Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   el Περιήγηση στην πόλη

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [σαράντα δύο]

42 [saránta dýo]

Περιήγηση στην πόλη

[Periḗgēsē stēn pólē]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Εί-α- ---ι--- η-α-ορ- -ις--υ-ια--ς; Ε---- α------ η α---- τ-- Κ-------- Ε-ν-ι α-ο-χ-ή η α-ο-ά τ-ς Κ-ρ-α-έ-; ----------------------------------- Είναι ανοιχτή η αγορά τις Κυριακές; 0
E-nai an-i-h---ē-----á tis -yr--k--? E---- a------- ē a---- t-- K-------- E-n-i a-o-c-t- ē a-o-á t-s K-r-a-é-? ------------------------------------ Eínai anoichtḗ ē agorá tis Kyriakés?
Que obre la fira el dilluns? Εί-α- -νοι----η έ--εση---- -ε-τ--ε-; Ε---- α------ η έ----- τ-- Δ-------- Ε-ν-ι α-ο-χ-ή η έ-θ-σ- τ-ς Δ-υ-έ-ε-; ------------------------------------ Είναι ανοιχτή η έκθεση τις Δευτέρες; 0
E-na------ch---ē -k--es--ti----uté-es? E---- a------- ē é------ t-- D-------- E-n-i a-o-c-t- ē é-t-e-ē t-s D-u-é-e-? -------------------------------------- Eínai anoichtḗ ē ékthesē tis Deutéres?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Ε-ναι αν----ή--------η-τι--Τρί--ς; Ε---- α------ η έ----- τ-- Τ------ Ε-ν-ι α-ο-χ-ή η έ-θ-σ- τ-ς Τ-ί-ε-; ---------------------------------- Είναι ανοιχτή η έκθεση τις Τρίτες; 0
Eínai a----h-- --ék-he-ē-t-s -rí--s? E---- a------- ē é------ t-- T------ E-n-i a-o-c-t- ē é-t-e-ē t-s T-í-e-? ------------------------------------ Eínai anoichtḗ ē ékthesē tis Trítes?
Que el obre zoològic el dimecres? Είν------ι--ός---ζω-λο--κό- κή--ς--ι- Τετάρτε-; Ε---- α------- ο ζ--------- κ---- τ-- Τ-------- Ε-ν-ι α-ο-χ-ό- ο ζ-ο-ο-ι-ό- κ-π-ς τ-ς Τ-τ-ρ-ε-; ----------------------------------------------- Είναι ανοιχτός ο ζωολογικός κήπος τις Τετάρτες; 0
Eí-ai ---ic-t-s o----l--i-ó- kḗ-o- tis Tet-rte-? E---- a-------- o z--------- k---- t-- T-------- E-n-i a-o-c-t-s o z-o-o-i-ó- k-p-s t-s T-t-r-e-? ------------------------------------------------ Eínai anoichtós o zōologikós kḗpos tis Tetártes?
Que el obre museu el dijous? Είν-ι--ν-ιχτ--τ- μου--ί--τ-ς Π-μπ-ε-; Ε---- α------ τ- μ------ τ-- Π------- Ε-ν-ι α-ο-χ-ό τ- μ-υ-ε-ο τ-ς Π-μ-τ-ς- ------------------------------------- Είναι ανοιχτό το μουσείο τις Πέμπτες; 0
E--ai a-oi-----to -o-seí--tis-P----e-? E---- a------- t- m------ t-- P------- E-n-i a-o-c-t- t- m-u-e-o t-s P-m-t-s- -------------------------------------- Eínai anoichtó to mouseío tis Pémptes?
Que la galeria obre el divendres? Είν---α-οι-τ-------λε-ί-τις Παρασ-ε-ές; Ε---- α------ η γ------ τ-- Π---------- Ε-ν-ι α-ο-χ-ή η γ-α-ε-ί τ-ς Π-ρ-σ-ε-έ-; --------------------------------------- Είναι ανοιχτή η γκαλερί τις Παρασκευές; 0
E-n---ano-chtḗ ē-n-alerí-------ra------? E---- a------- ē n------ t-- P---------- E-n-i a-o-c-t- ē n-a-e-í t-s P-r-s-e-é-? ---------------------------------------- Eínai anoichtḗ ē nkalerí tis Paraskeués?
Es pot fer fotos? Επιτρ--ε-αι --λή-- φ---γ-α--ώ-; Ε---------- η λ--- φ----------- Ε-ι-ρ-π-τ-ι η λ-ψ- φ-τ-γ-α-ι-ν- ------------------------------- Επιτρέπεται η λήψη φωτογραφιών; 0
Ep--r----ai - lḗ--ē phōt-g-a-hi--? E---------- ē l---- p------------- E-i-r-p-t-i ē l-p-ē p-ō-o-r-p-i-n- ---------------------------------- Epitrépetai ē lḗpsē phōtographiṓn?
S’ha de pagar entrada? Πρέπ-ι-ν--πλ-ρ-σ-ις--ίσο--; Π----- ν- π-------- ε------ Π-έ-ε- ν- π-η-ώ-ε-ς ε-σ-δ-; --------------------------- Πρέπει να πληρώσεις είσοδο; 0
Pr--ei na--lē------ eíso--? P----- n- p-------- e------ P-é-e- n- p-ē-ṓ-e-s e-s-d-? --------------------------- Prépei na plērṓseis eísodo?
Quant costa l’entrada? Πόσ- κ-στίζε--η είσο--ς; Π--- κ------- η ε------- Π-σ- κ-σ-ί-ε- η ε-σ-δ-ς- ------------------------ Πόσο κοστίζει η είσοδος; 0
Pós--k--t--e--- eís----? P--- k------- ē e------- P-s- k-s-í-e- ē e-s-d-s- ------------------------ Póso kostízei ē eísodos?
Hi ha descompte per a grups? Υ-άρχει ----ωση --- -κ--υπ-π----ν--τόμ-ν; Υ------ έ------ γ-- γ----- π----- α------ Υ-ά-χ-ι έ-π-ω-η γ-α γ-ρ-υ- π-λ-ώ- α-ό-ω-; ----------------------------------------- Υπάρχει έκπτωση για γκρουπ πολλών ατόμων; 0
Ypárc-ei é-pt-sē-g-a n--o-p------n -tó-ōn? Y------- é------ g-- n----- p----- a------ Y-á-c-e- é-p-ō-ē g-a n-r-u- p-l-ṓ- a-ó-ō-? ------------------------------------------ Ypárchei ékptōsē gia nkroup pollṓn atómōn?
Hi ha descompte per als nens? Υπ--χ-- έ-πτω-- -ι--π-ι--ά; Υ------ έ------ γ-- π------ Υ-ά-χ-ι έ-π-ω-η γ-α π-ι-ι-; --------------------------- Υπάρχει έκπτωση για παιδιά; 0
Yp-rch-i--kpt-s- -i--p---iá? Y------- é------ g-- p------ Y-á-c-e- é-p-ō-ē g-a p-i-i-? ---------------------------- Ypárchei ékptōsē gia paidiá?
Hi ha descompte d’estudiant? Υπάρχ-ι --π-ωση γι- φ--τ-τές; Υ------ έ------ γ-- φ-------- Υ-ά-χ-ι έ-π-ω-η γ-α φ-ι-η-έ-; ----------------------------- Υπάρχει έκπτωση για φοιτητές; 0
Y-á-chei--kp-ōsē --a-p----ēt--? Y------- é------ g-- p--------- Y-á-c-e- é-p-ō-ē g-a p-o-t-t-s- ------------------------------- Ypárchei ékptōsē gia phoitētés?
Què és aquest edifici? Τ- -τ-ρι- ε-ν---α---; Τ- κ----- ε---- α---- Τ- κ-ί-ι- ε-ν-ι α-τ-; --------------------- Τι κτίριο είναι αυτό; 0
Ti --í--o --n-i a-tó? T- k----- e---- a---- T- k-í-i- e-n-i a-t-? --------------------- Ti ktírio eínai autó?
De quan és aquest edifici? Π-σ- -αλιό--ίν----ο---ίρ-ο; Π--- π---- ε---- τ- κ------ Π-σ- π-λ-ό ε-ν-ι τ- κ-ί-ι-; --------------------------- Πόσο παλιό είναι το κτίριο; 0
Pó----al-ó ---a--to-ktí-io? P--- p---- e---- t- k------ P-s- p-l-ó e-n-i t- k-í-i-? --------------------------- Póso palió eínai to ktírio?
Qui va construir aquest edifici? Ποιο--έ-τισ- το κτίρι-; Π---- έ----- τ- κ------ Π-ι-ς έ-τ-σ- τ- κ-ί-ι-; ----------------------- Ποιος έχτισε το κτίριο; 0
Poio- -c-t-s---- -----o? P---- é------ t- k------ P-i-s é-h-i-e t- k-í-i-? ------------------------ Poios échtise to ktírio?
M’interessa l’arquitectura. Μ- ε---αφέρ-ι---αρ-ιτ---ονικ-. Μ- ε--------- η α------------- Μ- ε-δ-α-έ-ε- η α-χ-τ-κ-ο-ι-ή- ------------------------------ Με ενδιαφέρει η αρχιτεκτονική. 0
Me e-dia-h-r---- -r-hitek--n-kḗ. M- e---------- ē a-------------- M- e-d-a-h-r-i ē a-c-i-e-t-n-k-. -------------------------------- Me endiaphérei ē architektonikḗ.
M’interessa l’art. Μ---νδ--φέ---ν--ι -αλ-- ---νες. Μ- ε---------- ο- κ---- τ------ Μ- ε-δ-α-έ-ο-ν ο- κ-λ-ς τ-χ-ε-. ------------------------------- Με ενδιαφέρουν οι καλές τέχνες. 0
M--en-iap----u- o- -a-és----h-es. M- e----------- o- k---- t------- M- e-d-a-h-r-u- o- k-l-s t-c-n-s- --------------------------------- Me endiaphéroun oi kalés téchnes.
M’interessa la pintura. Μ- --δ------ι - --γ-αφι--. Μ- ε--------- η ζ--------- Μ- ε-δ-α-έ-ε- η ζ-γ-α-ι-ή- -------------------------- Με ενδιαφέρει η ζωγραφική. 0
M- e-d---hére- ē-----aphi--. M- e---------- ē z---------- M- e-d-a-h-r-i ē z-g-a-h-k-. ---------------------------- Me endiaphérei ē zōgraphikḗ.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.