--իս-՞--է ---ը: Ժ--- ք------- է ճ---- Ժ-մ- ք-ն-ս-՞- է ճ-շ-: --------------------- Ժամը քանիսի՞ն է ճաշը: 0
Zh-my -’-nisi-n-- chashy Z---- k-------- e c----- Z-a-y k-a-i-i-n e c-a-h- ------------------------ Zhamy k’anisi՞n e chashy
A quina hora se serveix el sopar? Ժ--- --նի--՞----ըն---քը: Ժ--- ք------- է ը------- Ժ-մ- ք-ն-ս-՞- է ը-թ-ի-ը- ------------------------ Ժամը քանիսի՞ն է ընթրիքը: 0
Z-a-y-k--n-s-՞n-- yn--r-k-y Z---- k-------- e y-------- Z-a-y k-a-i-i-n e y-t-r-k-y --------------------------- Zhamy k’anisi՞n e ynt’rik’y

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.