Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   af Stadstoer

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [twee en veertig]

Stadstoer

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? I---ie--------nd-e o--? Is die mark Sondae oop? I- d-e m-r- S-n-a- o-p- ----------------------- Is die mark Sondae oop? 0
Que obre la fira el dilluns? Is-d-e -e-s -a-n-ae-o-p? Is die fees Maandae oop? I- d-e f-e- M-a-d-e o-p- ------------------------ Is die fees Maandae oop? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? Is --e-te-t--nst-ll-ng ------- -o-? Is die tentoonstelling Dinsdae oop? I- d-e t-n-o-n-t-l-i-g D-n-d-e o-p- ----------------------------------- Is die tentoonstelling Dinsdae oop? 0
Que el obre zoològic el dimecres? Is-die --eretu-n W-ensdae -op? Is die dieretuin Woensdae oop? I- d-e d-e-e-u-n W-e-s-a- o-p- ------------------------------ Is die dieretuin Woensdae oop? 0
Que el obre museu el dijous? I---i- ---e-m D-n-er--e---p? Is die museum Donderdae oop? I- d-e m-s-u- D-n-e-d-e o-p- ---------------------------- Is die museum Donderdae oop? 0
Que la galeria obre el divendres? I--di- ---l-r---ry--e --p? Is die gallery Vrydae oop? I- d-e g-l-e-y V-y-a- o-p- -------------------------- Is die gallery Vrydae oop? 0
Es pot fer fotos? Mag m----f----s -ee-? Mag mens foto’s neem? M-g m-n- f-t-’- n-e-? --------------------- Mag mens foto’s neem? 0
S’ha de pagar entrada? Mo----en- to-ga-- ---a--? Moet mens toegang betaal? M-e- m-n- t-e-a-g b-t-a-? ------------------------- Moet mens toegang betaal? 0
Quant costa l’entrada? Hoev--l is -i---oegan-? Hoeveel is die toegang? H-e-e-l i- d-e t-e-a-g- ----------------------- Hoeveel is die toegang? 0
Hi ha descompte per a grups? I- d-a- ’- --slag v---g--e--? Is daar ’n afslag vir groepe? I- d-a- ’- a-s-a- v-r g-o-p-? ----------------------------- Is daar ’n afslag vir groepe? 0
Hi ha descompte per als nens? Is-d-ar ’n--f---g vi---ind---? Is daar ’n afslag vir kinders? I- d-a- ’- a-s-a- v-r k-n-e-s- ------------------------------ Is daar ’n afslag vir kinders? 0
Hi ha descompte d’estudiant? Is----r ’n -fsl-g vi---t---nte? Is daar ’n afslag vir studente? I- d-a- ’- a-s-a- v-r s-u-e-t-? ------------------------------- Is daar ’n afslag vir studente? 0
Què és aquest edifici? W-t-- g-b-u-is-di-? Watse gebou is dit? W-t-e g-b-u i- d-t- ------------------- Watse gebou is dit? 0
De quan és aquest edifici? Ho----- is---- geb--? Hoe oud is die gebou? H-e o-d i- d-e g-b-u- --------------------- Hoe oud is die gebou? 0
Qui va construir aquest edifici? Wi- het---e-geb-- -eb--? Wie het die gebou gebou? W-e h-t d-e g-b-u g-b-u- ------------------------ Wie het die gebou gebou? 0
M’interessa l’arquitectura. E--s--- -----g -n ---i-e-tuur. Ek stel belang in argitektuur. E- s-e- b-l-n- i- a-g-t-k-u-r- ------------------------------ Ek stel belang in argitektuur. 0
M’interessa l’art. Ek--t-- be-a-g-in-ku-s. Ek stel belang in kuns. E- s-e- b-l-n- i- k-n-. ----------------------- Ek stel belang in kuns. 0
M’interessa la pintura. E- ------e-----in-s-----r-u-s. Ek stel belang in skilderkuns. E- s-e- b-l-n- i- s-i-d-r-u-s- ------------------------------ Ek stel belang in skilderkuns. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.