Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   bn শহর – ভ্রমণ

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

৪২ [বিয়াল্লিশ]

42 [biẏālliśa]

শহর – ভ্রমণ

[śahara – bhramaṇa]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ব--ার -ি ----ার --ল----ক-? ব---- ক- র----- খ--- থ---- ব-জ-র ক- র-ি-া- খ-ল- থ-ক-? -------------------------- বাজার কি রবিবার খোলা থাকে? 0
b---r--k--r----ār- k---ā--h-kē? b----- k- r------- k---- t----- b-j-r- k- r-b-b-r- k-ō-ā t-ā-ē- ------------------------------- bājāra ki rabibāra khōlā thākē?
Que obre la fira el dilluns? ম--া ক- স---া- --ল-----ে? ম--- ক- স----- খ--- থ---- ম-ল- ক- স-ম-া- খ-ল- থ-ক-? ------------------------- মেলা কি সোমবার খোলা থাকে? 0
M--ā--i s------a-k-ōl- --ākē? M--- k- s------- k---- t----- M-l- k- s-m-b-r- k-ō-ā t-ā-ē- ----------------------------- Mēlā ki sōmabāra khōlā thākē?
Que és oberta l’exposició el dimarts? প--দ----- -ি --্---ার খোল----কে? প-------- ক- ম------- খ--- থ---- প-র-র-শ-ী ক- ম-্-ল-া- খ-ল- থ-ক-? -------------------------------- প্রদর্শনী কি মঙ্গলবার খোলা থাকে? 0
P-a----a-ī -----ṅ-al-bā-a k--l------ē? P--------- k- m---------- k---- t----- P-a-a-ś-n- k- m-ṅ-a-a-ā-a k-ō-ā t-ā-ē- -------------------------------------- Pradarśanī ki maṅgalabāra khōlā thākē?
Que el obre zoològic el dimecres? চ---ি---া-া--ি-ব--ব----ো-া-----? চ---------- ক- ব----- খ--- থ---- চ-ড-ি-া-া-া ক- ব-ধ-া- খ-ল- থ-ক-? -------------------------------- চিড়িয়াখানা কি বুধবার খোলা থাকে? 0
Ciṛ---k-ānā ki-b---ab-------lā th-kē? C---------- k- b-------- k---- t----- C-ṛ-ẏ-k-ā-ā k- b-d-a-ā-a k-ō-ā t-ā-ē- ------------------------------------- Ciṛiẏākhānā ki budhabāra khōlā thākē?
Que el obre museu el dijous? মি---য়া--ব--জ--ু------ব--স্-----র--োল-----ে? ম------- ব- জ----- ক- ব---------- খ--- থ---- ম-উ-ি-া- ব- জ-দ-ঘ- ক- ব-হ-্-ত-ব-র খ-ল- থ-ক-? -------------------------------------------- মিউজিয়াম বা জাদুঘর কি বৃহস্পতিবার খোলা থাকে? 0
Mi----ẏ--a bā j--u-h-ra -i-br̥---pati-ā-a k-ōlā --āk-? M--------- b- j-------- k- b------------- k---- t----- M-'-j-ẏ-m- b- j-d-g-a-a k- b-̥-a-p-t-b-r- k-ō-ā t-ā-ē- ------------------------------------------------------ Mi'ujiẏāma bā jādughara ki br̥haspatibāra khōlā thākē?
Que la galeria obre el divendres? গ--ালার- -া---ত্-প---র-শন- ক--্দ---কি শ-ক-রবা--খো-া---কে? গ------- ব- চ------------- ক------ ক- শ------- খ--- থ---- গ-য-ল-র- ব- চ-ত-র-্-দ-্-ন- ক-ন-দ-র ক- শ-ক-র-া- খ-ল- থ-ক-? --------------------------------------------------------- গ্যালারি বা চিত্রপ্রদর্শনী কেন্দ্র কি শুক্রবার খোলা থাকে? 0
G-ālā----ā--it-apr-dar---ī----d------ś-kr-b-r- ---l----ākē? G------ b- c-------------- k----- k- ś-------- k---- t----- G-ā-ā-i b- c-t-a-r-d-r-a-ī k-n-r- k- ś-k-a-ā-a k-ō-ā t-ā-ē- ----------------------------------------------------------- Gyālāri bā citrapradarśanī kēndra ki śukrabāra khōlā thākē?
Es pot fer fotos? ছবি -ো-া- অনুমতি-আ-- --? ছ-- ত---- অ----- আ-- ক-- ছ-ি ত-ল-র অ-ু-ত- আ-ে ক-? ------------------------ ছবি তোলার অনুমতি আছে কি? 0
Cha-i t--------u--ti āc----i? C---- t----- a------ ā--- k-- C-a-i t-l-r- a-u-a-i ā-h- k-? ----------------------------- Chabi tōlāra anumati āchē ki?
S’ha de pagar entrada? এখ--ে ক--প্-ব------্ক দিত-----? এ---- ক- প----- শ---- দ--- হ--- এ-া-ে ক- প-র-ে- শ-ল-ক দ-ত- হ-ে- ------------------------------- এখানে কি প্রবেশ শুল্ক দিতে হবে? 0
Ē-h-nē -i-pr-bēś- -ul---d-t---a--? Ē----- k- p------ ś---- d--- h---- Ē-h-n- k- p-a-ē-a ś-l-a d-t- h-b-? ---------------------------------- Ēkhānē ki prabēśa śulka ditē habē?
Quant costa l’entrada? প্--েশ শ--্- কত-টাকা? প----- শ---- ক- ট---- প-র-ে- শ-ল-ক ক- ট-ক-? --------------------- প্রবেশ শুল্ক কত টাকা? 0
P-abēś- -u-ka--ata-ṭāk-? P------ ś---- k--- ṭ---- P-a-ē-a ś-l-a k-t- ṭ-k-? ------------------------ Prabēśa śulka kata ṭākā?
Hi ha descompte per a grups? দলের জ-্--কি ---ো -------ে? দ--- জ--- ক- ক--- ছ--- আ--- দ-ে- জ-্- ক- ক-ন- ছ-ড- আ-ে- --------------------------- দলের জন্য কি কোনো ছাড় আছে? 0
Dalē-- j--'ya -i k-n---hāṛ- --hē? D----- j----- k- k--- c---- ā---- D-l-r- j-n-y- k- k-n- c-ā-a ā-h-? --------------------------------- Dalēra jan'ya ki kōnō chāṛa āchē?
Hi ha descompte per als nens? শ--ুদে----্- ক--ক-নো ---় -ছে? শ------ জ--- ক- ক--- ছ--- আ--- শ-শ-দ-র জ-্- ক- ক-ন- ছ-ড- আ-ে- ------------------------------ শিশুদের জন্য কি কোনো ছাড় আছে? 0
Śi--dēra-jan'ya ki--ōn- -------c--? Ś------- j----- k- k--- c---- ā---- Ś-ś-d-r- j-n-y- k- k-n- c-ā-a ā-h-? ----------------------------------- Śiśudēra jan'ya ki kōnō chāṛa āchē?
Hi ha descompte d’estudiant? ব-দ্-ার্-ী--র-/--ি--ষার-থ--ের--ন---কি------ছ-ড় আ-ে? ব------------ / শ------------ জ--- ক- ক--- ছ--- আ--- ব-দ-য-র-থ-দ-র / শ-ক-ষ-র-থ-দ-র জ-্- ক- ক-ন- ছ-ড- আ-ে- ---------------------------------------------------- বিদ্যার্থীদের / শিক্ষার্থীদের জন্য কি কোনো ছাড় আছে? 0
B-dyār-----ra - --kṣ------ē-- ----ya----k-nō -h-ṛa --h-? B------------ / ś------------ j----- k- k--- c---- ā---- B-d-ā-t-ī-ē-a / ś-k-ā-t-ī-ē-a j-n-y- k- k-n- c-ā-a ā-h-? -------------------------------------------------------- Bidyārthīdēra / śikṣārthīdēra jan'ya ki kōnō chāṛa āchē?
Què és aquest edifici? ওই-ব-ড়-ট- কী? ও- ব----- ক-- ও- ব-ড়-ট- ক-? ------------- ওই বাড়িটা কী? 0
Ō---bāṛ-ṭ- kī? Ō-- b----- k-- Ō-i b-ṛ-ṭ- k-? -------------- Ō'i bāṛiṭā kī?
De quan és aquest edifici? ও--ব----- -ত-দ--ে------নো? ও- ব----- ক- দ---- প------ ও- ব-ড়-ট- ক- দ-ন-র প-র-ন-? -------------------------- ওই বাড়িটা কত দিনের পুরোনো? 0
Ō-i--ā---ā-ka-a--i-ēr--pur---? Ō-- b----- k--- d----- p------ Ō-i b-ṛ-ṭ- k-t- d-n-r- p-r-n-? ------------------------------ Ō'i bāṛiṭā kata dinēra purōnō?
Qui va construir aquest edifici? ওই ব-ড়িটা-কে-তৈরী--রে-িল--? ও- ব----- ক- ত--- ক-------- ও- ব-ড়-ট- ক- ত-র- ক-ে-ি-ে-? --------------------------- ওই বাড়িটা কে তৈরী করেছিলেন? 0
Ō-i b------kē t--r--k-rēchi-ē--? Ō-- b----- k- t---- k----------- Ō-i b-ṛ-ṭ- k- t-i-ī k-r-c-i-ē-a- -------------------------------- Ō'i bāṛiṭā kē tairī karēchilēna?
M’interessa l’arquitectura. আ-- স------যশ-ল-প- আ-্রহী-৷ আ-- স------------- আ----- ৷ আ-ি স-থ-প-্-শ-ল-প- আ-্-হ- ৷ --------------------------- আমি স্থাপত্যশিল্পে আগ্রহী ৷ 0
Ā-i -t-āp-tyaś-lpē-āgrahī Ā-- s------------- ā----- Ā-i s-h-p-t-a-i-p- ā-r-h- ------------------------- Āmi sthāpatyaśilpē āgrahī
M’interessa l’art. আ-ি-শিল্পক--য়-আগ্র---৷ আ-- শ-------- আ----- ৷ আ-ি শ-ল-প-ল-য় আ-্-হ- ৷ ---------------------- আমি শিল্পকলায় আগ্রহী ৷ 0
ā-i------k-l-----g--hī ā-- ś---------- ā----- ā-i ś-l-a-a-ā-a ā-r-h- ---------------------- āmi śilpakalāẏa āgrahī
M’interessa la pintura. আ-ি-চ--্-ক--- ----হী ৷ আ-- চ-------- আ----- ৷ আ-ি চ-ত-র-ল-য় আ-্-হ- ৷ ---------------------- আমি চিত্রকলায় আগ্রহী ৷ 0
ām- c-t--ka-ā-a ā---hī ā-- c---------- ā----- ā-i c-t-a-a-ā-a ā-r-h- ---------------------- āmi citrakalāẏa āgrahī

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.