Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   bg Разглеждане на града

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [четирийсет и две]

42 [chetiriyset i dve]

Разглеждане на града

[Razglezhdane na grada]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Па-арът о---р-н -и---в---д-ля? Пазарът отворен ли е в неделя? П-з-р-т о-в-р-н л- е в н-д-л-? ------------------------------ Пазарът отворен ли е в неделя? 0
Pa--ry--o--o-e--------v---del-a? Pazaryt otvoren li ye v nedelya? P-z-r-t o-v-r-n l- y- v n-d-l-a- -------------------------------- Pazaryt otvoren li ye v nedelya?
Que obre la fira el dilluns? П-н---ът -тво-е------ в --не------? Панаирът отворен ли е в понеделник? П-н-и-ъ- о-в-р-н л- е в п-н-д-л-и-? ----------------------------------- Панаирът отворен ли е в понеделник? 0
Pa-a--y--otvoren-li y--v--o-ed-----? Panairyt otvoren li ye v ponedelnik? P-n-i-y- o-v-r-n l- y- v p-n-d-l-i-? ------------------------------------ Panairyt otvoren li ye v ponedelnik?
Que és oberta l’exposició el dimarts? И--о-б-т- ---о-ен---- - във-вт-р-ик? Изложбата отворена ли е във вторник? И-л-ж-а-а о-в-р-н- л- е в-в в-о-н-к- ------------------------------------ Изложбата отворена ли е във вторник? 0
I-lo-hb-ta ot--re-a--- -e vyv-v-o----? Izlozhbata otvorena li ye vyv vtornik? I-l-z-b-t- o-v-r-n- l- y- v-v v-o-n-k- -------------------------------------- Izlozhbata otvorena li ye vyv vtornik?
Que el obre zoològic el dimecres? Зо---ркъ- от-ор-- -- --в-с-я-а? Зоопаркът отворен ли е в сряда? З-о-а-к-т о-в-р-н л- е в с-я-а- ------------------------------- Зоопаркът отворен ли е в сряда? 0
Z--park-t-o--or-n-l---e-- -r---a? Zooparkyt otvoren li ye v sryada? Z-o-a-k-t o-v-r-n l- y- v s-y-d-? --------------------------------- Zooparkyt otvoren li ye v sryada?
Que el obre museu el dijous? Муз-я--от--р-н л--е-в-ч--въртък? Музеят отворен ли е в четвъртък? М-з-я- о-в-р-н л- е в ч-т-ъ-т-к- -------------------------------- Музеят отворен ли е в четвъртък? 0
Muzeya- o--or-n-li-ye-- ----v---y-? Muzeyat otvoren li ye v chetvyrtyk? M-z-y-t o-v-r-n l- y- v c-e-v-r-y-? ----------------------------------- Muzeyat otvoren li ye v chetvyrtyk?
Que la galeria obre el divendres? Га-ер-----о-вор-н- ли-е-- -е---? Галерията отворена ли е в петък? Г-л-р-я-а о-в-р-н- л- е в п-т-к- -------------------------------- Галерията отворена ли е в петък? 0
G--e---a-----vo-ena -- ye - ---y-? Galeriyata otvorena li ye v petyk? G-l-r-y-t- o-v-r-n- l- y- v p-t-k- ---------------------------------- Galeriyata otvorena li ye v petyk?
Es pot fer fotos? М-же-ли--- -- с-има? Може ли да се снима? М-ж- л- д- с- с-и-а- -------------------- Може ли да се снима? 0
M---e-l--d--s----ima? Mozhe li da se snima? M-z-e l- d- s- s-i-a- --------------------- Mozhe li da se snima?
S’ha de pagar entrada? Тряб----- да -- ---щ- в--д? Трябва ли да се плаща вход? Т-я-в- л- д- с- п-а-а в-о-? --------------------------- Трябва ли да се плаща вход? 0
Tr-a-va l--da ---pl--------k-od? Tryabva li da se plashcha vkhod? T-y-b-a l- d- s- p-a-h-h- v-h-d- -------------------------------- Tryabva li da se plashcha vkhod?
Quant costa l’entrada? К---о---------х--ъ-? Колко струва входът? К-л-о с-р-в- в-о-ъ-? -------------------- Колко струва входът? 0
K-------ruva v--ody-? Kolko struva vkhodyt? K-l-o s-r-v- v-h-d-t- --------------------- Kolko struva vkhodyt?
Hi ha descompte per a grups? И-а -и намал--ие з-----пи? Има ли намаление за групи? И-а л- н-м-л-н-е з- г-у-и- -------------------------- Има ли намаление за групи? 0
Im- l- -am--eni--z---ru-i? Ima li namalenie za grupi? I-a l- n-m-l-n-e z- g-u-i- -------------------------- Ima li namalenie za grupi?
Hi ha descompte per als nens? И---л- -а---е--е -а -е--? Има ли намаление за деца? И-а л- н-м-л-н-е з- д-ц-? ------------------------- Има ли намаление за деца? 0
Ima-l- na-a-e--e-------s-? Ima li namalenie za detsa? I-a l- n-m-l-n-e z- d-t-a- -------------------------- Ima li namalenie za detsa?
Hi ha descompte d’estudiant? И-а л- -а-а-е--е з----у-е--и? Има ли намаление за студенти? И-а л- н-м-л-н-е з- с-у-е-т-? ----------------------------- Има ли намаление за студенти? 0
Ima-l- -a-aleni---- st-d-n--? Ima li namalenie za studenti? I-a l- n-m-l-n-e z- s-u-e-t-? ----------------------------- Ima li namalenie za studenti?
Què és aquest edifici? К-к-- - т----с---д-? Каква е тази сграда? К-к-а е т-з- с-р-д-? -------------------- Каква е тази сграда? 0
K------- ta-i --r-da? Kakva ye tazi sgrada? K-k-a y- t-z- s-r-d-? --------------------- Kakva ye tazi sgrada?
De quan és aquest edifici? К-л-о --а---е сг-ад-та? Колко стара е сградата? К-л-о с-а-а е с-р-д-т-? ----------------------- Колко стара е сградата? 0
Kol-o-s---a--- -gra--t-? Kolko stara ye sgradata? K-l-o s-a-a y- s-r-d-t-? ------------------------ Kolko stara ye sgradata?
Qui va construir aquest edifici? К---е-по-----л--гр-д-та? Кой е построил сградата? К-й е п-с-р-и- с-р-д-т-? ------------------------ Кой е построил сградата? 0
Ko- -e p---r--l sg-a-a-a? Koy ye postroil sgradata? K-y y- p-s-r-i- s-r-d-t-? ------------------------- Koy ye postroil sgradata?
M’interessa l’arquitectura. А-----и----е--в-м о- а--ит--т-р-. Аз се интересувам от архитектура. А- с- и-т-р-с-в-м о- а-х-т-к-у-а- --------------------------------- Аз се интересувам от архитектура. 0
Az s- in-ere-uva---- ----itekt-ra. Az se interesuvam ot arkhitektura. A- s- i-t-r-s-v-m o- a-k-i-e-t-r-. ---------------------------------- Az se interesuvam ot arkhitektura.
M’interessa l’art. А- -- и--ересува- от из---тво. Аз се интересувам от изкуство. А- с- и-т-р-с-в-м о- и-к-с-в-. ------------------------------ Аз се интересувам от изкуство. 0
A--------e-----am-ot---kus-vo. Az se interesuvam ot izkustvo. A- s- i-t-r-s-v-m o- i-k-s-v-. ------------------------------ Az se interesuvam ot izkustvo.
M’interessa la pintura. Аз--е -нтересу-ам -т жив-п--. Аз се интересувам от живопис. А- с- и-т-р-с-в-м о- ж-в-п-с- ----------------------------- Аз се интересувам от живопис. 0
Az -----t--esu-a---t -hiv--i-. Az se interesuvam ot zhivopis. A- s- i-t-r-s-v-m o- z-i-o-i-. ------------------------------ Az se interesuvam ot zhivopis.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.