Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   zh 环城一游

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42[四十二]

42 [Sìshí\'èr]

环城一游

[huán chéng yī yóu]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? 星期--有 -市 吗-- -市----开- --- ？ 星-- 有 集- 吗 ? /-- 是 开- 的 吗 ？ 星-日 有 集- 吗 ? /-场 是 开- 的 吗 ？ --------------------------- 星期日 有 集市 吗 ? /市场 是 开着 的 吗 ？ 0
xīngqí-ì -ǒu -í ----ma?-/--hì--ǎ-g -h- -āi-he d- --? x------- y-- j- s-- m-- / S------- s-- k----- d- m-- x-n-q-r- y-u j- s-ì m-? / S-ì-h-n- s-ì k-i-h- d- m-? ---------------------------------------------------- xīngqírì yǒu jí shì ma? / Shìchǎng shì kāizhe de ma?
Que obre la fira el dilluns? 展览会---一-开放-- ？ 展-- 星-- 开- 吗 ？ 展-会 星-一 开- 吗 ？ -------------- 展览会 星期一 开放 吗 ？ 0
Z--n-ǎ- huì--ī--qí y- ---f--- m-? Z------ h-- x----- y- k------ m-- Z-ǎ-l-n h-ì x-n-q- y- k-i-à-g m-? --------------------------------- Zhǎnlǎn huì xīngqí yī kāifàng ma?
Que és oberta l’exposició el dimarts? 展览会 星-二 开- 吗-？ 展-- 星-- 开- 吗 ？ 展-会 星-二 开- 吗 ？ -------------- 展览会 星期二 开放 吗 ？ 0
Zh-n-ǎn h-- ---gq-'èr ----àng ma? Z------ h-- x-------- k------ m-- Z-ǎ-l-n h-ì x-n-q-'-r k-i-à-g m-? --------------------------------- Zhǎnlǎn huì xīngqí'èr kāifàng ma?
Que el obre zoològic el dimecres? 动物- -期- 开放-吗 ？ 动-- 星-- 开- 吗 ？ 动-园 星-三 开- 吗 ？ -------------- 动物园 星期三 开放 吗 ？ 0
Dòngwù---n--īn---s----ā-fà-----? D--------- x-------- k------ m-- D-n-w-y-á- x-n-q-s-n k-i-à-g m-? -------------------------------- Dòngwùyuán xīngqísān kāifàng ma?
Que el obre museu el dijous? 博-- -期--开放-- ？ 博-- 星-- 开- 吗 ？ 博-馆 星-四 开- 吗 ？ -------------- 博物馆 星期四 开放 吗 ？ 0
B-wù-u-n--ī--q--- kā-f--- m-? B------- x------- k------ m-- B-w-g-ǎ- x-n-q-s- k-i-à-g m-? ----------------------------- Bówùguǎn xīngqísì kāifàng ma?
Que la galeria obre el divendres? 画- 星期五--- 吗-？ 画- 星-- 开- 吗 ？ 画- 星-五 开- 吗 ？ ------------- 画廊 星期五 开放 吗 ？ 0
H-----g--ī------ ---fàn---a? H------ x------- k------ m-- H-à-á-g x-n-q-w- k-i-à-g m-? ---------------------------- Huàláng xīngqíwǔ kāifàng ma?
Es pot fer fotos? 可以--- 吗 ？ 可- 照- 吗 ？ 可- 照- 吗 ？ --------- 可以 照相 吗 ？ 0
K-------o-i-n- -a? K--- z-------- m-- K-y- z-à-x-à-g m-? ------------------ Kěyǐ zhàoxiàng ma?
S’ha de pagar entrada? 必- 买 门- 吗-？ 必- 买 门- 吗 ？ 必- 买 门- 吗 ？ ----------- 必须 买 门票 吗 ？ 0
Bìx- m----é--iào --? B--- m-- m------ m-- B-x- m-i m-n-i-o m-? -------------------- Bìxū mǎi ménpiào ma?
Quant costa l’entrada? 门- 多- 钱-？ 门- 多- 钱 ？ 门- 多- 钱 ？ --------- 门票 多少 钱 ？ 0
Ménpiào --ōshǎ- q-án? M------ d------ q---- M-n-i-o d-ō-h-o q-á-? --------------------- Ménpiào duōshǎo qián?
Hi ha descompte per a grups? 对 -体 --优- 吗 ？ 对 团- 有 优- 吗 ？ 对 团- 有 优- 吗 ？ ------------- 对 团体 有 优惠 吗 ？ 0
Du- ----tǐ -ǒ--y---u----? D-- t----- y-- y----- m-- D-ì t-á-t- y-u y-u-u- m-? ------------------------- Duì tuántǐ yǒu yōuhuì ma?
Hi ha descompte per als nens? 对-儿童-- -惠---？ 对 儿- 有 优- 吗 ？ 对 儿- 有 优- 吗 ？ ------------- 对 儿童 有 优惠 吗 ？ 0
D-ì--- ---- --- -ōu-u- m-? D-- e- t--- y-- y----- m-- D-ì e- t-n- y-u y-u-u- m-? -------------------------- Duì er tóng yǒu yōuhuì ma?
Hi ha descompte d’estudiant? 对 大学生-有-优--吗-？ 对 大-- 有 优- 吗 ？ 对 大-生 有 优- 吗 ？ -------------- 对 大学生 有 优惠 吗 ？ 0
Du- -àx-és--n- --- yōuh-----? D-- d--------- y-- y----- m-- D-ì d-x-é-h-n- y-u y-u-u- m-? ----------------------------- Duì dàxuéshēng yǒu yōuhuì ma?
Què és aquest edifici? 这座--- ---么--？ 这- 大- 是------ 这- 大- 是-什-用-？ ------------- 这座 大楼 是做什么用的？ 0
Z---zuò---ló--s-ì z-- shé--e-yò-g --? Z-- z-- d---- s-- z-- s----- y--- d-- Z-è z-ò d-l-u s-ì z-ò s-é-m- y-n- d-? ------------------------------------- Zhè zuò dàlóu shì zuò shénme yòng de?
De quan és aquest edifici? 这---- --了 --年 --？ 这- 大- 建 了 多-- 了 ？ 这- 大- 建 了 多-年 了 ？ ----------------- 这座 大楼 建 了 多少年 了 ？ 0
Zhè--u- d--ó---i--l- --ō s-à--niá--e? Z-- z-- d---- j----- d-- s--- n------ Z-è z-ò d-l-u j-à-l- d-ō s-à- n-á-l-? ------------------------------------- Zhè zuò dàlóu jiànle duō shào niánle?
Qui va construir aquest edifici? 谁-建 - -座 -楼 ？ 谁 建 的 这- 大- ？ 谁 建 的 这- 大- ？ ------------- 谁 建 的 这座 大楼 ？ 0
S-u- --à-----z-- z-- d---u? S--- j--- d- z-- z-- d----- S-u- j-à- d- z-è z-ò d-l-u- --------------------------- Shuí jiàn de zhè zuò dàlóu?
M’interessa l’arquitectura. 我 - 建筑 - 感-- 。 我 对 建- 很 感-- 。 我 对 建- 很 感-趣 。 -------------- 我 对 建筑 很 感兴趣 。 0
W- d-ì----n-hú --- gǎn--ì-gqù. W- d-- j------ h-- g-- x------ W- d-ì j-à-z-ú h-n g-n x-n-q-. ------------------------------ Wǒ duì jiànzhú hěn gǎn xìngqù.
M’interessa l’art. 我 --艺术-很--兴- 。 我 对 艺- 很 感-- 。 我 对 艺- 很 感-趣 。 -------------- 我 对 艺术 很 感兴趣 。 0
Wǒ---ì--ì-h--h-- gǎ---ìng--. W- d-- y---- h-- g-- x------ W- d-ì y-s-ù h-n g-n x-n-q-. ---------------------------- Wǒ duì yìshù hěn gǎn xìngqù.
M’interessa la pintura. 我 对 -画-- --趣 。 我 对 绘- 很 感-- 。 我 对 绘- 很 感-趣 。 -------------- 我 对 绘画 很 感兴趣 。 0
W- --ì --ì-----ě---ǎ--xì---ù. W- d-- h----- h-- g-- x------ W- d-ì h-ì-u- h-n g-n x-n-q-. ----------------------------- Wǒ duì huìhuà hěn gǎn xìngqù.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.