Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   es Una visita por la ciudad

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [cuarenta y dos]

Una visita por la ciudad

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ¿E--á----e-t- -- ---ca---------mi---s? ¿---- a------ e- m------ l-- d-------- ¿-s-á a-i-r-o e- m-r-a-o l-s d-m-n-o-? -------------------------------------- ¿Está abierto el mercado los domingos?
Que obre la fira el dilluns? ¿---- --i-r-- -a----i- -o---u-es? ¿---- a------ l- f---- l-- l----- ¿-s-á a-i-r-a l- f-r-a l-s l-n-s- --------------------------------- ¿Está abierta la feria los lunes?
Que és oberta l’exposició el dimarts? ¿Es---a-ie-ta la-e-po--ci-n -o--m--te-? ¿---- a------ l- e--------- l-- m------ ¿-s-á a-i-r-a l- e-p-s-c-ó- l-s m-r-e-? --------------------------------------- ¿Está abierta la exposición los martes?
Que el obre zoològic el dimecres? ¿--tá --i-rto-el -o----ic- l-s miér-----? ¿---- a------ e- z-------- l-- m--------- ¿-s-á a-i-r-o e- z-o-ó-i-o l-s m-é-c-l-s- ----------------------------------------- ¿Está abierto el zoológico los miércoles?
Que el obre museu el dijous? ¿Es-- ---ert- el ---eo-los--ue-es? ¿---- a------ e- m---- l-- j------ ¿-s-á a-i-r-o e- m-s-o l-s j-e-e-? ---------------------------------- ¿Está abierto el museo los jueves?
Que la galeria obre el divendres? ¿-st--abi--------gale--a lo--vi-r-e-? ¿---- a------ l- g------ l-- v------- ¿-s-á a-i-r-a l- g-l-r-a l-s v-e-n-s- ------------------------------------- ¿Está abierta la galería los viernes?
Es pot fer fotos? ¿S---u-de- tom-r--o-os? ¿-- p----- t---- f----- ¿-e p-e-e- t-m-r f-t-s- ----------------------- ¿Se pueden tomar fotos?
S’ha de pagar entrada? ¿Hay-que-p--ar-en-r-d-? ¿--- q-- p---- e------- ¿-a- q-e p-g-r e-t-a-a- ----------------------- ¿Hay que pagar entrada?
Quant costa l’entrada? ¿--án---v-l- ---en---d-? ¿------ v--- l- e------- ¿-u-n-o v-l- l- e-t-a-a- ------------------------ ¿Cuánto vale la entrada?
Hi ha descompte per a grups? ¿Ha--de-c--nto -ar- g-u--s? ¿--- d-------- p--- g------ ¿-a- d-s-u-n-o p-r- g-u-o-? --------------------------- ¿Hay descuento para grupos?
Hi ha descompte per als nens? ¿H-- de-c-e-to pa----i-o-? ¿--- d-------- p--- n----- ¿-a- d-s-u-n-o p-r- n-ñ-s- -------------------------- ¿Hay descuento para niños?
Hi ha descompte d’estudiant? ¿H-y d-s----to--ar--e-t-----t-s? ¿--- d-------- p--- e----------- ¿-a- d-s-u-n-o p-r- e-t-d-a-t-s- -------------------------------- ¿Hay descuento para estudiantes?
Què és aquest edifici? ¿Q-----po de-ed---ci- -s----e? ¿--- t--- d- e------- e- é---- ¿-u- t-p- d- e-i-i-i- e- é-t-? ------------------------------ ¿Qué tipo de edificio es éste?
De quan és aquest edifici? ¿-e -a-e----n-o e--es---ed---c-o? ¿-- h--- c----- e- e--- e-------- ¿-e h-c- c-á-t- e- e-t- e-i-i-i-? --------------------------------- ¿De hace cuánto es este edificio?
Qui va construir aquest edifici? ¿Q--é- ----tru-- e-t--edi-ici-? ¿----- c-------- e--- e-------- ¿-u-é- c-n-t-u-ó e-t- e-i-i-i-? ------------------------------- ¿Quién construyó este edificio?
M’interessa l’arquitectura. Me--n-er-s--la-a-q-i-e-t-r-. M- i------- l- a------------ M- i-t-r-s- l- a-q-i-e-t-r-. ---------------------------- Me interesa la arquitectura.
M’interessa l’art. M- -nteres---- a--e. M- i------- e- a---- M- i-t-r-s- e- a-t-. -------------------- Me interesa el arte.
M’interessa la pintura. M--i-t-res- l--p---u-a. M- i------- l- p------- M- i-t-r-s- l- p-n-u-a- ----------------------- Me interesa la pintura.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.