Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   hy տեսարժան վայրերի դիտում

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [քառասուներկու]

42 [k’arrasunerku]

տեսարժան վայրերի դիտում

[tesarzhan vayreri ditum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Շ-ւկ-- կ----ի-օ--ր---աց--: Շ_____ կ_____ օ____ բ__ է_ Շ-ւ-ա- կ-ր-կ- օ-ե-ը բ-ց է- -------------------------- Շուկան կիրակի օրերը բաց է: 0
Sh-----kira-- o-ery-b--s’-e S_____ k_____ o____ b____ e S-u-a- k-r-k- o-e-y b-t-’ e --------------------------- Shukan kiraki orery bats’ e
Que obre la fira el dilluns? Տոնավա--ռը ---ա-- -ր--ը -աց-է: Տ_________ կ_____ օ____ բ__ է_ Տ-ն-վ-ճ-ռ- կ-ր-կ- օ-ե-ը բ-ց է- ------------------------------ Տոնավաճառը կիրակի օրերը բաց է: 0
T-na--c---r- k-r-k- -r--y b---’-e T___________ k_____ o____ b____ e T-n-v-c-a-r- k-r-k- o-e-y b-t-’ e --------------------------------- Tonavacharry kiraki orery bats’ e
Que és oberta l’exposició el dimarts? Ցուցա-ան-եսը ----շաբթի------աց-է: Ց___________ ե________ օ__ բ__ է_ Ց-ւ-ա-ա-դ-ս- ե-ե-շ-բ-ի օ-ը բ-ց է- --------------------------------- Ցուցահանդեսը երեքշաբթի օրը բաց է: 0
T---t-’ahande-y-y-rek---abt’----- -a----e T______________ y____________ o__ b____ e T-’-t-’-h-n-e-y y-r-k-s-a-t-i o-y b-t-’ e ----------------------------------------- Ts’uts’ahandesy yerek’shabt’i ory bats’ e
Que el obre zoològic el dimecres? Կե-դ-նաբանա--ն-----ն չո-------- օ-ը--աց-է: Կ_____________ ա____ չ_________ օ__ բ__ է_ Կ-ն-ա-ա-ա-ա-ա- ա-գ-ն չ-ր-ք-ա-թ- օ-ը բ-ց է- ------------------------------------------ Կենդանաբանական այգին չորեքշաբթի օրը բաց է: 0
Ke-d-n----ak-n a---n -h-----k’----t-i -ry--ats’-e K_____________ a____ c_______________ o__ b____ e K-n-a-a-a-a-a- a-g-n c-’-o-e-’-h-b-’- o-y b-t-’ e ------------------------------------------------- Kendanabanakan aygin ch’vorek’shabt’i ory bats’ e
Que el obre museu el dijous? Թան-արա----ի--շ--թ--օ---բ-- է: Թ________ հ________ օ__ բ__ է_ Թ-ն-ա-ա-ը հ-ն-շ-բ-ի օ-ը բ-ց է- ------------------------------ Թանգարանը հինգշաբթի օրը բաց է: 0
T’-nga-any -ing------i-o-- ba-s’ e T_________ h__________ o__ b____ e T-a-g-r-n- h-n-s-a-t-i o-y b-t-’ e ---------------------------------- T’angarany hingshabt’i ory bats’ e
Que la galeria obre el divendres? Պ--կ-ր-սր-հ- -ւր-ա- --ը բաց -: Պ___________ ո_____ օ__ բ__ է_ Պ-տ-ե-ա-ր-հ- ո-ր-ա- օ-ը բ-ց է- ------------------------------ Պատկերասրահը ուրբաթ օրը բաց է: 0
P--ke--sra-y ur---’--r--b-ts--e P___________ u_____ o__ b____ e P-t-e-a-r-h- u-b-t- o-y b-t-’ e ------------------------------- Patkerasrahy urbat’ ory bats’ e
Es pot fer fotos? Թույ--տր----մ է -ո-սա-կա-ե-: Թ____________ է լ___________ Թ-ւ-լ-տ-վ-ւ-մ է լ-ւ-ա-կ-ր-լ- ---------------------------- Թույլատրվու՞մ է լուսանկարել: 0
T------rvu՞m e -u-an-ar-l T___________ e l_________ T-u-l-t-v-՞- e l-s-n-a-e- ------------------------- T’uylatrvu՞m e lusankarel
S’ha de pagar entrada? Մու-ք- -ճա-ով-՞-է: Մ_____ վ_______ է_ Մ-ւ-ք- վ-ա-ո-ի- է- ------------------ Մուտքը վճարովի՞ է: 0
Mutk-- -cha-ovi- e M_____ v________ e M-t-’- v-h-r-v-՞ e ------------------ Mutk’y vcharovi՞ e
Quant costa l’entrada? Ո---՞ն----ոմ-ի ա---քը: Ո_____ է տ____ ա______ Ո-ք-՞- է տ-մ-ի ա-ժ-ք-: ---------------------- Որքա՞ն է տոմսի արժեքը: 0
Vo-k-a՞n e --msi----he-’y V_______ e t____ a_______ V-r-’-՞- e t-m-i a-z-e-’- ------------------------- Vork’a՞n e tomsi arzhek’y
Hi ha descompte per a grups? Զ--- --՞ -----ի---մա-: Զ___ կ__ խ_____ հ_____ Զ-ղ- կ-՞ խ-բ-ր- հ-մ-ր- ---------------------- Զեղչ կա՞ խմբերի համար: 0
Z-ghc-’ k-- k--ber- -am-r Z______ k__ k______ h____ Z-g-c-’ k-՞ k-m-e-i h-m-r ------------------------- Zeghch’ ka՞ khmberi hamar
Hi ha descompte per als nens? Զ--չ -ա՞ ----ան-----ամա-: Զ___ կ__ ե________ հ_____ Զ-ղ- կ-՞ ե-ե-ա-ե-ի հ-մ-ր- ------------------------- Զեղչ կա՞ երեխաների համար: 0
Zeg--h’-k-- -erek-ane-- --m-r Z______ k__ y__________ h____ Z-g-c-’ k-՞ y-r-k-a-e-i h-m-r ----------------------------- Zeghch’ ka՞ yerekhaneri hamar
Hi ha descompte d’estudiant? Զ--չ կ-՞-ո-ս---ղն-րի--ա-ա-: Զ___ կ__ ո__________ հ_____ Զ-ղ- կ-՞ ո-ս-ն-ղ-ե-ի հ-մ-ր- --------------------------- Զեղչ կա՞ ուսանողների համար: 0
Z--hch’-ka՞ us-n-g------ha-ar Z______ k__ u__________ h____ Z-g-c-’ k-՞ u-a-o-h-e-i h-m-r ----------------------------- Zeghch’ ka՞ usanoghneri hamar
Què és aquest edifici? Ս- ի--չ կ---ւ-ց է: Ս_ ի___ կ______ է_ Ս- ի-ն- կ-ռ-ւ-ց է- ------------------ Սա ի՞նչ կառույց է: 0
Sa ---ch’ ---r-yt---e S_ i_____ k________ e S- i-n-h- k-r-u-t-’ e --------------------- Sa i՞nch’ karruyts’ e
De quan és aquest edifici? Ք-նի--տա-ե-ան է---ս-շ-նքը: Ք____ տ______ է ա__ շ_____ Ք-ն-՞ տ-ր-կ-ն է ա-ս շ-ն-ը- -------------------------- Քանի՞ տարեկան է այս շենքը: 0
K---i՞-t---k-n e-ays --en--y K_____ t______ e a__ s______ K-a-i- t-r-k-n e a-s s-e-k-y ---------------------------- K’ani՞ tarekan e ays shenk’y
Qui va construir aquest edifici? Ո՞- է-կառո-ցե---յս-շ-ն-ը: Ո__ է կ_______ ա__ շ_____ Ո-վ է կ-ռ-ւ-ե- ա-ս շ-ն-ը- ------------------------- Ո՞վ է կառուցել այս շենքը: 0
V--- ----r---s-ye--ay--sh--k-y V___ e k__________ a__ s______ V-՞- e k-r-u-s-y-l a-s s-e-k-y ------------------------------ VO՞v e karruts’yel ays shenk’y
M’interessa l’arquitectura. Ե- -ե--ք-քրվո-- եմ ճար---ա---ու---մ-: Ե_ հ___________ ե_ ճ_________________ Ե- հ-տ-ք-ք-վ-ւ- ե- ճ-ր-ա-ա-ե-ո-թ-ա-բ- ------------------------------------- Ես հետաքրքրվում եմ ճարտարապետությամբ: 0
Yes ----k-r-’-v-- --- ---rt--apetu--y-mb Y__ h____________ y__ c_________________ Y-s h-t-k-r-’-v-m y-m c-a-t-r-p-t-t-y-m- ---------------------------------------- Yes hetak’rk’rvum yem chartarapetut’yamb
M’interessa l’art. Ե- հ--ա---րվու--ե- -րվե-տ--: Ե_ հ___________ ե_ ա________ Ե- հ-տ-ք-ք-վ-ւ- ե- ա-վ-ս-ո-: ---------------------------- Ես հետաքրքրվում եմ արվեստով: 0
Yes--e-a--r-’r-u- -e--ar-e--ov Y__ h____________ y__ a_______ Y-s h-t-k-r-’-v-m y-m a-v-s-o- ------------------------------ Yes hetak’rk’rvum yem arvestov
M’interessa la pintura. Ե---ետ--ր-րվու- եմ---արչ----ամ-: Ե_ հ___________ ե_ ն____________ Ե- հ-տ-ք-ք-վ-ւ- ե- ն-ա-չ-ւ-յ-մ-: -------------------------------- Ես հետաքրքրվում եմ նկարչությամբ: 0
Ye- --ta-’--’-vu- y-- nka-ch--t’---b Y__ h____________ y__ n_____________ Y-s h-t-k-r-’-v-m y-m n-a-c-’-t-y-m- ------------------------------------ Yes hetak’rk’rvum yem nkarch’ut’yamb

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.