Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   sq Vizitё nё qytet

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [dyzetёedy]

Vizitё nё qytet

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? A--s-t- i-hapu--paz--i--- --elav-? A ёshtё i hapur pazari tё dielave? A ё-h-ё i h-p-r p-z-r- t- d-e-a-e- ---------------------------------- A ёshtё i hapur pazari tё dielave? 0
Que obre la fira el dilluns? A--s-t--- ---u--p-na--- t----n-ve? A ёshtё i hapur panairi tё hёnave? A ё-h-ё i h-p-r p-n-i-i t- h-n-v-? ---------------------------------- A ёshtё i hapur panairi tё hёnave? 0
Que és oberta l’exposició el dimarts? A-ёs--ё e-hap-- -k-p--ita--ё -a--a--? A ёshtё e hapur ekspozita tё martave? A ё-h-ё e h-p-r e-s-o-i-a t- m-r-a-e- ------------------------------------- A ёshtё e hapur ekspozita tё martave? 0
Que el obre zoològic el dimecres? A ё---ё-i ---ur ko-s-ti--oolo--ik -ё----ku-r-v-? A ёshtё i hapur kopshti zoologjik tё mёrkurrave? A ё-h-ё i h-p-r k-p-h-i z-o-o-j-k t- m-r-u-r-v-? ------------------------------------------------ A ёshtё i hapur kopshti zoologjik tё mёrkurrave? 0
Que el obre museu el dijous? A ёs--ё i -ap-- mu-eu tё -nj-ev-? A ёshtё i hapur muzeu tё enjteve? A ё-h-ё i h-p-r m-z-u t- e-j-e-e- --------------------------------- A ёshtё i hapur muzeu tё enjteve? 0
Que la galeria obre el divendres? A--sht--e-hap----al-ria------e--ev-? A ёshtё e hapur galeria tё premteve? A ё-h-ё e h-p-r g-l-r-a t- p-e-t-v-? ------------------------------------ A ёshtё e hapur galeria tё premteve? 0
Es pot fer fotos? A-mun- -- b-j -oto-ra-i? A mund tё bёj fotografi? A m-n- t- b-j f-t-g-a-i- ------------------------ A mund tё bёj fotografi? 0
S’ha de pagar entrada? A d--e----------j--yr-e? A duhet tё paguaj hyrje? A d-h-t t- p-g-a- h-r-e- ------------------------ A duhet tё paguaj hyrje? 0
Quant costa l’entrada? Sa----h-on-h-r-a? Sa kushton hyrja? S- k-s-t-n h-r-a- ----------------- Sa kushton hyrja? 0
Hi ha descompte per a grups? A-k--ulje-ç--m---ёr ----e? A ka ulje çmimi pёr grupe? A k- u-j- ç-i-i p-r g-u-e- -------------------------- A ka ulje çmimi pёr grupe? 0
Hi ha descompte per als nens? A--- u-je ç--m--pё- -ё-ij-? A ka ulje çmimi pёr fёmijё? A k- u-j- ç-i-i p-r f-m-j-? --------------------------- A ka ulje çmimi pёr fёmijё? 0
Hi ha descompte d’estudiant? A--- -l-- çmimi p----tud---ё? A ka ulje çmimi pёr studentё? A k- u-j- ç-i-i p-r s-u-e-t-? ----------------------------- A ka ulje çmimi pёr studentё? 0
Què és aquest edifici? Çf--ё ndёr-e-- ё--tё kjo? Çfarё ndёrtese ёshtё kjo? Ç-a-ё n-ё-t-s- ё-h-ё k-o- ------------------------- Çfarё ndёrtese ёshtё kjo? 0
De quan és aquest edifici? S--- --et------te--dёr-e--? Sa e vjetёr ёshte ndёrtesa? S- e v-e-ё- ё-h-e n-ё-t-s-? --------------------------- Sa e vjetёr ёshte ndёrtesa? 0
Qui va construir aquest edifici? K--- ---a--dё-tuar n-ёrt-s-n? Kush e ka ndёrtuar ndёrtesën? K-s- e k- n-ё-t-a- n-ё-t-s-n- ----------------------------- Kush e ka ndёrtuar ndёrtesën? 0
M’interessa l’arquitectura. Un- --te-e--hem-p-- a------t--ёn. Unё interesohem pёr arkitekturёn. U-ё i-t-r-s-h-m p-r a-k-t-k-u-ё-. --------------------------------- Unё interesohem pёr arkitekturёn. 0
M’interessa l’art. Un- i-t---so-em--ё- a-ti-. Unё interesohem pёr artin. U-ё i-t-r-s-h-m p-r a-t-n- -------------------------- Unё interesohem pёr artin. 0
M’interessa la pintura. Un- i-te-eso--m--ёr --ktur--. Unё interesohem pёr pikturёn. U-ё i-t-r-s-h-m p-r p-k-u-ё-. ----------------------------- Unё interesohem pёr pikturёn. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.