Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   be Экскурсія па горадзе

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [сорак два]

42 [sorak dva]

Экскурсія па горадзе

[Ekskursіya pa goradze]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Ці-ад--ы-- -ы-а--п- ня--ел--? Ц- а------ р---- п- н-------- Ц- а-к-ы-ы р-н-к п- н-д-е-я-? ----------------------------- Ці адкрыты рынак па нядзелях? 0
T-і-ad--y-y---na--p- ny--z---a-h? T-- a------ r---- p- n----------- T-і a-k-y-y r-n-k p- n-a-z-l-a-h- --------------------------------- Tsі adkryty rynak pa nyadzelyakh?
Que obre la fira el dilluns? Ці ад-ры-ы кі---ш--- -ан--з----х? Ц- а------ к----- п- п----------- Ц- а-к-ы-ы к-р-а- п- п-н-д-е-к-х- --------------------------------- Ці адкрыты кірмаш па панядзелках? 0
Tsі -d--y-- -іrma-h pa-pa-y--ze-----? T-- a------ k------ p- p------------- T-і a-k-y-y k-r-a-h p- p-n-a-z-l-a-h- ------------------------------------- Tsі adkryty kіrmash pa panyadzelkakh?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Ці а--р------ы-т-в------ў--р---? Ц- а------- в------ п- а-------- Ц- а-к-ы-а- в-с-а-а п- а-т-р-а-? -------------------------------- Ці адкрытая выстава па аўторках? 0
Ts--a-k-y-aya-v--ta-- -- -uto-kakh? T-- a-------- v------ p- a--------- T-і a-k-y-a-a v-s-a-a p- a-t-r-a-h- ----------------------------------- Tsі adkrytaya vystava pa autorkakh?
Que el obre zoològic el dimecres? Ц- --к--т--з--п-----а ---адах? Ц- а------ з------ п- с------- Ц- а-к-ы-ы з-а-а-к п- с-р-д-х- ------------------------------ Ці адкрыты заапарк па серадах? 0
T-і-ad-ry-y---a-a---pa---ra--k-? T-- a------ z------ p- s-------- T-і a-k-y-y z-a-a-k p- s-r-d-k-? -------------------------------- Tsі adkryty zaapark pa seradakh?
Que el obre museu el dijous? Ці -д-р-т- м---й па чац-ярг--? Ц- а------ м---- п- ч--------- Ц- а-к-ы-ы м-з-й п- ч-ц-я-г-х- ------------------------------ Ці адкрыты музей па чацвяргах? 0
T-- -dkryty-m-z-y--a -h-ts-y--g--h? T-- a------ m---- p- c------------- T-і a-k-y-y m-z-y p- c-a-s-y-r-a-h- ----------------------------------- Tsі adkryty muzey pa chatsvyargakh?
Que la galeria obre el divendres? Ці -д-рыта--г-лерэ---а пятн-ц-х? Ц- а------- г------ п- п-------- Ц- а-к-ы-а- г-л-р-я п- п-т-і-а-? -------------------------------- Ці адкрытая галерэя па пятніцах? 0
T-і a-kr-tay---al-r-----a -y-t--t-a--? T-- a-------- g------- p- p----------- T-і a-k-y-a-a g-l-r-y- p- p-a-n-t-a-h- -------------------------------------- Tsі adkrytaya galereya pa pyatnіtsakh?
Es pot fer fotos? Ці-д--в----- фа---р-ф-в--ь? Ц- д-------- ф------------- Ц- д-з-о-е-а ф-т-г-а-а-а-ь- --------------------------- Ці дазволена фатаграфаваць? 0
Tsі ----o-e-a --t--ra--v-t--? T-- d-------- f-------------- T-і d-z-o-e-a f-t-g-a-a-a-s-? ----------------------------- Tsі dazvolena fatagrafavats’?
S’ha de pagar entrada? Ц--тр-б------ч-а-- у----д? Ц- т---- а-------- у------ Ц- т-э-а а-л-ч-а-ь у-а-о-? -------------------------- Ці трэба аплачваць уваход? 0
Ts- -r-ba -pl-------’-uvak--d? T-- t---- a---------- u------- T-і t-e-a a-l-c-v-t-’ u-a-h-d- ------------------------------ Tsі treba aplachvats’ uvakhod?
Quant costa l’entrada? Ко---і к-ш--е-ў-ах--? К----- к----- ў------ К-л-к- к-ш-у- ў-а-о-? --------------------- Колькі каштуе ўваход? 0
Ko-’-і ---htu- uv-k--d? K----- k------ u------- K-l-k- k-s-t-e u-a-h-d- ----------------------- Kol’kі kashtue uvakhod?
Hi ha descompte per a grups? Ці --ць-с----- для-груп? Ц- ё--- с----- д-- г---- Ц- ё-ц- с-і-к- д-я г-у-? ------------------------ Ці ёсць скідка для груп? 0
Tsі-y--t-’-----ka dl-a g---? T-- y----- s----- d--- g---- T-і y-s-s- s-і-k- d-y- g-u-? ---------------------------- Tsі yosts’ skіdka dlya grup?
Hi ha descompte per als nens? Ц---с---ск---а для--зя--й? Ц- ё--- с----- д-- д------ Ц- ё-ц- с-і-к- д-я д-я-е-? -------------------------- Ці ёсць скідка для дзяцей? 0
T-і -os--’--k---- d--a -z--ts--? T-- y----- s----- d--- d-------- T-і y-s-s- s-і-k- d-y- d-y-t-e-? -------------------------------- Tsі yosts’ skіdka dlya dzyatsey?
Hi ha descompte d’estudiant? Ці ёс------д---д-я --у-эн---? Ц- ё--- с----- д-- с--------- Ц- ё-ц- с-і-к- д-я с-у-э-т-ў- ----------------------------- Ці ёсць скідка для студэнтаў? 0
T-- y--t-’ -kіdk--dl-a-stu--n-a-? T-- y----- s----- d--- s--------- T-і y-s-s- s-і-k- d-y- s-u-e-t-u- --------------------------------- Tsі yosts’ skіdka dlya studentau?
Què és aquest edifici? Ш-о гэт- -- -уды-а-? Ш-- г--- з- б------- Ш-о г-т- з- б-д-н-к- -------------------- Што гэта за будынак? 0
Sht---eta-z--b--yn--? S--- g--- z- b------- S-t- g-t- z- b-d-n-k- --------------------- Shto geta za budynak?
De quan és aquest edifici? К--ь-і-г--о--б-д--к-? К----- г---- б------- К-л-к- г-д-ў б-д-н-у- --------------------- Колькі гадоў будынку? 0
K--’kі gadou --dynk-? K----- g---- b------- K-l-k- g-d-u b-d-n-u- --------------------- Kol’kі gadou budynku?
Qui va construir aquest edifici? Х-- п----ав-- бу-ын--? Х-- п-------- б------- Х-о п-б-д-в-ў б-д-н-к- ---------------------- Хто пабудаваў будынак? 0
K--o -a--d--a--bu-yn--? K--- p-------- b------- K-t- p-b-d-v-u b-d-n-k- ----------------------- Khto pabudavau budynak?
M’interessa l’arquitectura. Я--ікаўл--я-а--і--кт-ра-. Я ц-------- а------------ Я ц-к-ў-ю-я а-х-т-к-у-а-. ------------------------- Я цікаўлюся архітэктурай. 0
Y--t-іk---yu-y----kh-te----a-. Y- t----------- a------------- Y- t-і-a-l-u-y- a-k-і-e-t-r-y- ------------------------------ Ya tsіkaulyusya arkhіtekturay.
M’interessa l’art. Я --каў--с- маст-цтв-м. Я ц-------- м---------- Я ц-к-ў-ю-я м-с-а-т-а-. ----------------------- Я цікаўлюся мастацтвам. 0
Y--t---auly-s-a m-s--tst---. Y- t----------- m----------- Y- t-і-a-l-u-y- m-s-a-s-v-m- ---------------------------- Ya tsіkaulyusya mastatstvam.
M’interessa la pintura. Я ці--ў--с----в-пі---. Я ц-------- ж--------- Я ц-к-ў-ю-я ж-в-п-с-м- ---------------------- Я цікаўлюся жывапісам. 0
Y- tsіk--lyus-a--hyv-p-sa-. Y- t----------- z---------- Y- t-і-a-l-u-y- z-y-a-і-a-. --------------------------- Ya tsіkaulyusya zhyvapіsam.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.