Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   es Conjunciones 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [noventa y seis]

Conjunciones 3

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. (Y-) ---leva----en cua--o-s---- el--esp-r-----. (--- m- l------ e- c----- s---- e- d----------- (-o- m- l-v-n-o e- c-a-t- s-e-a e- d-s-e-t-d-r- ----------------------------------------------- (Yo) me levanto en cuanto suena el despertador.
Em canso tan aviat he d’estudiar. M---i-n-- ca-sado ----en -u--to tengo-----estud-ar. M- s----- c------ /-- e- c----- t---- q-- e-------- M- s-e-t- c-n-a-o /-a e- c-a-t- t-n-o q-e e-t-d-a-. --------------------------------------------------- Me siento cansado /-a en cuanto tengo que estudiar.
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. D--a---de--r-b---- -n cua--o---n-- 60 a-o-. D----- d- t------- e- c----- t---- 6- a---- D-j-r- d- t-a-a-a- e- c-a-t- t-n-a 6- a-o-. ------------------------------------------- Dejaré de trabajar en cuanto tenga 60 años.
Quan li trucareu? ¿----d------a-á (us--d-? ¿------ l------ (------- ¿-u-n-o l-a-a-á (-s-e-)- ------------------------ ¿Cuándo llamará (usted)?
Tan aviat com tingui temps. En-c---to te--a u- -o-en--. E- c----- t---- u- m------- E- c-a-t- t-n-a u- m-m-n-o- --------------------------- En cuanto tenga un momento.
Li truca quan té temps. L-am--- en cu-n-- t-----ti-mp-. L------ e- c----- t---- t------ L-a-a-á e- c-a-t- t-n-a t-e-p-. ------------------------------- Llamará en cuanto tenga tiempo.
Fins quan treballareu? ¿H--ta -u-ndo-v- ---------- -usted-? ¿----- c----- v- a t------- (------- ¿-a-t- c-á-d- v- a t-a-a-a- (-s-e-)- ------------------------------------ ¿Hasta cuándo va a trabajar (usted)?
Treballaré mentre pugui. T-ab--aré --entr-s --ed-. T-------- m------- p----- T-a-a-a-é m-e-t-a- p-e-a- ------------------------- Trabajaré mientras pueda.
Treballaré mentre estigui en bona salut. T-aba-a-é ----t--s--s-- bie--de sal-d. T-------- m------- e--- b--- d- s----- T-a-a-a-é m-e-t-a- e-t- b-e- d- s-l-d- -------------------------------------- Trabajaré mientras esté bien de salud.
Es queda al llit en comptes de treballar. (-l- --tá-en-la c-m---e----z d- t--baj--. (--- e--- e- l- c---- e- v-- d- t-------- (-l- e-t- e- l- c-m-, e- v-z d- t-a-a-a-. ----------------------------------------- (Él) está en la cama, en vez de trabajar.
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. (-l-a) le- el per-ód---,--n--ug-- -e--oci---. (----- l-- e- p--------- e- l---- d- c------- (-l-a- l-e e- p-r-ó-i-o- e- l-g-r d- c-c-n-r- --------------------------------------------- (Ella) lee el periódico, en lugar de cocinar.
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. (É-)-e-t- -- -- b-r---n-luga--de--r-e ------. (--- e--- e- e- b--- e- l---- d- i--- a c---- (-l- e-t- e- e- b-r- e- l-g-r d- i-s- a c-s-. --------------------------------------------- (Él) está en el bar, en lugar de irse a casa.
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. P-r -- -ue yo--é-----) --ve ----. P-- l- q-- y- s-- (--- v--- a---- P-r l- q-e y- s-, (-l- v-v- a-u-. --------------------------------- Por lo que yo sé, (él) vive aquí.
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. P-r lo --e yo-s----- es---a-e-tá-e--e-m-. P-- l- q-- y- s-- s- e----- e--- e------- P-r l- q-e y- s-, s- e-p-s- e-t- e-f-r-a- ----------------------------------------- Por lo que yo sé, su esposa está enferma.
Pel que jo sé, ell està a l’atur. P-r -o -ue y- sé--(él- -o ti--e t-ab-jo. P-- l- q-- y- s-- (--- n- t---- t------- P-r l- q-e y- s-, (-l- n- t-e-e t-a-a-o- ---------------------------------------- Por lo que yo sé, (él) no tiene trabajo.
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. (--- -e-q-----dorm-do, -i n-- -ab----l---ado-a-ti-m--. (--- m- q---- d------- s- n-- h----- l------ a t------ (-o- m- q-e-é d-r-i-o- s- n-, h-b-í- l-e-a-o a t-e-p-. ------------------------------------------------------ (Yo) me quedé dormido, si no, habría llegado a tiempo.
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. (-o--p-r-í-e--au------ -i n-- habrí- l-e-ad--a-tie-po. (--- p---- e- a------- s- n-- h----- l------ a t------ (-o- p-r-í e- a-t-b-s- s- n-, h-b-í- l-e-a-o a t-e-p-. ------------------------------------------------------ (Yo) perdí el autobús, si no, habría llegado a tiempo.
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. No e--o-t-é -- -amino- -- n-- h-b-í- lle--do - ti--p-. N- e------- e- c------ s- n-- h----- l------ a t------ N- e-c-n-r- e- c-m-n-, s- n-, h-b-í- l-e-a-o a t-e-p-. ------------------------------------------------------ No encontré el camino, si no, habría llegado a tiempo.

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...