Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   mk Разгледување на градот

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [четириесет и два]

42 [chyetiriyesyet i dva]

Разгледување на градот

[Razgulyedoovaњye na guradot]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? Д-л- ---арот-е----о-ен -о---де-а? Д--- п------ е о------ в- н------ Д-л- п-з-р-т е о-в-р-н в- н-д-л-? --------------------------------- Дали пазарот е отворен во недела? 0
D----paza-ot -- -tv-r--n vo-n-ed----? D--- p------ y- o------- v- n-------- D-l- p-z-r-t y- o-v-r-e- v- n-e-y-l-? ------------------------------------- Dali pazarot ye otvoryen vo nyedyela?
Que obre la fira el dilluns? Д--и са-м-т-е -тв--е- в--п-недел-ик? Д--- с----- е о------ в- п---------- Д-л- с-е-о- е о-в-р-н в- п-н-д-л-и-? ------------------------------------ Дали саемот е отворен во понеделник? 0
Da-i -aye--- ye---v--y-n -o-po--ed--lni-? D--- s------ y- o------- v- p------------ D-l- s-y-m-t y- o-v-r-e- v- p-n-e-y-l-i-? ----------------------------------------- Dali sayemot ye otvoryen vo ponyedyelnik?
Que és oberta l’exposició el dimarts? Дали --лож---- - отворе-а--о-вт-р-и-? Д--- и-------- е о------- в- в------- Д-л- и-л-ж-а-а е о-в-р-н- в- в-о-н-к- ------------------------------------- Дали изложбата е отворена во вторник? 0
Dali---lo---ta ye -tv---e----o -to--ik? D--- i-------- y- o-------- v- v------- D-l- i-l-ʐ-a-a y- o-v-r-e-a v- v-o-n-k- --------------------------------------- Dali izloʐbata ye otvoryena vo vtornik?
Que el obre zoològic el dimecres? Д----з--л-шката-градина ------р--а во-с--д-? Д--- з--------- г------ е о------- в- с----- Д-л- з-о-о-к-т- г-а-и-а е о-в-р-н- в- с-е-а- -------------------------------------------- Дали зоолошката градина е отворена во среда? 0
D--- -o----h---a-gu---ina--e----or---a -o ---ed-? D--- z---------- g------- y- o-------- v- s------ D-l- z-o-o-h-a-a g-r-d-n- y- o-v-r-e-a v- s-y-d-? ------------------------------------------------- Dali zooloshkata guradina ye otvoryena vo sryeda?
Que el obre museu el dijous? Да-- -у-е-о- е-о--оре- -о ч-тв-ток? Д--- м------ е о------ в- ч-------- Д-л- м-з-ј-т е о-в-р-н в- ч-т-р-о-? ----------------------------------- Дали музејот е отворен во четврток? 0
D-li mo-z---o---- ot-o-y-n -- --yetv-tok? D--- m-------- y- o------- v- c---------- D-l- m-o-y-ј-t y- o-v-r-e- v- c-y-t-r-o-? ----------------------------------------- Dali moozyeјot ye otvoryen vo chyetvrtok?
Que la galeria obre el divendres? Да-и г-л------а - ----р--а-во-пето-? Д--- г--------- е о------- в- п----- Д-л- г-л-р-ј-т- е о-в-р-н- в- п-т-к- ------------------------------------ Дали галеријата е отворена во петок? 0
Dali---al-er--ata--e----ory--a-v--p-eto-? D--- g----------- y- o-------- v- p------ D-l- g-a-y-r-ј-t- y- o-v-r-e-a v- p-e-o-? ----------------------------------------- Dali gualyeriјata ye otvoryena vo pyetok?
Es pot fer fotos? С-----и да -е-ф-тог-афира? С--- л- д- с- ф----------- С-е- л- д- с- ф-т-г-а-и-а- -------------------------- Смее ли да се фотографира? 0
Sm-ey--l- -a s---f-tog------a? S----- l- d- s-- f------------ S-y-y- l- d- s-e f-t-g-r-f-r-? ------------------------------ Smyeye li da sye fotogurafira?
S’ha de pagar entrada? М--а ли----с- -ла-и---ез? М--- л- д- с- п---- в---- М-р- л- д- с- п-а-и в-е-? ------------------------- Мора ли да се плати влез? 0
M-ra-l--d- --- ----- -l-e-? M--- l- d- s-- p---- v----- M-r- l- d- s-e p-a-i v-y-z- --------------------------- Mora li da sye plati vlyez?
Quant costa l’entrada? Колку -и-и -л-зот? К---- ч--- в------ К-л-у ч-н- в-е-о-? ------------------ Колку чини влезот? 0
Ko--o- c-ini-vl-e---? K----- c---- v------- K-l-o- c-i-i v-y-z-t- --------------------- Kolkoo chini vlyezot?
Hi ha descompte per a grups? Има--и н---ков --п--т--а-гру-и? И-- л- н------ п----- з- г----- И-а л- н-к-к-в п-п-с- з- г-у-и- ------------------------------- Има ли некаков попуст за групи? 0
I----- -y---ko--p-poos- za gu-o---? I-- l- n------- p------ z- g------- I-a l- n-e-a-o- p-p-o-t z- g-r-o-i- ----------------------------------- Ima li nyekakov popoost za guroopi?
Hi ha descompte per als nens? И-а ----е-ако---о-уст--а-----? И-- л- н------ п----- з- д---- И-а л- н-к-к-в п-п-с- з- д-ц-? ------------------------------ Има ли некаков попуст за деца? 0
I-a -i-nye-a-o- -----s- z--dy--za? I-- l- n------- p------ z- d------ I-a l- n-e-a-o- p-p-o-t z- d-e-z-? ---------------------------------- Ima li nyekakov popoost za dyetza?
Hi ha descompte d’estudiant? И-- ---нек-к-в--опуст -а с-уд---и? И-- л- н------ п----- з- с-------- И-а л- н-к-к-в п-п-с- з- с-у-е-т-? ---------------------------------- Има ли некаков попуст за студенти? 0
Ima-li n-e----v -o-o--t ---stood--nti? I-- l- n------- p------ z- s---------- I-a l- n-e-a-o- p-p-o-t z- s-o-d-e-t-? -------------------------------------- Ima li nyekakov popoost za stoodyenti?
Què és aquest edifici? Какв- --ов-- ---а--? К---- е о--- з------ К-к-а е о-а- з-р-д-? -------------------- Каква е оваа зграда? 0
K-k-a ye -v-- -g--ad-? K---- y- o--- z------- K-k-a y- o-a- z-u-a-a- ---------------------- Kakva ye ovaa zgurada?
De quan és aquest edifici? Кол-- - -тар---ва- з----а? К---- е с---- о--- з------ К-л-у е с-а-а о-а- з-р-д-? -------------------------- Колку е стара оваа зграда? 0
Kol-oo--- s-a-- -va---gu----? K----- y- s---- o--- z------- K-l-o- y- s-a-a o-a- z-u-a-a- ----------------------------- Kolkoo ye stara ovaa zgurada?
Qui va construir aquest edifici? К----- ----адил оваа---р--а? К-- ј- и------- о--- з------ К-ј ј- и-г-а-и- о-а- з-р-д-? ---------------------------- Кој ја изградил оваа зграда? 0
K-- ј---z-u-adil ova- -gu--d-? K-- ј- i-------- o--- z------- K-ј ј- i-g-r-d-l o-a- z-u-a-a- ------------------------------ Koј јa izguradil ovaa zgurada?
M’interessa l’arquitectura. Ј-с--е----ер--------- ар-и-ект-р-. Ј-- с- и---------- з- а----------- Ј-с с- и-т-р-с-р-м з- а-х-т-к-у-а- ---------------------------------- Јас се интересирам за архитектура. 0
Јas -ye----y----sir-m----ar-hi--e-t---a. Ј-- s-- i------------ z- a-------------- Ј-s s-e i-t-e-y-s-r-m z- a-k-i-y-k-o-r-. ---------------------------------------- Јas sye intyeryesiram za arkhityektoora.
M’interessa l’art. Ја--се-инт-рес--ам--а--метност. Ј-- с- и---------- з- у-------- Ј-с с- и-т-р-с-р-м з- у-е-н-с-. ------------------------------- Јас се интересирам за уметност. 0
Ј-s ----in-ye--e--r-- -a-oo----n-s-. Ј-- s-- i------------ z- o---------- Ј-s s-e i-t-e-y-s-r-m z- o-m-e-n-s-. ------------------------------------ Јas sye intyeryesiram za oomyetnost.
M’interessa la pintura. Ј-- се инт--е-ирам -- сл-к-р--в-. Ј-- с- и---------- з- с---------- Ј-с с- и-т-р-с-р-м з- с-и-а-с-в-. --------------------------------- Јас се интересирам за сликарство. 0
Јa- ----int-er---i--m -- -li--r--v-. Ј-- s-- i------------ z- s---------- Ј-s s-e i-t-e-y-s-r-m z- s-i-a-s-v-. ------------------------------------ Јas sye intyeryesiram za slikarstvo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.