Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   ti ትርኢት ከተማ

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [ኣርብዓንክልተን]

42 [aribi‘anikiliteni]

ትርኢት ከተማ

[tiri’īti ketema]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? እ---ዳጋ-ሰ--ት ክፉ--ድዩ? እቲ ዕዳጋ ሰንበት ክፉት ድዩ? እ- ዕ-ጋ ሰ-በ- ክ-ት ድ-? ------------------- እቲ ዕዳጋ ሰንበት ክፉት ድዩ? 0
i-- -i-----s-n-b--- ---u-------? itī ‘idaga senibeti kifuti diyu? i-ī ‘-d-g- s-n-b-t- k-f-t- d-y-? -------------------------------- itī ‘idaga senibeti kifuti diyu?
Que obre la fira el dilluns? „-----ኑይ --ት-ድዩ? „መሰ“ ሰኑይ ክፉት ድዩ? „-ሰ- ሰ-ይ ክ-ት ድ-? ---------------- „መሰ“ ሰኑይ ክፉት ድዩ? 0
„----- s-n--i ---u-i-----? „mese“ senuyi kifuti diyu? „-e-e- s-n-y- k-f-t- d-y-? -------------------------- „mese“ senuyi kifuti diyu?
Que és oberta l’exposició el dimarts? እ- ምርኢት -ሉስ ክፉት --? እዚ ምርኢት ሰሉስ ክፉት ድዩ? እ- ም-ኢ- ሰ-ስ ክ-ት ድ-? ------------------- እዚ ምርኢት ሰሉስ ክፉት ድዩ? 0
i---m-r---t- --l-s- --fu-i --y-? izī miri’īti selusi kifuti diyu? i-ī m-r-’-t- s-l-s- k-f-t- d-y-? -------------------------------- izī miri’īti selusi kifuti diyu?
Que el obre zoològic el dimecres? ቤት-እ---- -ቡ- --ት --? ቤት እንስሳት ረቡዕ ክፉት ድዩ? ቤ- እ-ስ-ት ረ-ዕ ክ-ት ድ-? -------------------- ቤት እንስሳት ረቡዕ ክፉት ድዩ? 0
b--i --is--at- re--‘i ---u------u? bēti inisisati rebu‘i kifuti diyu? b-t- i-i-i-a-i r-b-‘- k-f-t- d-y-? ---------------------------------- bēti inisisati rebu‘i kifuti diyu?
Que el obre museu el dijous? ቤተ-መዘክ---ሙ----ት---? ቤተ-መዘክር ሓሙስ ክፉት ድዩ? ቤ---ዘ-ር ሓ-ስ ክ-ት ድ-? ------------------- ቤተ-መዘክር ሓሙስ ክፉት ድዩ? 0
b-t--m-z-k-ri -̣----i -ifuti -i-u? bēte-mezekiri h-amusi kifuti diyu? b-t---e-e-i-i h-a-u-i k-f-t- d-y-? ---------------------------------- bēte-mezekiri ḥamusi kifuti diyu?
Que la galeria obre el divendres? ጋለ-ያ ዓ-ቢ---- --? ጋለርያ ዓርቢ ክፉት ድዩ? ጋ-ር- ዓ-ቢ ክ-ት ድ-? ---------------- ጋለርያ ዓርቢ ክፉት ድዩ? 0
g--eri---‘a-ibī--i-u-i--i--? galeriya ‘aribī kifuti diyu? g-l-r-y- ‘-r-b- k-f-t- d-y-? ---------------------------- galeriya ‘aribī kifuti diyu?
Es pot fer fotos? ፎቶ-----ል---ቐድ ድዩ? ፎቶ ከተልዕል ይፍቐድ ድዩ? ፎ- ከ-ል-ል ይ-ቐ- ድ-? ----------------- ፎቶ ከተልዕል ይፍቐድ ድዩ? 0
f------t----i-i --f-k-’edi-di--? foto keteli‘ili yifik-’edi diyu? f-t- k-t-l-‘-l- y-f-k-’-d- d-y-? -------------------------------- foto keteli‘ili yifiḵ’edi diyu?
S’ha de pagar entrada? መእ-ዊ ክት-ፍል-ግ-ን-ዲ- ? መእተዊ ክትከፍል ግድን ዲዩ ? መ-ተ- ክ-ከ-ል ግ-ን ዲ- ? ------------------- መእተዊ ክትከፍል ግድን ዲዩ ? 0
m-’i-e---k-t----i-i---dini -īyu ? me’itewī kitikefili gidini dīyu ? m-’-t-w- k-t-k-f-l- g-d-n- d-y- ? --------------------------------- me’itewī kitikefili gidini dīyu ?
Quant costa l’entrada? መእተ---ን-- --ዋግኡ? መእተዊ ክንደይ ዩ ዋግኡ? መ-ተ- ክ-ደ- ዩ ዋ-ኡ- ---------------- መእተዊ ክንደይ ዩ ዋግኡ? 0
m---tewī k-n-de-i -u----i-u? me’itewī kinideyi yu wagi’u? m-’-t-w- k-n-d-y- y- w-g-’-? ---------------------------- me’itewī kinideyi yu wagi’u?
Hi ha descompte per a grups? ንጉ-ብ---ዳል -ጋ -ሎ ዶ? ንጉሩብ ምግዳል ዋጋ ኣሎ ዶ? ን-ሩ- ም-ዳ- ዋ- ኣ- ዶ- ------------------ ንጉሩብ ምግዳል ዋጋ ኣሎ ዶ? 0
n-g--ub- mi---a-i------a----o? nigurubi migidali waga alo do? n-g-r-b- m-g-d-l- w-g- a-o d-? ------------------------------ nigurubi migidali waga alo do?
Hi ha descompte per als nens? ም-------ን--ዑ----? ምግዳል-ዋጋ ንቆልዑኣሎ ዩ? ም-ዳ---ጋ ን-ል-ኣ- ዩ- ----------------- ምግዳል-ዋጋ ንቆልዑኣሎ ዩ? 0
mig---l--wa-a--ik---i‘u’alo -u? migidali-waga nik’oli‘u’alo yu? m-g-d-l---a-a n-k-o-i-u-a-o y-? ------------------------------- migidali-waga nik’oli‘u’alo yu?
Hi ha descompte d’estudiant? ምግ-ል--ጋ---መ---ኣ--ዩ-? ምግዳል-ዋጋ ንተመሃሮ ኣሎ ዩ ? ም-ዳ---ጋ ን-መ-ሮ ኣ- ዩ ? -------------------- ምግዳል-ዋጋ ንተመሃሮ ኣሎ ዩ ? 0
mig-d--i----- ----me-a----lo--u-? migidali-waga nitemeharo alo yu ? m-g-d-l---a-a n-t-m-h-r- a-o y- ? --------------------------------- migidali-waga nitemeharo alo yu ?
Què és aquest edifici? እ-ታ- --ነ- --- እ- --? እንታይ ዓይነት ህንጻ እዩ እዚ? እ-ታ- ዓ-ነ- ህ-ጻ እ- እ-? -------------------- እንታይ ዓይነት ህንጻ እዩ እዚ? 0
inita-- --y--e-i -i----’a---u i--? initayi ‘ayineti hinits’a iyu izī? i-i-a-i ‘-y-n-t- h-n-t-’- i-u i-ī- ---------------------------------- initayi ‘ayineti hinits’a iyu izī?
De quan és aquest edifici? እዚ ህ-- --ደይ------ይ-? እዚ ህንጻ ክንደይ ዓመት ገይሩ? እ- ህ-ጻ ክ-ደ- ዓ-ት ገ-ሩ- -------------------- እዚ ህንጻ ክንደይ ዓመት ገይሩ? 0
iz- -in----a-----d--i -a-eti g-y--u? izī hinits’a kinideyi ‘ameti geyiru? i-ī h-n-t-’- k-n-d-y- ‘-m-t- g-y-r-? ------------------------------------ izī hinits’a kinideyi ‘ameti geyiru?
Qui va construir aquest edifici? እ--ህ-ጻ-መን--ዩ-ሰ-ሑዎ? እዚ ህንጻ መን እዩ ሰሪሑዎ? እ- ህ-ጻ መ- እ- ሰ-ሑ-? ------------------ እዚ ህንጻ መን እዩ ሰሪሑዎ? 0
iz--hinits’a ---- iy- se--h-uwo? izī hinits’a meni iyu serīh-uwo? i-ī h-n-t-’- m-n- i-u s-r-h-u-o- -------------------------------- izī hinits’a meni iyu serīḥuwo?
M’interessa l’arquitectura. ኣነ-ብ-----ጻ -ግደስ ኢየ-። ኣነ ብስነ-ህንጻ ይግደስ ኢየ ። ኣ- ብ-ነ-ህ-ጻ ይ-ደ- ኢ- ። -------------------- ኣነ ብስነ-ህንጻ ይግደስ ኢየ ። 0
a-- -is-ne--in---’- -i-i---i -y- ። ane bisine-hinits’a yigidesi īye ። a-e b-s-n---i-i-s-a y-g-d-s- ī-e ። ---------------------------------- ane bisine-hinits’a yigidesi īye ።
M’interessa l’art. ኣነ-ብስነ---ብ ይግደስ-እ--። ኣነ ብስነ-ጥበብ ይግደስ እየ ። ኣ- ብ-ነ-ጥ-ብ ይ-ደ- እ- ። -------------------- ኣነ ብስነ-ጥበብ ይግደስ እየ ። 0
ane--i--n---’--e-i yig--e-i--ye ። ane bisine-t’ibebi yigidesi iye ። a-e b-s-n---’-b-b- y-g-d-s- i-e ። --------------------------------- ane bisine-t’ibebi yigidesi iye ።
M’interessa la pintura. ኣ- ብም----ይ--ስ ኢየ ። ኣነ ብምስእል ይግድስ ኢየ ። ኣ- ብ-ስ-ል ይ-ድ- ኢ- ። ------------------ ኣነ ብምስእል ይግድስ ኢየ ። 0
a-- ----si’il- -ig-d-si-īye ። ane bimisi’ili yigidisi īye ። a-e b-m-s-’-l- y-g-d-s- ī-e ። ----------------------------- ane bimisi’ili yigidisi īye ።

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.