Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   es dar explicaciones 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [setenta y cinco]

dar explicaciones 1

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Per què no ve vostè? ¿Po--q-é--o-v--n--(-sted)? ¿--- q-- n- v---- (------- ¿-o- q-é n- v-e-e (-s-e-)- -------------------------- ¿Por qué no viene (usted)?
El temps és molt dolent. Ha-- --- --- -i-m--. H--- m-- m-- t------ H-c- m-y m-l t-e-p-. -------------------- Hace muy mal tiempo.
No vinc perquè el clima és molt dolent. No-v-y---r--e-h-c- m-y-ma- --empo. N- v-- p----- h--- m-- m-- t------ N- v-y p-r-u- h-c- m-y m-l t-e-p-. ---------------------------------- No voy porque hace muy mal tiempo.
Per què no ve? ¿P-r-qué -o vi--e -él-? ¿--- q-- n- v---- (---- ¿-o- q-é n- v-e-e (-l-? ----------------------- ¿Por qué no viene (él)?
No és convidat. É------------v---d-. É- n- e--- i-------- É- n- e-t- i-v-t-d-. -------------------- Él no está invitado.
No ve perquè no és convidat. Él -----ene-p--q-e----------n-ita--. É- n- v---- p----- n- e--- i-------- É- n- v-e-e p-r-u- n- e-t- i-v-t-d-. ------------------------------------ Él no viene porque no está invitado.
Per què no véns? ¿-or-q-- -- vien----t-)? ¿--- q-- n- v----- (---- ¿-o- q-é n- v-e-e- (-ú-? ------------------------ ¿Por qué no vienes (tú)?
No tinc temps. No-t--g- t-em--. N- t---- t------ N- t-n-o t-e-p-. ---------------- No tengo tiempo.
No vinc perquè no tinc temps. No--oy -orq----o t--g- tiempo. N- v-- p----- n- t---- t------ N- v-y p-r-u- n- t-n-o t-e-p-. ------------------------------ No voy porque no tengo tiempo.
Per què no et quedes? ¿Po- q-- -o ---q----s ----? ¿--- q-- n- t- q----- (---- ¿-o- q-é n- t- q-e-a- (-ú-? --------------------------- ¿Por qué no te quedas (tú)?
Encara haig de treballar. A-- t------u- tr-bajar. A-- t---- q-- t-------- A-n t-n-o q-e t-a-a-a-. ----------------------- Aún tengo que trabajar.
No em quedo perquè encara haig de treballar. N- me -ue-----rqu- -ú- t-n-- que -----ja-. N- m- q---- p----- a-- t---- q-- t-------- N- m- q-e-o p-r-u- a-n t-n-o q-e t-a-a-a-. ------------------------------------------ No me quedo porque aún tengo que trabajar.
Per què se’n va ja? ¿-or q-- s--va-(--te-)-ya? ¿--- q-- s- v- (------ y-- ¿-o- q-é s- v- (-s-e-) y-? -------------------------- ¿Por qué se va (usted) ya?
Estic cansat. E-toy--a-sa-- ---. E---- c------ /--- E-t-y c-n-a-o /-a- ------------------ Estoy cansado /-a.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Me-v----o-que-est-y-ca-s--- /-a. M- v-- p----- e---- c------ /--- M- v-y p-r-u- e-t-y c-n-a-o /-a- -------------------------------- Me voy porque estoy cansado /-a.
Per què se’n va ja? ¿----q----e-v- (u---d)---? ¿--- q-- s- v- (------ y-- ¿-o- q-é s- v- (-s-e-) y-? -------------------------- ¿Por qué se va (usted) ya?
Ja és tard. Ya-es-t-r--. Y- e- t----- Y- e- t-r-e- ------------ Ya es tarde.
Me’n vaig perquè ja és tard. Me---y--o-----y------ar-e. M- v-- p----- y- e- t----- M- v-y p-r-u- y- e- t-r-e- -------------------------- Me voy porque ya es tarde.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...