Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   kk City tour

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [қырық екі]

42 [qırıq eki]

City tour

[Qala işine ékskwrsïya]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Баз-- же---н---- ашы--п-? Б---- ж--------- а--- п-- Б-з-р ж-к-е-б-д- а-ы- п-? ------------------------- Базар жексенбіде ашық па? 0
B-za- -ek--n--de -şı- pa? B---- j--------- a--- p-- B-z-r j-k-e-b-d- a-ı- p-? ------------------------- Bazar jeksenbide aşıq pa?
Que obre la fira el dilluns? Ж---ең-- -----н-іде ---қ --? Ж------- д--------- а--- п-- Ж-р-е-к- д-й-е-б-д- а-ы- п-? ---------------------------- Жәрмеңке дүйсенбіде ашық па? 0
Jä-----e--ü-se---de----q -a? J------- d--------- a--- p-- J-r-e-k- d-y-e-b-d- a-ı- p-? ---------------------------- Järmeñke düysenbide aşıq pa?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Кө-ме ---с-нбі-е ---- п-? К---- с--------- а--- п-- К-р-е с-й-е-б-д- а-ы- п-? ------------------------- Көрме сейсенбіде ашық па? 0
K-r---s-yse-bi---a-ı- p-? K---- s--------- a--- p-- K-r-e s-y-e-b-d- a-ı- p-? ------------------------- Körme seysenbide aşıq pa?
Que el obre zoològic el dimecres? Зоо--қ сәр-енбіде аш-қ --? З----- с--------- а--- п-- З-о-а- с-р-е-б-д- а-ы- п-? -------------------------- Зообақ сәрсенбіде ашық па? 0
Z-o-a- --rs-nbide -ş-- -a? Z----- s--------- a--- p-- Z-o-a- s-r-e-b-d- a-ı- p-? -------------------------- Zoobaq särsenbide aşıq pa?
Que el obre museu el dijous? Мұраж-й-б----нб--е -ш-- па? М------ б--------- а--- п-- М-р-ж-й б-й-е-б-д- а-ы- п-? --------------------------- Мұражай бейсенбіде ашық па? 0
M--a--y-be-se-b--e a----pa? M------ b--------- a--- p-- M-r-j-y b-y-e-b-d- a-ı- p-? --------------------------- Murajay beysenbide aşıq pa?
Que la galeria obre el divendres? Га----я жұм--к--і аш-қ--а? Г------ ж--- к--- а--- п-- Г-л-р-я ж-м- к-н- а-ы- п-? -------------------------- Галерея жұма күні ашық па? 0
G--e--y- ---- --ni aşıq p-? G------- j--- k--- a--- p-- G-l-r-y- j-m- k-n- a-ı- p-? --------------------------- Galereya juma küni aşıq pa?
Es pot fer fotos? Су--тк---үсіруге бо-а--а? С------ т------- б--- м-- С-р-т-е т-с-р-г- б-л- м-? ------------------------- Суретке түсіруге бола ма? 0
Swr-t---t---r--- bola --? S------ t------- b--- m-- S-r-t-e t-s-r-g- b-l- m-? ------------------------- Swretke tüsirwge bola ma?
S’ha de pagar entrada? Кір--ақыл- м-? К--- а---- м-- К-р- а-ы-ы м-? -------------- Кіру ақылы ма? 0
Ki-w -q--ı-m-? K--- a---- m-- K-r- a-ı-ı m-? -------------- Kirw aqılı ma?
Quant costa l’entrada? К--- -а--а----ад-? К--- қ---- т------ К-р- қ-н-а т-р-д-? ------------------ Кіру қанша тұрады? 0
K-r- --nşa-----d-? K--- q---- t------ K-r- q-n-a t-r-d-? ------------------ Kirw qanşa turadı?
Hi ha descompte per a grups? То-та--- --ңілдік--ар ма? Т------- ж------- б-- м-- Т-п-а-ғ- ж-ң-л-і- б-р м-? ------------------------- Топтарға жеңілдік бар ма? 0
T----r---jeñil-i- -a- -a? T------- j------- b-- m-- T-p-a-ğ- j-ñ-l-i- b-r m-? ------------------------- Toptarğa jeñildik bar ma?
Hi ha descompte per als nens? Балаларға -е--л--к--ар м-? Б-------- ж------- б-- м-- Б-л-л-р-а ж-ң-л-і- б-р м-? -------------------------- Балаларға жеңілдік бар ма? 0
B-la-a-ğ----ñil-ik --- m-? B-------- j------- b-- m-- B-l-l-r-a j-ñ-l-i- b-r m-? -------------------------- Balalarğa jeñildik bar ma?
Hi ha descompte d’estudiant? Ст-д--т-ер-е-же---ді- ба---а? С----------- ж------- б-- м-- С-у-е-т-е-г- ж-ң-л-і- б-р м-? ----------------------------- Студенттерге жеңілдік бар ма? 0
S--de----rg--jeñ-l-ik-bar --? S----------- j------- b-- m-- S-w-e-t-e-g- j-ñ-l-i- b-r m-? ----------------------------- Stwdentterge jeñildik bar ma?
Què és aquest edifici? Бұл -а---й --мар--? Б-- қ----- ғ------- Б-л қ-н-а- ғ-м-р-т- ------------------- Бұл қандай ғимарат? 0
Bu--qanday ğï----t? B-- q----- ğ------- B-l q-n-a- ğ-m-r-t- ------------------- Bul qanday ğïmarat?
De quan és aquest edifici? Б-- ғим-р--қ--қан-------бол---? Б-- ғ-------- қ---- ж-- б------ Б-л ғ-м-р-т-а қ-н-а ж-л б-л-а-? ------------------------------- Бұл ғимаратқа қанша жыл болған? 0
B-l----arat-- --n-- ----bol--n? B-- ğ-------- q---- j-- b------ B-l ğ-m-r-t-a q-n-a j-l b-l-a-? ------------------------------- Bul ğïmaratqa qanşa jıl bolğan?
Qui va construir aquest edifici? Бұ----ма----ы-к-м са---н? Б-- ғ-------- к-- с------ Б-л ғ-м-р-т-ы к-м с-л-а-? ------------------------- Бұл ғимаратты кім салған? 0
B-- -ï-a-at-ı kim-sal-a-? B-- ğ-------- k-- s------ B-l ğ-m-r-t-ı k-m s-l-a-? ------------------------- Bul ğïmarattı kim salğan?
M’interessa l’arquitectura. М-н----л-- --ері-е---з---мы-. М-- с----- ө------ қ--------- М-н с-у-е- ө-е-і-е қ-з-ғ-м-н- ----------------------------- Мен сәулет өнеріне қызығамын. 0
Men-s-wl---ö--ri-e-q---ğa---. M-- s----- ö------ q--------- M-n s-w-e- ö-e-i-e q-z-ğ-m-n- ----------------------------- Men säwlet önerine qızığamın.
M’interessa l’art. Ме---нер-- қ--ы--мы-. М-- ө----- қ--------- М-н ө-е-г- қ-з-ғ-м-н- --------------------- Мен өнерге қызығамын. 0
Men ö---ge-qı-ı-amın. M-- ö----- q--------- M-n ö-e-g- q-z-ğ-m-n- --------------------- Men önerge qızığamın.
M’interessa la pintura. М-н--ө-к-м -у-е--е қы-----ын. М-- к----- с------ қ--------- М-н к-р-е- с-р-т-е қ-з-ғ-м-н- ----------------------------- Мен көркем суретке қызығамын. 0
Me--k-rk-- s-r-tk--q-zığa--n. M-- k----- s------ q--------- M-n k-r-e- s-r-t-e q-z-ğ-m-n- ----------------------------- Men körkem swretke qızığamın.

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.