Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   te నగర దర్శనం

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [నలభై రెండు]

42 [Nalabhai reṇḍu]

నగర దర్శనం

[Nagara darśanaṁ]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ఆ--వ--- -ా-్--ట--తె--చి-ఉం----ా? ఆ------ మ------- త----- ఉ------- ఆ-ి-ా-ం మ-ర-క-ట- త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- -------------------------------- ఆదివారం మార్కెట్ తెరిచి ఉంటుందా? 0
Ād-vāraṁ-mā-k-- teri-- u--u---? Ā------- m----- t----- u------- Ā-i-ā-a- m-r-e- t-r-c- u-ṭ-n-ā- ------------------------------- Ādivāraṁ mārkeṭ terici uṇṭundā?
Que obre la fira el dilluns? స--వారాలు ---ల---ె-ిచ- ఉం--యా? స-------- స---- త----- ఉ------ స-మ-ా-ా-ు స-త-ు త-ర-చ- ఉ-ట-య-? ------------------------------ సోమవారాలు సంతలు తెరిచి ఉంటాయా? 0
Sōm--ār--- santa-u-te--ci uṇṭ--ā? S--------- s------ t----- u------ S-m-v-r-l- s-n-a-u t-r-c- u-ṭ-y-? --------------------------------- Sōmavārālu santalu terici uṇṭāyā?
Que és oberta l’exposició el dimarts? మంగళవ-ర----ప--ద-్శ-శ-ల-- త----ి-ఉం-ాయా? మ--------- ప------------ త----- ఉ------ మ-గ-వ-ర-ల- ప-ర-ర-శ-శ-ల-ు త-ర-చ- ఉ-ట-య-? --------------------------------------- మంగళవారాలు ప్రదర్శనశాలలు తెరిచి ఉంటాయా? 0
Ma--a---ār--- ----a-śan--ā--l--te-ici--ṇṭ---? M------------ p--------------- t----- u------ M-ṅ-a-a-ā-ā-u p-a-a-ś-n-ś-l-l- t-r-c- u-ṭ-y-? --------------------------------------------- Maṅgaḷavārālu pradarśanaśālalu terici uṇṭāyā?
Que el obre zoològic el dimecres? బు--ార--- జంతు -్-దర్శనశా- త---చి ---ు---? బ-------- జ--- ప---------- త----- ఉ------- బ-ధ-ా-ా-ు జ-త- ప-ర-ర-శ-శ-ల త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- ------------------------------------------ బుధవారాలు జంతు ప్రదర్శనశాల తెరిచి ఉంటుందా? 0
B--h---rālu j--tu-pra--r----śāla te-i-i -ṇ----ā? B---------- j---- p------------- t----- u------- B-d-a-ā-ā-u j-n-u p-a-a-ś-n-ś-l- t-r-c- u-ṭ-n-ā- ------------------------------------------------ Budhavārālu jantu pradarśanaśāla terici uṇṭundā?
Que el obre museu el dijous? గురువ-ర-లు---య-జియం--ె-ి-ి-ఉం---ద-? గ--------- మ------- త----- ఉ------- గ-ర-వ-ర-ల- మ-య-జ-య- త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- ----------------------------------- గురువారాలు మ్యూజియం తెరిచి ఉంటుందా? 0
G-----r--- m-ū--y---terici uṇ-u-d-? G--------- m------- t----- u------- G-r-v-r-l- m-ū-i-a- t-r-c- u-ṭ-n-ā- ----------------------------------- Guruvārālu myūjiyaṁ terici uṇṭundā?
Que la galeria obre el divendres? శ-క్ర--ర-లు-చిత్---ల తెరిచ- ఉ-టు---? శ---------- చ------- త----- ఉ------- శ-క-ర-ా-ా-ు చ-త-ర-ా- త-ర-చ- ఉ-ట-ం-ా- ------------------------------------ శుక్రవారాలు చిత్రశాల తెరిచి ఉంటుందా? 0
Śuk-avār-lu-cit--śā---te--c- u--un--? Ś---------- c-------- t----- u------- Ś-k-a-ā-ā-u c-t-a-ā-a t-r-c- u-ṭ-n-ā- ------------------------------------- Śukravārālu citraśāla terici uṇṭundā?
Es pot fer fotos? ఎవ-ై-- -ొ--లు త-సు-ో-చ్చా? ఎ----- ఫ----- త----------- ఎ-ర-న- ఫ-ట-ల- త-స-క-వ-్-ా- -------------------------- ఎవరైనా ఫొటోలు తేసుకోవచ్చా? 0
Ev--ainā p-o---u t-s-k-v-cc-? E------- p------ t----------- E-a-a-n- p-o-ō-u t-s-k-v-c-ā- ----------------------------- Evarainā phoṭōlu tēsukōvaccā?
S’ha de pagar entrada? ఎవ--నా-ప--వ-శ-ర-సుమ- చ----ి-చా-ా? ఎ----- ప----- ర----- చ----------- ఎ-ర-న- ప-ర-ే- ర-స-మ- చ-ల-ల-ం-ా-ా- --------------------------------- ఎవరైనా ప్రవేశ రుసుము చెల్లించాలా? 0
E-ar---ā----v--a-r---mu-ce-l-n̄--l-? E------- p------ r----- c----------- E-a-a-n- p-a-ē-a r-s-m- c-l-i-̄-ā-ā- ------------------------------------ Evarainā pravēśa rusumu cellin̄cālā?
Quant costa l’entrada? ప్--ేశ --సు----ర -ంత? ప----- ర----- ధ- ఎ--- ప-ర-ే- ర-స-మ- ధ- ఎ-త- --------------------- ప్రవేశ రుసుము ధర ఎంత? 0
Pr-vē-- ---um--d-a-a-en-a? P------ r----- d---- e---- P-a-ē-a r-s-m- d-a-a e-t-? -------------------------- Pravēśa rusumu dhara enta?
Hi ha descompte per a grups? గు----ుగా-వ--్-ే డ-స--ౌ--్ ఎ---ా ---ా? గ-------- వ----- డ-------- ఎ---- ఉ---- గ-ం-ు-ు-ా వ-ళ-త- డ-స-క-ం-్ ఎ-ై-ా ఉ-ద-? -------------------------------------- గుంపులుగా వెళ్తే డిస్కౌంట్ ఎదైనా ఉందా? 0
Gum--lug- v-ḷ-- ḍ-sk---ṭ eda-n--u---? G-------- v---- ḍ------- e----- u---- G-m-u-u-ā v-ḷ-ē ḍ-s-a-ṇ- e-a-n- u-d-? ------------------------------------- Gumpulugā veḷtē ḍiskauṇṭ edainā undā?
Hi ha descompte per als nens? పి--లల-ి-డిస్-ౌ--్-ఎద--ా---దా? ప------- డ-------- ఎ---- ఉ---- ప-ల-ల-క- డ-స-క-ం-్ ఎ-ై-ా ఉ-ద-? ------------------------------ పిల్లలకి డిస్కౌంట్ ఎదైనా ఉందా? 0
Pill-la-i ḍis-auṇṭ ------ un--? P-------- ḍ------- e----- u---- P-l-a-a-i ḍ-s-a-ṇ- e-a-n- u-d-? ------------------------------- Pillalaki ḍiskauṇṭ edainā undā?
Hi ha descompte d’estudiant? వి--య--్---క- ----క--ట్----నా ---ా? వ------------ డ-------- ఎ---- ఉ---- వ-ధ-య-ర-థ-ల-ి డ-స-క-ం-్ ఎ-ై-ా ఉ-ద-? ----------------------------------- విధ్యార్థులకి డిస్కౌంట్ ఎదైనా ఉందా? 0
Vidhy--thu---i-ḍ--ka-ṇ- ----n- u---? V------------- ḍ------- e----- u---- V-d-y-r-h-l-k- ḍ-s-a-ṇ- e-a-n- u-d-? ------------------------------------ Vidhyārthulaki ḍiskauṇṭ edainā undā?
Què és aquest edifici? అది ఏ-భ-ం-ి? అ-- ఏ భ----- అ-ి ఏ భ-ం-ి- ------------ అది ఏ భవంతి? 0
Adi-ē bha--nt-? A-- ē b-------- A-i ē b-a-a-t-? --------------- Adi ē bhavanti?
De quan és aquest edifici? ఆ --ం-ి-ఎ-త ----ి? ఆ భ---- ఎ-- ప----- ఆ భ-ం-ి ఎ-త ప-త-ి- ------------------ ఆ భవంతి ఎంత పాతది? 0
Ā b--v--ti enta pāt--i? Ā b------- e--- p------ Ā b-a-a-t- e-t- p-t-d-? ----------------------- Ā bhavanti enta pātadi?
Qui va construir aquest edifici? ఆ భవం-ి-ి--వరు -ట--ించార-? ఆ భ------ ఎ--- క---------- ఆ భ-ం-ి-ి ఎ-ర- క-్-ి-చ-ర-? -------------------------- ఆ భవంతిని ఎవరు కట్టించారు? 0
Ā-bh-v---in------u --ṭ-i--cāru? Ā b--------- e---- k----------- Ā b-a-a-t-n- e-a-u k-ṭ-i-̄-ā-u- ------------------------------- Ā bhavantini evaru kaṭṭin̄cāru?
M’interessa l’arquitectura. న-క--భవన నిర-మాణశ-స-త్రం--ంట- -ష్-ం న--- భ-- న-------------- అ--- ఇ---- న-క- భ-న న-ర-మ-ణ-ా-్-్-ం అ-ట- ఇ-్-ం ----------------------------------- నాకు భవన నిర్మాణశాస్త్రం అంటే ఇష్టం 0
Nā---bha--n- ni-m---ś--t-aṁ-aṇṭ- i--aṁ N--- b------ n------------- a--- i---- N-k- b-a-a-a n-r-ā-a-ā-t-a- a-ṭ- i-ṭ-ṁ -------------------------------------- Nāku bhavana nirmāṇaśāstraṁ aṇṭē iṣṭaṁ
M’interessa l’art. న-కు-----టే ఇ--టం న--- క----- ఇ---- న-క- క-ల-ట- ఇ-్-ం ----------------- నాకు కళలంటే ఇష్టం 0
N--u ----l-ṇṭ- i--aṁ N--- k-------- i---- N-k- k-ḷ-l-ṇ-ē i-ṭ-ṁ -------------------- Nāku kaḷalaṇṭē iṣṭaṁ
M’interessa la pintura. న-కు ----ర-ే-నం--ంట----్-ం న--- చ--------- అ--- ఇ---- న-క- చ-త-ర-ే-న- అ-ట- ఇ-్-ం -------------------------- నాకు చిత్రలేఖనం అంటే ఇష్టం 0
Nā-u-cit----k-a-aṁ -ṇ---i--aṁ N--- c------------ a--- i---- N-k- c-t-a-ē-h-n-ṁ a-ṭ- i-ṭ-ṁ ----------------------------- Nāku citralēkhanaṁ aṇṭē iṣṭaṁ

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.