Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   mr शहरातील फेरफटका

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

४२ [बेचाळीस]

42 [Bēcāḷīsa]

शहरातील फेरफटका

[śaharātīla phēraphaṭakā]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? र-िवा-ी ---ार चालू अ-तो का? र------ ब---- च--- अ--- क-- र-ि-ा-ी ब-ज-र च-ल- अ-त- क-? --------------------------- रविवारी बाजार चालू असतो का? 0
ravi-ā-ī-b-jār----l-----t- kā? r------- b----- c--- a---- k-- r-v-v-r- b-j-r- c-l- a-a-ō k-? ------------------------------ ravivārī bājāra cālū asatō kā?
Que obre la fira el dilluns? स--व-र- जत्रा--ाल---सते -ा? स------ ज---- च--- अ--- क-- स-म-ा-ी ज-्-ा च-ल- अ-त- क-? --------------------------- सोमवारी जत्रा चालू असते का? 0
S-ma-ā-ī --trā -ā-- -s------? S------- j---- c--- a---- k-- S-m-v-r- j-t-ā c-l- a-a-ē k-? ----------------------------- Sōmavārī jatrā cālū asatē kā?
Que és oberta l’exposició el dimarts? मंग-वा-- --रद-्-- --लू-अ-----ा? म------- प------- च--- अ--- क-- म-ग-व-र- प-र-र-श- च-ल- अ-त- क-? ------------------------------- मंगळवारी प्रदर्शन चालू असते का? 0
Maṅga---ā-- -r-------- ---ū-a--t- k-? M---------- p--------- c--- a---- k-- M-ṅ-a-a-ā-ī p-a-a-ś-n- c-l- a-a-ē k-? ------------------------------------- Maṅgaḷavārī pradarśana cālū asatē kā?
Que el obre zoològic el dimecres? बु-वार- --रा--स-ग्रहा---उघडे -स-े---? ब------ प-------------- उ--- अ--- क-- ब-ध-ा-ी प-र-ण-स-ग-र-ा-य उ-ड- अ-त- क-? ------------------------------------- बुधवारी प्राणीसंग्रहालय उघडे असते का? 0
B-d-a--rī----ṇīs-ṅg--hā---a-ug-aḍ--as-t--kā? B-------- p---------------- u----- a---- k-- B-d-a-ā-ī p-ā-ī-a-g-a-ā-a-a u-h-ḍ- a-a-ē k-? -------------------------------------------- Budhavārī prāṇīsaṅgrahālaya ughaḍē asatē kā?
Que el obre museu el dijous? वस्---ंग्रहा-- ---ुव-र----ड--अ-त- --? व------------- ग------- उ--- अ--- क-- व-्-ु-ं-्-ह-ल- ग-र-व-र- उ-ड- अ-त- क-? ------------------------------------- वस्तुसंग्रहालय गुरुवारी उघडे असते का? 0
Va----a-g-a--l--a---ru-ā-- ug-a-ē a-atē-k-? V---------------- g------- u----- a---- k-- V-s-u-a-g-a-ā-a-a g-r-v-r- u-h-ḍ- a-a-ē k-? ------------------------------------------- Vastusaṅgrahālaya guruvārī ughaḍē asatē kā?
Que la galeria obre el divendres? च----द-लन -ु-्रवार- उ-ड- -----का? च-------- श-------- उ--- अ--- क-- च-त-र-ा-न श-क-र-ा-ी उ-ड- अ-त- क-? --------------------------------- चित्रदालन शुक्रवारी उघडे असते का? 0
C-trad----a---k--vā-ī u--a----s--- k-? C---------- ś-------- u----- a---- k-- C-t-a-ā-a-a ś-k-a-ā-ī u-h-ḍ- a-a-ē k-? -------------------------------------- Citradālana śukravārī ughaḍē asatē kā?
Es pot fer fotos? इ-े---य---त--े घे----ची --वानग- -ह---ा? इ-- छ--------- घ------- प------ आ-- क-- इ-े छ-य-च-त-र- घ-ण-य-च- प-व-न-ी आ-े क-? --------------------------------------- इथे छायाचित्रे घेण्याची परवानगी आहे का? 0
I--- ch----i-r- g-ē----- par---nag--ā-ē --? I--- c--------- g------- p--------- ā-- k-- I-h- c-ā-ā-i-r- g-ē-y-c- p-r-v-n-g- ā-ē k-? ------------------------------------------- Ithē chāyācitrē ghēṇyācī paravānagī āhē kā?
S’ha de pagar entrada? प--वे--शुल्क भरावा ल---ो-का? प----- श---- भ---- ल---- क-- प-र-े- श-ल-क भ-ा-ा ल-ग-ो क-? ---------------------------- प्रवेश शुल्क भरावा लागतो का? 0
P--v-ś- śulk- -h-r-v- l---t- -ā? P------ ś---- b------ l----- k-- P-a-ē-a ś-l-a b-a-ā-ā l-g-t- k-? -------------------------------- Pravēśa śulka bharāvā lāgatō kā?
Quant costa l’entrada? प-रव-- शु--- -ित-----? प----- श---- क--- आ--- प-र-े- श-ल-क क-त- आ-े- ---------------------- प्रवेश शुल्क किती आहे? 0
Prav-śa -u--- kitī---ē? P------ ś---- k--- ā--- P-a-ē-a ś-l-a k-t- ā-ē- ----------------------- Pravēśa śulka kitī āhē?
Hi ha descompte per a grups? सम-ह-ं---- सूट-आह--क-? स--------- स-- आ-- क-- स-ु-ा-स-ठ- स-ट आ-े क-? ---------------------- समुहांसाठी सूट आहे का? 0
S-mu--nsāṭhī s--a-----kā? S----------- s--- ā-- k-- S-m-h-n-ā-h- s-ṭ- ā-ē k-? ------------------------- Samuhānsāṭhī sūṭa āhē kā?
Hi ha descompte per als nens? मु--ंस--ी स-ट---- क-? म-------- स-- आ-- क-- म-ल-ं-ा-ी स-ट आ-े क-? --------------------- मुलांसाठी सूट आहे का? 0
Mu-ā--ā-h----ṭa --ē-kā? M--------- s--- ā-- k-- M-l-n-ā-h- s-ṭ- ā-ē k-? ----------------------- Mulānsāṭhī sūṭa āhē kā?
Hi ha descompte d’estudiant? व-द्यार-थ-यांस-ठ----ट --- -ा? व---------------- स-- आ-- क-- व-द-य-र-थ-य-ं-ा-ी स-ट आ-े क-? ----------------------------- विद्यार्थ्यांसाठी सूट आहे का? 0
V----r-----s-ṭhī--ū-a ------? V--------------- s--- ā-- k-- V-d-ā-t-y-n-ā-h- s-ṭ- ā-ē k-? ----------------------------- Vidyārthyānsāṭhī sūṭa āhē kā?
Què és aquest edifici? ती-इमा-त ----ी आह-? त- इ---- क---- आ--- त- इ-ा-त क-ण-ी आ-े- ------------------- ती इमारत कोणती आहे? 0
Tī--m-r-t- --ṇatī--hē? T- i------ k----- ā--- T- i-ā-a-a k-ṇ-t- ā-ē- ---------------------- Tī imārata kōṇatī āhē?
De quan és aquest edifici? ह----ा-त-क--ी जुन- आहे? ह- इ---- क--- ज--- आ--- ह- इ-ा-त क-त- ज-न- आ-े- ----------------------- ही इमारत किती जुनी आहे? 0
Hī---ārata kit--jun- -h-? H- i------ k--- j--- ā--- H- i-ā-a-a k-t- j-n- ā-ē- ------------------------- Hī imārata kitī junī āhē?
Qui va construir aquest edifici? ह- -मा---को-- ---धल-? ह- इ---- क--- ब------ ह- इ-ा-त क-ण- ब-ं-ल-? --------------------- ही इमारत कोणी बांधली? 0
H---mā-a-- kō-- b-nd-a--? H- i------ k--- b-------- H- i-ā-a-a k-ṇ- b-n-h-l-? ------------------------- Hī imārata kōṇī bāndhalī?
M’interessa l’arquitectura. मला वास्-ु-लेत-र--ी आ-े. म-- व--------- र--- आ--- म-ा व-स-त-क-े- र-च- आ-े- ------------------------ मला वास्तुकलेत रुची आहे. 0
Malā-vā---k-lē-- -u-- āh-. M--- v---------- r--- ā--- M-l- v-s-u-a-ē-a r-c- ā-ē- -------------------------- Malā vāstukalēta rucī āhē.
M’interessa l’art. मल--क-े- -ुच--आ--. म-- क--- र--- आ--- म-ा क-े- र-च- आ-े- ------------------ मला कलेत रुची आहे. 0
Mal---a--ta r-cī---ē. M--- k----- r--- ā--- M-l- k-l-t- r-c- ā-ē- --------------------- Malā kalēta rucī āhē.
M’interessa la pintura. मला---त---ल-त---च--आह-. म-- च-------- र--- आ--- म-ा च-त-र-ल-त र-च- आ-े- ----------------------- मला चित्रकलेत रुची आहे. 0
M-lā c--rak-lēta --cī-āh-. M--- c---------- r--- ā--- M-l- c-t-a-a-ē-a r-c- ā-ē- -------------------------- Malā citrakalēta rucī āhē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.